Del poble d'Àger a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra.

Del poble d'Àger a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra.

Diuen que a la serra del Montsec hi ha el cel més net i menys contaminat de Catalunya.

Res millor per comprovar-ho que fer una ruta a peu des del poble d’Àger fins a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra, a la falda de la serra.

Després, la visita el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec , ens acabarà de convèncer.

ITINERARI:

Àger - Font de Pedra - Ermita de la Mare de Déu de Pedra.

 Distància: 4 km i durada: 1 h

Hi plou poc, hi ha poca humitat, no hi ha gaires llums encesos i té moltes nits sense núvols.

Són algunes de les característiques del clima de la vall d’Àger, a la comarca de la Noguera.

Això fa que sigui un dels millors llocs del nostre país on veure el cel tant de dia com de nit, i és per aquesta raó que s’hi ha instal·lat el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, un novíssim espai dedicat a la descoberta dels planetes, les galàxies, els satèl·lits, les estrelles…

Abans de visitar-lo, aprofitem per caminar per la serra del Montsec tot fent una ruta també a tocar del cel (perquè té molt bona vista) des del poble d’Àger fins a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra.

En total són quatre quilòmetres que es poden fer en una hora. Tot i que el camí fa pujada, és una caminada agradable que arriba a un dels llocs més bonics de la vall.

La ruta comença al mateix poble d’Àger, on abans de marxar visitem els carrerons del nucli antic i les ruïnes de la impressionant col·legiata i castell de Sant Pere.

Al costat de la carretera que creua el poble hi ha el camí que indica la direcció a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra i la font de Gabrieló. Està senyalitzat amb els pals indicadors i les marques del SL (sender local).

La pista es dirigeix cap al nord fins a arribar a l’Hípica Vall d’Àger, que passem de llarg per continuar caminant entre camps de conreu i plantacions d’ametllers.

I qual al quilòmetre 1,9 trobem el pal que indica el desviament a la font de Gomà, l'ignorem i continuem caminant per la pista fins arribar a la font de Pedra, un lloc on hi ha un espai amb bancs a l'ombra dels plàtans.

Allà podem descansar una estona i beure un glop d'aigua, que haurà de ser de la cantimplora, ja que la font acostuma a estar sempre seca.

Damunt mateix de la font, en ple revolt de la pista, surt a l’esquerra un camí senyalitzat que s’enfila en direcció a l’ermita.

El camí es creua amb la pista en diverses ocasions. És decisió de cadascú seguir pel caminet o utilitzar la pista, que arriba a l’ermita de manera més directa.

En una mitja hora arribem a l’ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pedra, patrona de la vall d’Àger. Es tracta d'un edifici del segle XI d'una sola nau amb volta de canó, adossat a un santuari més modern, dels segles XVII-XVIII.

Però el millor de tot és la seva situació als contraforts del Montsec d'Ares, entre roques, envoltada de natura i amb una vista espectacular.

La tornada a Àger la farem pel mateix camí que ens ha portat fins aquí.

Observacions

És una ruta d'anada i tornada que surt d'Àger i puja fins a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra. Està molt ben senyalitzada i no té cap dificultat tècnica. Si hi anem amb nens molt petits, millor portar-los en una motxilla a l'esquena que no pas al cotxet, ja que el terreny és força pedregós.

FEM CULTURA:

1.    Sant Pere d'Àger

La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.

Castell d'Àger

El castell fou el nucli més antic de la vila, perquè la seva situació estratègica el feia un lloc molt cobejat. De fet, hi ha indicis d'estructures anteriors a l'època cristiana i a la reconquesta de la vall per part d'Arnau Mir de Tost, que sembla va ser el fundador de l'antiga canònica.

