Sant Joan de
Casselles i Circ de Pessons. ( Andorra).
Cap de setmana
a Andorra per fer una de les clàssiques del país.
Un llac darrera un altre en el circ glacial granític
més gran d'aquest petit estat.
En plena
primavera, amb els boscos de pi negre amb els nerets florits i els prats alpins
plens de flors. La fauna també hi és destacable, i amb una mica de sort es pot
veure algun isard o alguna marmota, entre altres.
Com que només
som 4, decidim marxar el dissabte a mig matí cap a Andorra i passar-hi el cap
de setmana... i així diumenge no ens haurem de llevar tan d'hora al matí (tot i
que no ho he entès mai, es veu que per anar caminar és gairebé imprescindible).
Ens instal·lem en un càmping de Canillo, el primer que trobem.
Més tard veurem que els altres, com a mínim aparentment, semblem millors, però bé, que hi farem!
Per aprofitar una mica la tarda, mentre els altres tres se'n van de compres a Andorra la Vella, jo en quedo a Canillo a caminar una mica (poc, que demà hi hem de tornar), fins a Sant Joan de Casselles (una bonica ermita romànica a les afores del poble) i fins al poble.
Ja tots 4, anem a sopar al poble. Ens fiquem al primer que trobem, amb l'únic criteri que ens agraden les llumetes de fora. El restaurant la Roda. Aquest cop, però, encertem.
L'assortit de
patés i els xampinyons farcits de formatge (no recordo quin), molt bons.
I la costella
de porc i els entrecots de segon, impressionants.
Quantitat i
qualitat, no fem ni postres de tips que estem.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 8,0 (aprox) .
-Desnivell: ± 530 m (aprox).
-Durada: 3 h (amb parades).
-Circular: no
-Dificultat: mitjana (baixa des del refugi)
-Senyalitzada a partir del refugi, marques blanques i vermelles del GR-7.
ITINERARI:
Comencem a caminar tard, però comencem. Des de Grau Roig.
1 Km fins al refugi sempre de pujada. La part més
forta de la caminada.
A l'estiu,
segons hem llegit per internet, hi pugen minibusos... però estem de sort.
Bé, el camí és bonic, però el que realment val la pena es troba a partir del refugi.
El cel està com estarà tota la caminada, núvols i clarianes.
Des del refugi i, ara ja sí, ben segurs que seguim el camí correcte (empalmem amb el GR-7, que ens guiarà tota l'estona) comencem a enfilar els estanys del circ de Pessons (el circ glacial granític més gran d'Andorra).
Són una successió d'estanys i alguns estanyols comunicats entre si.
Tots tenen el seu encant, la caminada és realment bonica.
I encara més en
aquesta època, en que encara hi ha força congestes de neu i als prats moltes
plantes florides.
Per acabar d'arrodonir l'excursió, veiem molt bé una marmota. També en trec les ganes de veure fauna de muntanya, com, també i entre altres, la merla d'aigua (sempre m'ha fascinat veure com un ocell, no gaire més gros que un pardal, es capbussa en els torrents de muntanya), i que vaig veure ahir a Canillo.
Ens dutxem i sortim del càmping a dos quarts de cinc... sense que ningú ens digui res. Com que no tenim pressa passem pel port d'Envalira i la collada de Tosses.
Sant Joan de Caselles.
FEM
CULTURA:
Sant Joan de Caselles és una
església romànica situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que
porta d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida
del nucli urbà de Canillo.
Història
Tot i que
l'església és força més antiga, no se'n troben les primeres notícies
documentals fins a l'any 1312, quan hom l'esmenta com a depenent
de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de
Caselles és esmentat molt abans, el 1162.
Edifici
És un dels
edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més
estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una
petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart
d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.
El campanar es
troba separat de la nau essent aquest un cas excepcional en el romànic andorrà.
És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més
característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres
pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels
cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres
d'elles geminades, el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una
coberta a quatre aigües.
L'edifici té
també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus
de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
La data de la
seva construcció és incerta, potser de mitjan del segle XII o, molt
probablement, anterior.
