Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 9 de noviembre de 2016

Camins del Jussà. El barranc del Bosc al congost de Terradets.












Camins del Jussà. El barranc del Bosc al congost de Terradets.


-Dificultat tècnica: Moderada
-Temps: 55 minuts
-Distància: 2,34 quilòmetres

COMENTARI:

Camins del Jussà és un projecte de recuperació dels antics camins de ferradura i d'altres d'històrics i tradicionals de la comarca del Pallars Jussà. Alguns camins que estaven a punt de perdre's s'han reobert i, en general, s'han dut a terme treballs de conservació, s'ha instal·lat senyalització a les cruïlles i s'ha abalisat el recorregut amb marques grogues.

El resultat és una sèrie d'itineraris a través dels quals es poden descobrir els millors racons d'aquesta comarca pirinenca.

Terradets és difícil d'entendre a escala humana.

En aquest punt de trencament del Prepirineu, han coincidit forces geològiques tan descomunals que, davant les dimensions de l'esquerda oberta a la paret de pedra per on s'escola la Noguera Pallaresa, l'home sembla petit i insignificant.

Roca Regina i el barranc del Bosc són una reduïda, però important, part del congost de Terradets.

Obert d'oest a est, el barranc desemboca a la Noguera Pallaresa al bell mig del congost, just on s'aixeca la paret de més de 300 m d'altitud de Roca Regina, una de les més admirades pels molts escaladors de la zona.
Aquest itinerari transcorre pel fons del barranc del Bosc oferint-ne una impressionant panoràmica.

Per als qui vulguin caminar més, pel mateix camí s'arriba a Cellers (3 h). Una altra possibilitat per allargar la ruta és visitar, entre el primer i el segon túnel de l'antiga carretera que creuava el congost (a l'altra riba de la Noguera Pallaresa), la cova de Muricecs.

Ruta senyalitzada.

Per arribar al punt d'inici de l'itinerari, cal prendre la carretera C-13 fins al punt quilomètric 72, 14 km al sud de Tremp. Just després del pont que creua el barranc del Bosc i la boca sud del túnel que dóna a l'embassament de Terradets (venint de Tremp), se surt de la carretera prenent-ne a mà esquerra (E) la C-147a, a l'inici de la qual hi ha una esplanada on es pot estacionar el cotxe.

0,00 km (360 m). Cal dirigir-se a migdia cap a l'extrem sud del pont sobre el barranc del Bosc i creuar la C-13 girant a la dreta (O). Just a l'altre cantó de la carretera, es pren un sender que s'enfila en direcció nord-oest pel barranc del Bosc. El camí puja suaument per dins del bosc oferint, de tant en tant, una visió excepcional de la vertical paret de Roca Regina, que s'alça majestuosa a l'altra banda del barranc (N).

0,86 km (479 m), 0 h 22 min. Bifurcació de senders en una marrada a l'esquerra. Tots dos senders duen al mateix lloc i voregen per ambdues bandes un forat que hi ha al mig del vessant, que a peu pla, i de forma similar a un túnel, aixeca parets als laterals d'entre 5 i 10 m. El que puja a l'esquerra acumula més metres de desnivell (25 més) i el que surt recte a la dreta té un tram delicat de 20 m per una petita aresta rocosa. Se segueix pel camí de la dreta en direcció O/NO.

0,97 km (476 m), 0 h 24 min. S'accedeix a l'altre extrem del forat, on arriba, davant i per l'esquerra, l'altre camí que el voreja per dalt. Es continua per la dreta descendint per un petit tram de tartera en direcció N/NO.

1,17 km (410 m), 0 h 30 min. Després d'una curta però pronunciada baixada, s'arriba a la llera del barranc del Bosc. En cas de voler allargar l'excursió, cal davallar uns metres pel barranc i, abans d'un pas rocós, prendre un camí que s'enfila per l'altra riba i que, fent marrades, salta a l'altra banda de la carena muntanyosa contigua a Roca Regina i baixa fins a Cellers.

Per tornar al punt de sortida, es desfà el camí.

2,34 km (360 m), 0 h 55 min. Esplanada de la C-147a. Fi de l'itinerari.

