Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 18 de febrero de 2016

Sant Joan de Casselles i Circ de Pessons. ( Andorra).




















Sant Joan de Casselles  i Circ de Pessons. ( Andorra).

Cap de setmana a Andorra per fer una de les clàssiques del país.

Un llac darrera un altre en el circ glacial granític més gran d'aquest petit estat.

En plena primavera, amb els boscos de pi negre amb els nerets florits i els prats alpins plens de flors. La fauna també hi és destacable, i amb una mica de sort es pot veure algun isard o alguna marmota, entre altres.


INTRODUCCIÓ:

Com que només som 4, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).

Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem.

Més tard veurem que els altres, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!

Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble.

Ja tots 4, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem.
L'assortit de patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons.
I la costella de porc i els entrecots de segon, impressionants.
Quantitat i qualitat, no fem ni postres de tips que estem.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 8,0 (aprox) .

-Desnivell: ± 530 m (aprox).

-Durada: 3 h (amb parades).

-Circular: no

-Dificultat: mitjana (baixa des del refugi)

-Senyalitzada a partir del refugi, marques blanques i vermelles del GR-7.

ITINERARI:

Comencem a caminar tard, però comencem. Des de Grau Roig.

1 Km fins al refugi sempre de pujada. La part més forta de la caminada.
A l'estiu, segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però estem de sort.

Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.

El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.

Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra).

Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si.

Tots tenen el seu encant, la caminada és realment bonica.
I encara més en aquesta època, en que encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes plantes florides.

Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya), i que vaig veure ahir a Canillo.

Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.

Sant Joan de Caselles.
FEM CULTURA:
Sant Joan de Caselles és una església romànica situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que porta d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo.
Història
Tot i que l'església és força més antiga, no se'n troben les primeres notícies documentals fins a l'any 1312, quan hom l'esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162.
Edifici
És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.
El campanar es troba separat de la nau essent aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres d'elles geminades, el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.
L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan del segle XII o, molt probablement, anterior.

miércoles, 17 de febrero de 2016

Gorgues del Freser (Vallter-Queralbs).










Gorgues del Freser (Vallter-Queralbs). (Setcases - Queralbs, el Ripollès).

Bonica caminada per la vall del riu Freser. Salts d'aigua, gorgues, marmotes i cims i ens acompanyaran tot el camí. El tram més bell és el del mig, abans del refugi de Coma de Vaca. Val la pena, també, la visita al Salt del Grill.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 20,5 (aprox).

-Desnivell: +550/-1500 m .

-Durada: 5 h 30'.

-Circular: no.

-Dificultat: Mitjana.

-Senyalitzada com a GR11 i GR11-7 (marques vermelles i blanques) fins al refugi de Coma de Vaca, i cartells i marques vermelles del Refugi fins a Queralbs.

ITINERARI:

Marxem d’hora, a dos de set (de la benzinera de Calldetenes). Amb més o menys una hora arribem a Queralbs i hi deixem un cotxe, amb una hora llarga més, arribem a Vallter, on deixem l’altre.

Entre un cosa i l’altre comencem a caminar a tres quarts de nou.

D’entrada, la pujada, 450 metres de desnivell, que tampoc és massa, i així ens la traiem d’entrada. El camí fins al coll de la Marrana és bonic, però res de l’altre món (vaja, per estalviar-se un bon tros si els telecadires anessin).

A partir del coll de la Marrana, però, les vistes milloren, de fet, passen a ser magnifiques. A la dreta ens queda Bastiments, davant els Pics de l’Infern i de Noucreus (entre altres), una mica més enllà, el Torreneules, a la esquerra l’ampla vall del riu Freser, la serra del Catllar i el Balandrau, darrera, el Pic de la Dóna i el Gra de Fajol.

Baixem una miqueta i ho aprofitem per esmorzar.

Poc després deixem el GR11 per seguir el GR11-7 per anar resseguint, ja més o menys fins al final, el curs del Freser.

De seguida veiem les primeres marmotes, molt menys esquerpes que les de la Cerdanya (i pensar en la feinada que vaig tenir per fer-les-hi una foto... i avui no porto el teleobjectiu, llàstima!). Dos cadells i un parell o tres d’adults es passegen a uns metres nostres, pràcticament ignorant-nos. Pel camí, més o menys lluny, més o menys a prop, en veurem i sentirem alguna més. Força lluny, també contemplem un isard solitari i alguns voltors.

Tot baixant ens anem entretenint en alguns dels petits salts d’aigua i/o gorgues que va formant el riu.

Especialment boniques són les que hi ha a la coma de Fresers (just abans del planell de les Eugues, on es troba, també, el refugi de Coma de Vaca).

Aprofitem per menjar una mica al refugi de Coma de Vaca,
abans d’afrontar una petita pujada i una forta baixada que, especialment a mi, em carregarà força els genolls (i al final baixaré una mica de por i tot).

A partir del refugi el camí passa allunyat de l’aigua i, tot i que bonic, deixa de ser tan espectacular com fins ara.

Incrementem el ritme de la caminada (que tampoc era baix, fins al refugi havia anat fent la goma tota l’estona, ara els atrapo, ara em quedo enrere fent alguna foto). Tot i que els puc seguir, excepte en alguna baixada, és un ritme que no m’agrada, acostumat a badar sempre a tot arreu. Només puc fer alguna parada les poques vegades que el riu es deixa veure des del camí i al bonic salt del Grill, relativament a prop del cotxe.

