Sant Miquel d'Hortmoier - Santa Maria d'Escales. (Oix,
la Garrotxa).
Caminada molt bonica que combina la bellesa del paisatge amb d'altres elements d'interès (també bonics), com els alzinars muntanyencs, la riera de Beget, la Tuta d'escales (una petita cova) o dues ermites romàniques (mostres senzilles del romànic rural).
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 10.
-Desnivell ± 250 m.
-Durada: 3 h (amb parades).
-Circular: no
-Inici a Oix, passada la casa de Turisme Rural de can
Pei.
-Dificultat: fàcil.
-No senyalitzada.
ITINERARI:
Començo a
caminar a les 10h. Vaig sol i també m'ho agafaré amb més calma.
El paisatge
és el típic de l'Alta Garrotxa, molt agrest. Valls fondes envoltades de
muntanyes escarpades, sovint rematades per cingles. Molt bonic. De fons, dos
voltors aprofiten les corrents tèrmiques planegen en busca de menjar.
La primera parada és a Sant Miquel d'Hortmoier (una ermita del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb un absis rodó i campanar amb espadanya).
Sembla que
imita el paisatge que l'envolta, on està perfectament integrada.
Reculo per on he vingut, respirant la pau i la tranquil·litat de la zona.
El camí hi va en paral·lel. De baixada decideixo explorar-la una mica, passant pel seu costat.
Arribo a una gorga bonica sense massa dificultats. Per
arribar a la següent, però, la cosa es complica una mica i fins i tot haig de
grimpar (val la pena, també molt bonica).
Però un cop aquí ja no puc anar més enllà i
tampoc vull recular i tornar a passar per on he vingut. El camí és a prop, és
una mica dret però des de baix sembla que hi podré arribar relativament bé...
la grimpada és senzilla, però el que no és veia des de baix és que està ple de
bardisses i mates.
Arribo a
dalt a quatre grapes per un camí de senglars (que, pels rastres que aniré
veient, deuen ser abundants a la zona) i ben esgarrinxat.
Vaig deixant les gorgues enrere... i la xafagor sembla cada cop més forta (tot i que amb l'estona que porto caminant i badant les temperatures ja comencen a baixar). Si ho arribo a saber ho faig al revés! Ara m'hi tiraria sense pensar-m'ho! Que hi farem.
La segona parada del dia és a l'ermita de Santa Maria d'Escales, un altre edifici romànic de diferents etapes, restaurat, amb un pòrtic a ponent. Igual de bonica i integrada en els paisatge com l'anterior.
Molt a prop seu hi la font d'Escales, on s'hi arriba travessant una
passera "arriscada" (amb una "barana"... per fer bonic). La
font no raja, però fa com dues piques i, com ja he fet a la pujada, amb una
altra font (si es pot dir així de l'aigua que raja d'unes teules i provinents
d'un tub), ho aprofito per refrescar-me una mica.
Vaig xop de
suor i l'aigua és fresca i neta (a la de dalt hi ha capgrossos de salamandra,
un bon indicador).
A la baixada, una última sorpresa, la Tuta d'Escales,
una petita cova de deu metres de fondària. De dimensions reduïdes però bonica.
D'aquí ja cap el cotxe i cap a casa, més tard del que
em pensava, preguntant-me com una caminada que es pot fer en poc menys de tres
hores, jo l'he feta amb més de quatre...
FEM
CULTURA:
Sant
Miquel d'Hortmoier i Santa Maria d'Escales.
1.Sant
Miquel d'Hortmoier
Sant Miquel d'Hortmoier és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa)
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va
edificar el segle XI a la vall de Beget, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
Descripció
Església,
situada a la vall d'Ormoier, prop de la masia del Ripoll, a l'esquerra de la
riera de Berget i accessible des d'Oix per una pista de terra regular, en un
paratge de singular bellesa. Fa pocs anys al costat de migdia hi havia una gran
edificació abandonada que ha estat eliminada per deixar lliure l'entorn
immediat al temple.
Edifici romànic
bastit cap a finals del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, volta apuntada i absis, del segle XIII, semicircular
situat a llevant, amb finestra central i cornisa. La porta d'ingrés orientada a
ponent és estreta i rectangular i al damunt hi ha una finestra i l'airosa
espadanya de doble obertura. A migdia la façana té dues finestres de doble
biaix (en total l'edifici en té dues al mur sud, una a l'absis i una a ponent)
i cornisa.
Història
Fou esmentada
el 977 en un document el comte de Besalú i bisbe de Girona Miró la deixa en testament al monestir de Cuixà. El comte de Besalú i bisbe de Girona Miró deixà en
el seu testament l'any 979, al monestir de Sant Miquel de Cuixà "...in
villa que dicunt Orto Modario cum ipsa eclesia qui est in honore Sancti
Michaelisarchangeli..."