La construcció s'inicià el segle XI, sobre les restes d'una muralla precedent que envolta tot el recinte, de probable origen musulmà però un sector de pedres amb encoixinat es considera d'època romana. Les restes que s'han conservat del castell són escasses, al nord de l'església de Sant Pere entre aquesta i la muralla. En queda una part de la planta baixa d'un gran edifici rectangular, distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al de l'església. A sobre d'aquestes naus, probablement hi hauria la sala major del castell-palau, tal com trobem en d'altres exemples de l'època, com el castell de Llordà.

Del conjunt canonical s'han conservat importants ruïnes, parcialment restaurades. A sobre de la cripta s'aixequen les restes de l'església, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó i la capçalera, la part més ben conservada, amb absis semicirculars. Les voltes eren reforçades per arcs torals, dels quals es conserven vestigis en la nau central. Sobre dels absis laterals s'aixecaven dues torres, de les quals només a perviscut la torre sud.

Davant de l'església, al costat est del monument, hi ha les restes del claustre gòtic, obrat amb pedra blanca, de gran contrast amb la pedra de l'església, i una portada renaixentista que comunica amb la sala capitular, coberta amb una volta estrellada.

La façana és de carreus irregulars de pedra del país que pertany a les antigues construccions del turó de la vila, del temps de la col·legiata i el castell. Portal dovellat de carreus irregulars, amb fornícula a sobre, de pedra dovellada i escultòrica. Restes d'un arc rebaixat incrustades a la façana.

L'absis

L'absis central té tres finestres amb un arc de mig punt interior i espitlleres a l'exterior.

A la vista panoràmica de la col·legiata s'aprecia un canvi de nivell als mur, en el tipus d'aparell de filades de carreus de pedra. Les obertures són espitlleres i han desaparegut els forats corresponents a la bastida per a la construcció dels murs.

Història

La primera comunitat, potser benedictina, s'hi va establir el 1037. El 1048 ja es té constància d'una comunitat regida per un canonge, de la qual Arnau Mir en va obtenir de la Santa Seu el privilegi de l'exempció episcopal, convertint-lo en un enclavament religiós singular. Gràcies a les donacions de la família d'Arnau Mir fins al seu nét Guerau II de Cabrera, la canònica va aconseguir un ampli territori que incloïa Àger, Castelló de Farfanya, Montclar i Valldellou.

L'any 1112 va adoptar la regla de sant Agustí, deixant l'aquisgranesa que havia seguit fins aleshores.

Durant el segle XII el domini va començar a ser tant poderós que el bisbe de Lleida, malgrat l'oposició dels abats, va aconseguir una butlla del papa Celestí II que unia l'abadia a la seva diòcesi. Per a posar pau al conflicte, al segle XIII, s'hi va enviar a Bernat Calbó, primer abat de Santes Creus i bisbe de Vic, i més endavant al bisbe de València que va redactar uns severs estatuts l'any 1258.

Al segle XV arriba la decadència amb el despoblament i els efectes de la guerra civil contra Joan II. Des del 1433 va ser regida per abats comendataris que a vegades ni tan sols la varen visitar mai. El 1592, l'abadia va ser secularitzada per poc després convertir-se en col·legiata i arxiprestat. Va conservar l'exempció fins que l'any 1874 es va unir a la diòcesi de Lleida.

A partir de l'abandonament del conjunt, les restes materials i escultòriques foren reaprofitades per la gent de la contrada per bastir les seves cases. Avui en dia, encara podem admirar part de les impostes romàniques de l'església en els balcons de la plaça major.

2.    Mare de Déu de Pedra és una església romànica situada als contraforts del Montsec d'Ares al municipi d'Àger (Noguera). La primera documentació és de l'any 1042 i fa referència a l'antic castell de Pedra. L'església ho és el 1179. Al segle XIII va esdevenir ermita i amb el temps es convertí en el santuari marià més important de la vall d'Àger. L'antiga capella romànica del segle XI i modificada el XII, està adossada a un gran casal dels segles XVII i XVIII. La capella és d'una sola nau amb volta de canó amb dos arcs torals. La capçalera, recta, està orientada a llevant.