Sant Miquel d'Hortmoier - Santa Maria d'Escales. (Oix, la Garrotxa).

Sant Miquel d'Hortmoier - Santa Maria d'Escales. (Oix, la Garrotxa).

Caminada molt bonica que combina la bellesa del paisatge amb d'altres elements d'interès (també bonics), com els alzinars muntanyencs, la riera de Beget, la Tuta d'escales (una petita cova) o dues ermites romàniques (mostres senzilles del romànic rural).

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 10.

-Desnivell ± 250 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Circular: no

-Inici a Oix, passada la casa de Turisme Rural de can Pei.

-Dificultat: fàcil.

-No senyalitzada.

ITINERARI:

Començo a caminar a les 10h. Vaig sol i també m'ho agafaré amb més calma.

El paisatge és el típic de l'Alta Garrotxa, molt agrest. Valls fondes envoltades de muntanyes escarpades, sovint rematades per cingles. Molt bonic. De fons, dos voltors aprofiten les corrents tèrmiques planegen en busca de menjar.

La primera parada és a Sant Miquel d'Hortmoier (una ermita del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb un absis rodó i campanar amb espadanya).

Sembla que imita el paisatge que l'envolta, on està perfectament integrada.

Reculo per on he vingut, respirant la pau i la tranquil·litat de la zona.

El camí hi va en paral·lel. De baixada decideixo explorar-la una mica, passant pel seu costat.

Arribo a una gorga bonica sense massa dificultats. Per arribar a la següent, però, la cosa es complica una mica i fins i tot haig de grimpar (val la pena, també molt bonica).

 Però un cop aquí ja no puc anar més enllà i tampoc vull recular i tornar a passar per on he vingut. El camí és a prop, és una mica dret però des de baix sembla que hi podré arribar relativament bé... la grimpada és senzilla, però el que no és veia des de baix és que està ple de bardisses i mates.

Arribo a dalt a quatre grapes per un camí de senglars (que, pels rastres que aniré veient, deuen ser abundants a la zona) i ben esgarrinxat.

Vaig deixant les gorgues enrere... i la xafagor sembla cada cop més forta (tot i que amb l'estona que porto caminant i badant les temperatures ja comencen a baixar). Si ho arribo a saber ho faig al revés! Ara m'hi tiraria sense pensar-m'ho! Que hi farem.

La segona parada del dia és a l'ermita de Santa Maria d'Escales, un altre edifici romànic de diferents etapes, restaurat, amb un pòrtic a ponent. Igual de bonica i integrada en els paisatge com l'anterior.

Molt a prop seu hi la font d'Escales, on s'hi arriba travessant una passera "arriscada" (amb una "barana"... per fer bonic). La font no raja, però fa com dues piques i, com ja he fet a la pujada, amb una altra font (si es pot dir així de l'aigua que raja d'unes teules i provinents d'un tub), ho aprofito per refrescar-me una mica.

Vaig xop de suor i l'aigua és fresca i neta (a la de dalt hi ha capgrossos de salamandra, un bon indicador).

A la baixada, una última sorpresa, la Tuta d'Escales, una petita cova de deu metres de fondària. De dimensions reduïdes però bonica.

D'aquí ja cap el cotxe i cap a casa, més tard del que em pensava, preguntant-me com una caminada que es pot fer en poc menys de tres hores, jo l'he feta amb més de quatre...

FEM CULTURA:

Sant Miquel d'Hortmoier i Santa Maria d'Escales.

 

1.Sant Miquel d'Hortmoier

Sant Miquel d'Hortmoier és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va edificar el segle XI a la vall de Beget, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.

Descripció

Església, situada a la vall d'Ormoier, prop de la masia del Ripoll, a l'esquerra de la riera de Berget i accessible des d'Oix per una pista de terra regular, en un paratge de singular bellesa. Fa pocs anys al costat de migdia hi havia una gran edificació abandonada que ha estat eliminada per deixar lliure l'entorn immediat al temple.

Edifici romànic bastit cap a finals del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, volta apuntada i absis, del segle XIII, semicircular situat a llevant, amb finestra central i cornisa. La porta d'ingrés orientada a ponent és estreta i rectangular i al damunt hi ha una finestra i l'airosa espadanya de doble obertura. A migdia la façana té dues finestres de doble biaix (en total l'edifici en té dues al mur sud, una a l'absis i una a ponent) i cornisa.

Història

Fou esmentada el 977 en un document el comte de Besalú i bisbe de Girona Miró la deixa en testament al monestir de Cuixà. El comte de Besalú i bisbe de Girona Miró deixà en el seu testament l'any 979, al monestir de Sant Miquel de Cuixà "...in villa que dicunt Orto Modario cum ipsa eclesia qui est in honore Sancti Michaelisarchangeli..."