Informació complementària:

El Montsec

La serralada del Montsec creix d'est a oest paral·lela als Pirineus i a uns 100 km més al sud de la carena principal. Té un total de 45 km d'amplada i es caracteritza per comptar amb un vessant sud molt esquerp, amb grans penya-segats, mentre que el del nord, més suau, baixa en forta inclinació cap a la conca del Pallars Jussà. El Montsec sembla una gran onada de pedra que es trenca cap al sud. El segon tret definidor del Montsec són els congostos que divideixen la serralada en tres trams: el Montsec de Rúbies, el Montsec d'Ares i el Montsec d'Estall, ja a la Baixa Ribagorça. Efectivament, la gran línia de pedra que era el Montsec va patir dos trencaments geològics per Terradets i Mont-rebei que van originar els dos congostos per excel·lència del Prepirineu.

El Montsec és un territori poc poblat que ha esdevingut des de sempre una mena de frontera natural entre el Pallars Jussà, al nord, i la Noguera, al sud. Extremadament pedregós, sec i exposat als vents del nord, la vegetació que cobreix la serralada és escassa. Per als visitants, l'atractiu més destacat del Montsec és la gran panoràmica que s'obre des dels seus punts més alts, tant cap als Pirineus com a la plana de Lleida. Cal esmentar, però, que, com tants d'altres indrets, els racons que s'amaguen als peus del Montsec són d'una bellesa excepcional, ja sigui per les dimensions descomunals que aquí tenen els penya-segats com per l'austeritat d'un paisatge sofert. Un bon exemple d'això és el barranc del Bosc, protagonista d'aquest itinerari.

El congost de Terradets, la porta del Pirineu

Separa el Montsec de Rúbies, a l'est, del Montsec d'Ares, a l'oest, i permet el pas de la Noguera Pallaresa en el seu recorregut cap al sud entre la conca de Tremp, al Pallars Jussà, i la vall d'Àger, a la Noguera.

El congost de Terradets és una de les zones més importants d'escalada de Catalunya gràcies als impressionants penya-segats que van quedar al descobert en formar-se l'engorjat. Hi ha obertes nombroses vies que inviten a detenir-se i contemplar-les.


Es pot aparcar a l'àrea de descans de la Font de les Bagasses.

Altres elements d'especial interés:

Cova dels Muricecs.
Una de les coves més conegudes del Montsec. Per entrar-hi, cal portar calçat esportiu i roba que cobreixi les cames i els braços. Els racons d'aquesta gruta es poden recórrer en unes 2 h i permeten descobrir l'hàbitat del ratpenat, així com les tradicionals estalactites i estalagmites.

Embassament de Terradets.
El congost fou aprofitat el 1935 per construir l'embassament de Terradets, de 8 km de longitud i envoltat pel poble encimbellat de Llimiana, a l'esquerra, el castell de Mur, a la dreta, i el Montsec al davant.

Roca Regina. Una de les parets més espectaculars del Montsec, on es practica l'escalada amb moltes vies obertes.

lunes, 7 de noviembre de 2016

La Vall d’Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental, Montnegre)


















-Temps de marxa: 3 hores i 29 minuts.

-Distància recorreguda: 9,1 quilòmetres. 

 Aquesta ruta segueix el sender local SL-C 79 i la considerem magnífica, sobre tot, pels amants de la botànica i els arbres monumentals.

Estem a Sant Celoni. En lloc d’anar com tantes vegades cap el Montseny, aquest cop travessem per sota l’autopista i  ens dirigim cap el Parc Natural del Montnegre i el Corredor (podríem dir que és un Parc amb menys màrqueting.

Qui no mira el cim del Turó de l’Home quan passa per l’autopista? Però de ben segur que no massa gent es fixa en les muntanyes -no tan altes, això sí- de l’altre banda de l’AP-7).
Aparquem a costat de Can Draper.
Un plafó ens mostra l’itinerari que anem a seguir -tot el camí està molt ben senyalitzat.
Gairebé no ens adonem que hem aparcat al costat d’un altiu roure.
Comencem a caminar i davant nostre se’ns obre una magnífica vall que no t’imaginaves que fos allà, la vall d’Olzinelles, formada per la part més baixa del Torrent del mateix nom abans d’ajuntar-se amb la Tordera.
Si et gires d’esquena, allà tenim el Montseny.
Continuem pel camí i ben aviat agafem una petita desviació que ens porta al Pou de Glaç de Can Draper. Construït al 1771, com es pot llegir a la llinda de granit, externament està molt ben conservat. Encara que no ho sembli, internament la seva alçària és de 12 metres -més de la meitat està excavat al sòl.
El camí que seguíem s’estreny i comença a pujar lleugerament. Tenim la sort de que no parem de sentir ocells cantant!
La carretera BV-5112 la tenim molt a prop i de fet la travessem mentre seguim el torrent. El camí és ombrívol i fresc. El següent punt d’interès és el Pont de Can Plana.
Molt a prop, tornem a veure rescloses que ens indiquen que antigament, quan la zona estava més humanitzada, aquestes aigües eren desviades cap a basses i recs.
De seguida arribem al Pollancre d’Olzinelles. Més de 26 metres d’alçada i quasi 3 metres de perímetre.
Continuem i al cap d’una estona arribem un altre cop a la carretera. Just al davant, comença el camí privat cap a Can Valls hi allà mateix són ben visibles les restes dels Forns de Pega de Can Valls. Sembla que el seu origen és tan llunyà com els segles IX ò X. En els tres forns s’hi produïa una destil·lació amb la que s’obtenia la pega i altres quitrans forestals que van ser utilitzats al llarg de molts segles per a calafatar les embarcacions a les drassanes del país, però també per fer torxes, botes de vi, etc.

