Cova del Tabac. (Camarasa - la Noguera)

Cova del Tabac. (Camarasa - la Noguera)

Caminada curta però molt bonica i interessant. Primer entre roures, després entre alzines, sempre amb bones vistes s’arriba a la Cova del Tabac, que ben segur ens sorprendrà per les seves dimensions. A més, a la cova hi podrem veure algunes pintures rupestres.

Cova del Tabac, a la serra de Sant Mamet, a les portes del Montsec.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 5,5 (anar i tornar)

-Desnivell ± 350 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Circular: no.

- Inici a la presa de Camarasa (S'ha d'aparcar una mica més amunt, direcció Tremp, passat el túnel).

-Dificultat: baixa.

-Senyalitzada amb pals al començament i marques vermelles a la part final. No té massa complicació, només cal seguir sempre el camí més ample i fresat.

ITINERARI:

Deixo el cotxe a la presa del pantà de Camarasa, envoltat de cingles, i em començo a enfilar muntanya amunt. Primer entre roures, amb una mica més d’ombra, després entre alzines, tarteres i garrics, amb més sol i temperatures de plena primavera.

De seguida, també, amb moltes bones vistes a la zona (a Camarasa i la plana lleidatana i al Congost de Mu, on aniré a la tarda). En l’última part cal grimpar una miqueta, hi ha alguns passos, poc complicats amb graons i cadenes.

Un cop a dalt començo la visita a la cova, més impressionant del que em pensava, tot i que més o menys sabia quines eren les

Cova del Tabac, a la serra de Sant Mamet, a les portes del Montsec.

Les seves dimensions: quinze metres d’amplada, vint d’alçada i gairebé cent-setanta de llargada.

Molt bonica i això que de concrecions, n’hi ha ben poques.

M’hi entretinc una bona estona recorrent-la en calma (creuant-me amb altre gent... amb lots que amb prou feines arriben a il·luminar-ne una petita part).

A l’entrada de la cova, em costa una mica trobar-les, però també hi ha un altre element molt interessants: pintures rupestres.

De l’Edat de Bronze, hi ha dotze figures que corresponen a antropomorfs, estel·liformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d'estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell.

Per sobre pintades que només poden ser degudes a la incultura, la ignorància i el nul civisme, d’altra banda, com a la resta de les que es troben a la cova, com si a la resta del planeta ens importes que Pepito ha estat allà no sé quin dia (no ho entenc, si mai se m’hagués acudit fer una cosa així, m’avergonyiria que ho veies algú i encara més ensenyar-ho).

Baixant voltors en passen a pocs metres i m’encanto tot contemplant alguna flor, a terra baixa, la primavera ja arribat amb força. Reculo per on he vingut... i me’n vaig cap a la següent caminada (aquesta és curta i tinc temps de fer-ne una altre, relativament curta).