Arribem a Queralbs a les quatre. Ens queda el més pal de l’excursió, agafar el cotxe i tornar a Vallter a buscar l’altre, en total dues hores fins a casa... encara que havent vist el que hem vist, val la pena.

lunes, 15 de febrero de 2016

Prats de Lluçanès . (Prats de Lluçanès, El Lluçanès - Osona).

















Prats de Lluçanès . (Prats de Lluçanès, El Lluçanès - Osona).

Caminada planera, variada i molt bonica al voltant de Prats de Lluçanès. Gairebé sempre amb bones vistes, el camí passa per diverses ermites, fonts, masies i un parell de curiositats... com el Roc Foradat, on la bruixa Napa hi preparava els seus beuratges.

Passarem per totes les ermites i fonts que puguem, i una caminada més llarga .

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 12,5

-Desnivell: ± 300 m.

-Durada: 3 h 30' (amb parades).

-Circular: si.

-Dificultat: baixa.

-Senyalitzada amb marques grogues i blanques (PR-C 44).
Aquest PR té una longitud total d'uns 25 Km, però la seva forma de 8 fa que es pugui partir en 2 de més curtes.

El que hi ha aquí correspon a la part nord, més Sant Andreu de Llanars (fent una drecera per tornar a enllaçar amb el PR nord. Si no ens volem complicar la vida, o no portem mapa per fer aquesta drecera, només cal recular un altre cop fins Sant Sebastià. Inici al monument de la Trencadansa a Prats de Lluçanès (entre altres punts del poble).

ITINERARI:

Comencem a caminar a quarts de deu.

El paisatge d'avui serà el típic del Lluçanès, un mosaic de camps i boscos mixtos de pins i roures (tot i que avui potser predominaran una mica més els camps).

Una altre cosa que m'agrada d'aquesta altiplà suament ondulat és que de seguida que t'enfiles per poc que sigui tens bones vistes cap a una banda o altre. Avui ens acompanyaran pràcticament tot el camí.

Al nord, les serralades berguedanes, avui tapades pels núvols, a l'oest la serralada transversal, del sud del Ripollès fins al Montseny, al sud, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

La primera parada és ben aviat, a l'ermita de Sant Sebastià. Malgrat el seu origen romànic, l'edifici actual és del segle XIX. Les altres aniran seguint una darrere l'altre.




La següent és a Sant Andreu de Llanars. Diuen, la joia arquitectònica de Prats. Romànica, del segle XII, està molt ben restaurada.

Per no recular, deixem les marques del PR per fer una drecera, fins a tornar-les a trobar una mica més endavant.

Poc després, la següent parada, al curiós Roc Foradat o de la Bruixa Napa.

La llegenda diu que és aquí on preparava els seus beuratges. La realitat, però, és que es deia Maria Pujol i vivia a can Nap. Va ser la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa (l'any 1767), acusada amb fonament o sense, de matar una nena de quatre anys i menjar-se-la.

Més endavant, una altra curiositat. La primera guerra carlina comença a Catalunya a Prats, quan el pradenc Joan Galceran va fer el primer crit a favor de Carles V.

Des de la Cadira d'en Galceran, una roca amb aquesta forma (i amb símbol, possiblement fàl·lic, que ens passa per alt tot i ser ben visible), és diu que el general carlí dominava la batalla que va tenir lloc aquí.

Una mica més enllà, la petita ermita de Sant Pere del Grau. Poc més endavant, la Pedra Dreta, una fita dels camins de transhumància, i punt de reunió d'actes culturals del Llucanès.

Més avall la bonica bauma on es troba la Font de les Coves, amb una petita àrea de pícnic.

Encara una mica més avall, la bonica font de Marçal, ben a prop del mas Marçal i l'ermita de Sant Marçal, d'origen romànic tot i que l'edifici actual és del segle XVIII.
No surt al track (ni a l'explicació de la fitxa tècnica), la idea és continuar fins a Santa Creu de Jutglar.

Deixem el PR però a mig fer comencen a caure quatre gotes i el dia sembla cada cop més gris. Ho deixem estar i ens enfilem fins al santuari de Lurdes, on retrobem les marques grogues i blanques.


El Santuari de Lurdes a més d'un mirador excepcional, és una ermita del segle XIX. La primera dels Països Catalans dedicada a la Mare de Déu de Lurdes (la va fer construir un capellà que deia que s'havia curat al encomanar-se a la verge francesa).

D'aquí, ja gairebé som a prats, on encara farem tres parades més. La primera a la Mare de Déu de la Bona Sort. D'origen romànic l'edifici actual és del segle XVI.


La segona a les Tres Fonts, d'esquerra a dreta: el Cel, el Purgatori i l'Infern. Del segle XVIII es diu que antigament la gent només agafava aigua de la primera, encara que hagués de fer cua.


Finalment, una mica més avall, al bonic Safareig Públic, construït l'any 1911 per tenir un lloc més adequat per rentar la roba (abans és feia a la mateixa riera Merdinyol, just al costat, una mica més amunt).

Dinem, entrepans, a la Font, i cap a casa.
No ha set tan llarga com volíem (tot i que per mi, ja m'està bé), però la caminada ha estat molt bé... i això que el dia no ha acabat d'acompanyar (ara que marxem, però, com sol passar, surt el sol i el cel gairebé queda ben blau en poca estona).