Per cert, mentre preníem aquestes fotos, vàrem sentir una sorollada pel mig del bosc, no lluny d’on estàvem i de cop vam poder veure un gran, enorme porc senglar.
Des d’aquí mateix, reculant uns 50 metres per la carretera que acabem de travessar, hi trobem la gran Alzina de la Pega. Més de 3 metres i mig de perímetre i una alçada superior als 35 metres que la fan una de les alzines més altres de Catalunya, sinó la que més.
Al costat hi trobem la Font i les Basses de la Pega.
Un entorn humanitzat amb bancs i basses que havia estat un lloc tradicional per a que la gent de Sant Celoni vingués a berenar les tardes d’estiu. Els plàtans son esplèndids -quina enveja en tindrien els que veiem des del balcó de casa a Barcelona …
Retrocedim el petit tros de carretera que hem caminat i tornem a seguir les indicacions del sender local. Una mica més endavant trobem la Font del Rector, que té l’aspecte actual des del 1989.
I ben aviat arribem a l’església de Sant Esteve d’Olzinelles.En realitat es tracte d’un conjunt d’església (documentada al segle XI, però l’aspecte actual del XVI), cementiri i rectoria
Fins a finals de gener del 2009, ara ens trobaríem amb el Pi Gros de Can Valls, que tenia més de 36 metres d’alçada i 3,75 metres de perímetre, però una ventada va tombar l’esplèndid pi pinyer.
Ben aviat passem pel costat d’un gran roure, però una mica més enllà hi trobem el Roure del Quintà.
Estem al Quintà de Can Valls d’Olzinelles, començant el camí de tornada. Ens trobem al costat deCan Valls , però a l’altre banda d’on estan els Forns de Pega. Quin lloc! Can Valls i Ca l’Agustí(que es troba a un quilòmetre de distància seguint la carretera) son els dos grans massos d’aquestes contrades.
Passem per sota de 26 plàtans monumentals i arribem a la bassa de l’Aranyal.
Un espai magnífic !
Reculem una mica el camí fins a tornar a seguir les senyals blanques i verdes.
Uns deu metres abans d’arribar a un altre arbre monumental, el Cedre de Can Valls, veiem un corriol a la dreta que seguim. Per un camí molt humit ple de falgueres, arribem de seguida a un racó preciós: La Font de l’Aranyal.
Tornem al camí principal i ja som al costat del Cedre de Can Valls, de més de 20 metres d’alçada i quasi 3 metres de perímetre.
I de seguida arribem al Pont de l’Aranyal, construït al segle XIX sobre el sot de les Mines i que al seu costat té un conjunt important de plàtans i el Faig del pont de l’Aranyal, singular sobre tot per la poca alçada a la qual es troba.
Al poc de travessar-lo, vam creuar-nos amb un grup nombrós de caçadors que just havien acabat de fer una batuda de porcs senglars i que ens van comentar que el porc senglar que havíem vist pot-ser era un al que havien disparat i creien haver ferit. Era migdia. No és perillós dur a terme una batuda en aquest lloc a aquesta hora?
Estem en plena tornada i a partir d’ara ve un tros de pujada, passem pel Pla de les Mines, després per quatre camins i finalment per una bifurcació on assolim el punt més elevat de l’excursió, 320 metres d’altitud.
Tot aquest tros és molt tranquil, però, posats a demanar, que bé hi quedarien una cova, un menhir o algun element singular!
Agafem el camí de l’esquerra i, baixant, arribem al Sot de la Remor.
Quina tranquil·litat! Sentint el soroll que fan les fulles per la força del vent, s’entén d’on ve el nom del sot, que ben aviat va a parar a la riera d’Olzinelles i ja ens trobem a prop del punt d’inici.

Ja tornem a ser a Can Draper.