L'església de
"Sancti Michaelis archangeli de Orto-Modario" figura en la relació de
possessions que el papa Sergi IV confirmà, mitjançant butlla, al cenobi de
Cuixà. Al 1094 es veu citada com a Sancti Michaelis de Orto-morerio i com a
Sancti Michaelis de Ortomomerio l'any 1362 en les "Rationes Decimarum
Hispaniae"
Figura com a
parròquia en el primer terç del segle XIV, passant a ésser una sufragània d'Oix
a partir del segle XVII. A Sant Miquel d'Hortmoier s'hi
guardava el Sant Crist d'Hortmoier.
2.Santa
Maria d'Escales
Santa Maria d'Escales és una església romànica de l'antiga parròquia d'Escales, al municipi actual de Montagut i Oix (Garrotxa). Es troba situada a l’esquerra de la riera de
Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget) sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el
riu. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Síntesi històrica
Els orígens
d'aquest temple els trobem a principis del segle X. La primera notícia
documentada la trobem l'any 977 quan en, l'acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú, es cita la villa de Scalis. L’església
apareix citada com a tal per primera vegada l’any 1092 quan el noble Bernat
Joan de la Clusa, senyor d'Ogassa, deixa en testament al Priorat de Santa Maria del coll de Panissars dues
parts del delme de la parròquia d'Escales. Des d'aleshores l'església
apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de
terres properes, dels segles XI, XII i XIII.
A partir del
1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d'Escales gràcies a un
manuscrit Llibre d'obra de Nostra Senyora d'Escales que es conserva en
l'arxiu provincial d'Oix, llibre on els clergues anotaven les reformes, deutes
o censals. Aquestes anotacions arriben fins a
finals del segle XVIII. Es justament l’any 1598 quan perd la categoria de
parròquia i és adscrita a Sant Llorenç d’Oix. En el segle XVII es dugueren
a terme obres de millora a l’església. Consta que s’empedrà la meitat de
l’església i l’entrada, que es serrà un retaule i que es feren els altars
de la Mare de Déu vella i de Sant Joan. En el 1666 consta que l’església tenia
dues talles, de la Verge Maria: la vella i la nova. Cap al 1700 hi havia rector
a Oix i un vicari per atendre les sufragànies de Talaixà, Ribelles, Escales i Hortmoier.
Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser saquejada, com gran part
dels temples de la zona, i va desaparèixer la talla de la Mare de Déu
nova. S’ha postulat que la talla de la
Mare de Déu vella és la que es troba en el MNAC com a Mare de Déu de Prunera. L’any
1976, els Amics de l’Alta Garrotxa van iniciar la neteja i restauració de
l’edifici. El dia 15 d’agost es celebra l’aplec de la Mare de Déu d’agost
a Santa Maria d’Escales.
Descripció
Exterior
Es tracta d’una
església romànica d’una sola nau, força allargada amb capçalera a l'est
formada. L’edifici té un conjunt de paraments que van del segle X al XIII, de
manera que es pot afirmar que hi hagué diverses fases de construcció o de
reforma. La part baixa dels murs de la nau corresponen al segle X, la part
superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la
façana de ponent és del segle XII i l'absis semicircular, amb cornisa i
finestral central, va ser construït el segle XIII substituint l'anterior
capçalera.
La porta de
l'església té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda "HECE S
T SCALI" dins un emmarcament. La galilea es troba al vessant nord, adossada
a la façana de ponent i sobre la galilea s'hi va construir en època moderna una
cambra destinada a habitatge que actualment és utilitzada com a refugi de
muntanya. Aquest recreixement de la galilea oculta parcialment la torre de
campanar, que originalment s'alçava sobre la façana oest. Aquest campanar és de
torre, de planta quadrada, amb teulat a dues vessants. Té una obertura en cada
costat, tot i que parcialment cegades, a excepció del mur oest on n'hi ha dues.
Una escala de pedra adossada a la part exterior del mur nord del temple
permet accedir a la torre.
Al mur de
migdia hi ha quatre finestres i una cornisa i una cinquena es troba en la part
central de l'absis.
Interior
Els murs
laterals de la nau, que van ser aixecats en el segle XI presenten una
característica única a la Garrotxa: estan reforçats per arcs formers els quals
estan distribuïts de manera irregular. En el mur sud n'hi ha quatre, mentre que
al costat nord només n'hi ha dos, que són de majors dimensions.
En el mur nord
de l’absis, prop del presbiteri s'obre una petita capella, mentre que en el
costat sud només queda un arc de mig punt, que probablement també comunicava
amb una altra capella lateral.
Es conserven
dues piques a l'interior de l'església; una d'elles és baptismal, senzilla i
sense decoració. La seva alçada és de 68 cm i té un diàmetre de 51 cm. L'altra
pica és d'oli, és rectangular amb un orifici de sortida pels líquids. Les seves
mides exteriors són de 56x42 centímetres, i les interiors són de 36x30
centímetres.
