COLLSEROLA : PUIG DE MADRONA
DES DE LA CREU D’OLORDA.
Marxem cap a la Creu d'Olorda per les
sinuoses carreteres de Collserola, amb grans vistes a Barcelona ciutat i a la
costa. Aparquem i comencem el camí en baixada, en direcció a Sant Bartomeu de
la Quadra.
Sant Bartomeu és una barriada de Molins de Rei, que
pertanyia a l'antic nucli de Santa Creu d'Olorda. La barriada té una església,
que ja estava documentada el 1143, però que com tantes altres fou destruïda el
1936. Posteriorment va reconstruir-se amb les mateixes pedres que la formaven,
conservant-se alguns dels seus elements.
Des d'allà baixem a La Rierada, zona de frondosa
vegetació per la que passa la Riera de Vallvidrera, punt més baix de tota la
nostra ruta. Des d'allà proseguim cap a Les Escletxes, barri pertanyent a El
Papiol amb una curiosa formació rocosa a les seves confluències.
De seguida ens acostem a la bonica ermita de la Mare
de Déu de la Salut del Papiol. Aquesta ermita, d'estil pre-romànic i romànic,
está documentada des de l'any 1060, quan estava dedicada a Santa Eulalia de
Mérida. Al segle XIV va dedicar-se a Sant Pere, per finalment, al segle XVIII,
dedicar-se definitivament a la Mare de Déu de la Salut. Per si algú té més
curiositat, a aquest enllaç podeu trobar una imatge de la
verge que la presideix i dels cants dedicats a ella, entre d'altres coses.
Arribant a l'ermita comença a ploure, tal como havíem
vist a les previsions, encara que lleugerament. Ens posem els impermeables i
iniciem la última ascensió al Puig de Madrona. Aquest cim, amb un vértex
geodèsic i una torre de guaita, ens obsequia unes valuoses vistes de la Serra
de Collserola i de la ciutat de Barcelona i poblacions properes. Quan retornem
a l'ermita ja quasi no plou.
Tornem ara per un camí diferent a l'anterior,
intentant no perdre gaire altura ni allargar massa el recorregut. Arribem a les
cases de Can Castellví, enllaç amb la carretera. Seguim fins a Can Campmany, un
restaurant de cuina tradicional catalana. Des d'aquí podríem arribar fins a la
Creu d'Olorda de nou per pista de terra, però retornem per camins alternatius a
aquestes pistes, inicialment indicades.
Anem per un camí molt brut, que intuïm que en temps
passats estava ben marcat, pero per manca d'us i de neteja s'ha anat perdent.
Al final, avançant entre branques i algún esbarzer, arribem al camí principal
pel corriol perdut.
Després seguim per bonics senders, entre espesa vegetació
i amb una verdor primaveral intensa per a tornar directament a la Creu
d'Olorda. Aquí el camí no està marcat i prenem las traces de camí que segueixen
una dirección més adequada per retornar-nos al punt de partida.
Ja gairebé al punt inicial, gaudim de la Pedrera dels
Ocells, un pintoresc espai natural amb atractives parets de pissarra i a on
podem observar i escoltar nombroses aus.
Aquest forat va originar-se per l'explotació d'una
antiga mina. A la Pedrera podem veure la sortida d'aigües que es filtren entre
les pissarres i que prenen un color ocre-vermellós, indicador del
contingut de sulfurs i òxids dels minerals que componen el terreny.
Finalment, seiem per recuperar forces a les taules que
hi ha devant de l'església de la Santa Creu d'Olorda. Aquesta església, amb
elements d'estil pre-romànic, es creu que va construir-se a principis del segle
XI. També tenim un bar-restaurant i unes graelles molt pròximes a aquest punt
per si volem completar la nostre excursió amb un bon àpat.