L'església de "Sancti Michaelis archangeli de Orto-Modario" figura en la relació de possessions que el papa Sergi IV confirmà, mitjançant butlla, al cenobi de Cuixà. Al 1094 es veu citada com a Sancti Michaelis de Orto-morerio i com a Sancti Michaelis de Ortomomerio l'any 1362 en les "Rationes Decimarum Hispaniae"

Figura com a parròquia en el primer terç del segle XIV, passant a ésser una sufragània d'Oix a partir del segle XVII. A Sant Miquel d'Hortmoier s'hi guardava el Sant Crist d'Hortmoier.

2.Santa Maria d'Escales

Santa Maria d'Escales és una església romànica de l'antiga parròquia d'Escales, al municipi actual de Montagut i Oix (Garrotxa). Es troba situada a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget) sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Síntesi històrica

Els orígens d'aquest temple els trobem a principis del segle X. La primera notícia documentada la trobem l'any 977 quan en, l'acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú, es cita la villa de Scalis. L’església apareix citada com a tal per primera vegada l’any 1092 quan el noble Bernat Joan de la Clusa, senyor d'Ogassa, deixa en testament al Priorat de Santa Maria del coll de Panissars dues parts del delme de la parròquia d'Escales. Des d'aleshores l'església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes, dels segles XI, XII i XIII.

A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d'Escales gràcies a un manuscrit Llibre d'obra de Nostra Senyora d'Escales que es conserva en l'arxiu provincial d'Oix, llibre on els clergues anotaven les reformes, deutes o censals. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII. Es justament l’any 1598 quan perd la categoria de parròquia i és adscrita a Sant Llorenç d’Oix. En el segle XVII es dugueren a terme obres de millora a l’església. Consta que s’empedrà la meitat de l’església i l’entrada, que es serrà un retaule  i que es feren els altars de la Mare de Déu vella i de Sant Joan. En el 1666 consta que l’església tenia dues talles, de la Verge Maria: la vella i la nova. Cap al 1700 hi havia rector a Oix i un vicari per atendre les sufragànies de Talaixà, Ribelles, Escales i Hortmoier.

Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser saquejada, com gran part dels temples de la zona, i va desaparèixer la talla de la Mare de Déu nova.  S’ha postulat que la talla de la Mare de Déu vella és la que es troba en el MNAC com a Mare de Déu de Prunera. L’any 1976, els Amics de l’Alta Garrotxa van iniciar la neteja i restauració de l’edifici. El dia 15 d’agost es celebra l’aplec  de la Mare de Déu d’agost a Santa Maria d’Escales.

Descripció

Exterior

Es tracta d’una església romànica d’una sola nau, força allargada amb capçalera a l'est formada. L’edifici té un conjunt de paraments que van del segle X al XIII, de manera que es pot afirmar que hi hagué diverses fases de construcció o de reforma. La part baixa dels murs de la nau corresponen al segle X, la part superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la façana de ponent és del segle XII i l'absis semicircular, amb cornisa i finestral central, va ser construït el segle XIII substituint l'anterior capçalera.

La porta de l'església té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda "HECE S T SCALI" dins un emmarcament. La galilea es troba al vessant nord, adossada a la façana de ponent i sobre la galilea s'hi va construir en època moderna una cambra destinada a habitatge que actualment és utilitzada com a refugi de muntanya. Aquest recreixement de la galilea oculta parcialment la torre de campanar, que originalment s'alçava sobre la façana oest. Aquest campanar és de torre, de planta quadrada, amb teulat a dues vessants. Té una obertura en cada costat, tot i que parcialment cegades, a excepció del mur oest on n'hi ha dues. Una escala de pedra adossada a la part exterior del  mur nord del temple permet accedir a la torre.

Al mur de migdia hi ha quatre finestres i una cornisa i una cinquena es troba en la part central de l'absis.

Interior

Els murs laterals de la nau, que van ser aixecats en el segle XI presenten una característica única a la Garrotxa: estan reforçats per arcs formers els quals estan distribuïts de manera irregular. En el mur sud n'hi ha quatre, mentre que al costat nord només n'hi ha dos, que són de majors dimensions.  

En el mur nord de l’absis, prop del presbiteri s'obre una petita capella, mentre que en el costat sud només queda un arc de mig punt, que probablement també comunicava amb una altra capella lateral.

Es conserven dues piques a l'interior de l'església; una d'elles és baptismal, senzilla i sense decoració. La seva alçada és de 68 cm i té un diàmetre de 51 cm. L'altra pica és d'oli, és rectangular amb un orifici de sortida pels líquids. Les seves mides exteriors són de 56x42 centímetres, i les interiors són de 36x30 centímetres.