RUTA CULTURAL A AVINYONET DE PUIGVENTÓS

RUTA CULTURAL A AVINYONET DE PUIGVENTÓS

Final del formulario

Aquesta ruta permet visitar els punts més interessants del municipi. 

Dificultat: Fàcil

Distància: 7 Km. 

Desnivell: 35 metres

Recorregut: Sortim de la plaça de la Societat d’Avinyonet de Puigventós ( 1foto ) en direcció a Vilanant, trenquem cap als Estanyols de Mas Margall ( 2 fotos ). Deixem aquest espai natural a mà dreta i girem al trencant a l'esquerra on trobem un pont que travessa el Manol ( 1 foto del riu ). Creuem la N-260 i arribem a la urbanització Mas Pau.

Travessem pels carrers de la urbanització i seguim fins la Vil·la romana de la Font del Vilar ( 1 foto ), un conjunt arqueològic descobert recentment. Des d'aquí pel costat del Bosc de la Torre travessem les cases de la urbanització i ens dirigim a la Torre de Mas Pau ( 1 foto ). Prenem la pista de l'esquerra per arribar a l'ermita de Santa Eugènia ( 2 fotos ). Des de l'ermita refem el camí cap al nucli del poble, tornem a travessar la carretera de Figueres a Besalú. Després de creuar el riu Manol seguim el camí a la dreta, cap els Horts del Manol. 

Seguim el camí dels Horts fins a la pujada que ens porta al Castell de la Comanda Hospitalera ( 3 fotos ). Ens dirigim a l'altra banda del Castell Comanda i trobem l'Església de Sant Esteve ( 2 fotos ). Des d'aquí podem baixar en direcció al carrer del Manol i prendre el camí medieval que ens porta fins l'antic Castellot ( 2 fotos ) que està a l’entrada d’Avinyonet entre els rius Manol i Rissec, segle XII, en ruïnes.

Per acabar podem visitar la  barraca de pedra seca-La Garriga ( 1 foto )

Tornem al casc antic i seguint la vora de la carretera a Vilanant arribem al punt de partida. 

FEM CULTURA:

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

Un poble de l'Alt Empordà. El poble és un punt de pas obligatori entre Besalú i Figueres. El nucli té una població de 1.517 habitants, però el municipi compte amb dos nuclis de població més: Santa Eugènia amb 13 habitants i Tres Cases amb 6. 

Avinyonet és un poble ric en arquitectura. El més important però, és el Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet: el castell compta amb diverses construccions de diferents moments. L'edifici més ven conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l'església. També estan molt ben conservats els murs de ponent i llevant. El castell comptava amb una capella que el 1907 va passar a ser la casa de la Vila. Actualment però, dins el recinte del Castell hi trobem l'església de Sant Esteve, un temple romànic que va estar reconstruït al segle XV i reformat al segle XVIII.

D'altra banda, també us recomanem que visiteu la Vil·la Romana de la Font del Vilar: un jaciment d'època romana que va estar en funcionament entre els segles II i V a.C, està  format per un conjunt d'edificis bastits entorn d'un pati central i distribuïts en dues zones. 

A l'entorn de la vila també podeu visitar el Castellot, un conjunt arquitectònic, i l'Ermita de Santa Eugènia. També us recomanem, pels que us agrada gaudir de l'entorn natural, la Garriga, un espai típicament mediterrani que compta amb feixes, parets, recs i barraques. Aquest és un dels molts espais naturals que amaga aquest municipi de l'Alt Empordà.

CIRCULAR CASTELL DE GRANERA – GRANERA

CIRCULAR CASTELL DE GRANERA – GRANERA

Aquesta es una caminada sorprenent tan pel paisatge com pel camí.

Comença per una pujada moderada que dura uns quatre kilòmetres i que porta fins el poble de Granera. Allà hi ha temps per pujar fins el Castell o be seguir la ruta tal i com esta traçada, ya que des de el mateix poble hi han unes vistes molt bones de la fortalesa. Es continua per un tros asfaltat del antic camí de Monistrol de Calders, fins que el camí esdevé un corriol.

Arribats a aquest punt s’ha de fer un acte de fer i seguir fidelment el track, perquè el camí pràcticament ha desaparegut, tot i que veureu en mots punt l’herba esclafada i les branques dels esbarzers trencades, restes del pas d’altres excursionistes. En algun moment pensareu que no aneu be, però tot es una qüestió de seguir la traça.

A l’alçada de la casa pairal de Can Roca es torna a sortir a la pista, i l’excursió acaba al cap d’un parell de kilòmetres a Granera.

A part del Castell ( 4 fotos ), hi ha una torre de defensa, el poble és preciós ( 2 fotos ).. Hi ha un únic restaurant l’Esclopet (molt recomanable ). El poble té dos miradors: el de Can Cucut ( 1 foto amb una estatua d’una dona que mira el paissatge ) i de l’altre no sé el nom ( 1 foto )

Abans d’entrar al poble o sortint a 1 Km tenim l’Ermita de Santa Cecília ( 2 fotos ), visita obligada.

També és d'obligada visita:

La Torre de defensa amb matacà adossada al cos d’una masia ( no té res a veure amb el Castell ). 3 fotos.

Situació: A la zona coneguda com el Raval de Baix, a la vora de Granera, petita localitat del Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Segle XVII

Estat: Torre amb matacà adossada al cos d’una masia. Aparenta un bon estat. Aparcament al davant mateix.

Accés : Sortint de la població de Castellterçol, i circulant per la carretera BV-1245 en sentit Granera, aproximadament un km. abans d’arribar a aquesta petita localitat, en un tram recte de la carretera, veurem una desviació a mà esquerra que accedeix a un petit nucli d’habitatges entre els quals, hi ha la masia que busquem.

Són uns 10,4 Km i unes 4 hores


HISTÒRIA DEL CASTELL DE GRANERA

El castell de Granera és un castell del terme municipal de Granera, pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès Oriental. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. El barri del Castell del poble de Granera s'estén als peus del castell, pel seu costat meridional.

Se'n té constància des del 971, documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals del segle XII els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell, però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII fou infeudat als Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345. El 1375 se'n féu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets.

Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades.

El castell es mantingué dins del patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se'l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.

El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta del segle XX, es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.