Recorregut:
Castell de Montesquiu – Bassa – Pla del Revell – Masia del Revell – Collet de la Mongia – Castell i església de Sta. M. de Besora
Aproximació:
Sortim de Vic a les 7h30’. Prenem la C-17 en direcció
a Puigcerdà fins arribar a la població de Sant Quirze de Besora.
Trenquem a
la dreta, creuant el pont direcció Vidrà per la BV-5227, just després del pas a
nivell a l’esquerra. Hi ha un rètol. Enfilem la crta. i arribem a l’aparcament
del Parc del Castell de Montesquiu. Total: 26 km
Introducció:
`
Introducció:
`
El castell
de Montesquiu (650 m) i els jardins que l’envolten
presideixen un espai protegit, el parc al qual donen nom un paratge suggeridor
del Prepirineu català.
És la seu
principal del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, creat l’any 1986 per la
Diputació de Barcelona.
El castell de forma quadrada, s’ha adequat com a museu
i centre de recursos. Els orígens del castell és el resultat d’un llarg procés
històric que ha durat més de deu segles.
El procés d’edificació del castell comença el segle IX, amb una torrassa solitària que va fer edificar el comte Guifré el Pelós, pare de l’abadessa Emma, personatge documentat a l’arxiu del castell.
A mitjan del segle XIV. Arnau Guillem de Besora va ser el primer personatge de la seva nissaga que va habitar al castell.
Al segle XVII, Lluís Descatllar, va ampliar i ennoblir el casal, i s’hi afegí una capella dedicada a Santa Bàrbara
A principi del segle XX, Emili Juncadella, va donar a l’antic casal l’aparença de castell que té en l’actualitat i el completà amb els jardins.
Des de l’any 1972 la Diputació de Barcelona el té al seu càrrec i en garanteix la conservació.
La troballa de l’arxiu del castell, l’any 1987, ha permès comprendre la realitat quotidiana de senyors i camperols al llarg dels segles.
L’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu ocupa una superfície protegida de 547 ha formant part dels termes de quatre municipis: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Sora, que juntament amb Vidrà constitueixen el Bisaura.
S’han senyalitzat camins i itineraris de gran interés natural i paisatgístic.
El castell es pot visitar tots els caps de setmana i diàriament a l’estiu.
El procés d’edificació del castell comença el segle IX, amb una torrassa solitària que va fer edificar el comte Guifré el Pelós, pare de l’abadessa Emma, personatge documentat a l’arxiu del castell.
A mitjan del segle XIV. Arnau Guillem de Besora va ser el primer personatge de la seva nissaga que va habitar al castell.
Al segle XVII, Lluís Descatllar, va ampliar i ennoblir el casal, i s’hi afegí una capella dedicada a Santa Bàrbara
A principi del segle XX, Emili Juncadella, va donar a l’antic casal l’aparença de castell que té en l’actualitat i el completà amb els jardins.
Des de l’any 1972 la Diputació de Barcelona el té al seu càrrec i en garanteix la conservació.
La troballa de l’arxiu del castell, l’any 1987, ha permès comprendre la realitat quotidiana de senyors i camperols al llarg dels segles.
L’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu ocupa una superfície protegida de 547 ha formant part dels termes de quatre municipis: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Sora, que juntament amb Vidrà constitueixen el Bisaura.
S’han senyalitzat camins i itineraris de gran interés natural i paisatgístic.
El castell es pot visitar tots els caps de setmana i diàriament a l’estiu.
L’audiovisual que es projecta narra la història del
castell, de manera dramatitzada, a través dels fantasmes dels quatre
personatges més significatius que hi han tingut relació.
Itinerari:
La sortida que fem avui forma part del “Sender dels Tres Castells”, que amb sortida del Castell de Montesquiu i arribada al Castell de Milany té un recorregut total de 16 km.
Veure L'enllaç: http://fermuntanya.blogspot.com/2008/12/castell-de-milay-el-barret.html
Iniciem la ruta d’avui a les 8h30’amb un dia totalment assolellat.
Ens trobem a l’aparcament del castell (655 m), on
localitzem uns plafons informatius del parc.
Prenem la pista asfaltada que ens duu a l’accés del castell i els seus jardins, que deixem a l’esquerra.
Prenem la pista asfaltada que ens duu a l’accés del castell i els seus jardins, que deixem a l’esquerra.
Deixem a
l’esquerra el castell i en una cruïlla deixem a l’esquerra la font del Castell
Xic.
A partir
d’aquí el camí està totalment senyalitzat.
Seguim recte i amunt enmig
d’un bosc de pins. Més endavant i en una corba passem pel
costat d’una gran bassa quadrada i anem seguint sempre amunt.
Sortim en una cruïlla on hi ha la pista que prové de Santa Maria de Besora. Poc a poc anem guanyant alçada i gaudint de les vistes panoràmiques sobre la comarca d’Osona.
Sortim en una cruïlla on hi ha la pista que prové de Santa Maria de Besora. Poc a poc anem guanyant alçada i gaudint de les vistes panoràmiques sobre la comarca d’Osona.
Arribem al
Pla de Revell.
A sota el
cingle hi veiem la façana del mas del Revell.
Anem seguin per la vora de la cinglera. Baixem per un
corriol molt herbat i visitem la masia. Només
en resta pràcticament l’estructura del davant.
A pocs
metres de la casa i sota la cinglera hi ha la font que brolla enmig de les
roques. El lloc és molt feréstec i rebuscat.
Al damunt del Pla del Revell hi ha el Cortal del
Revell actualment deshabitat.
Aquest extens pla amb un color verd molt intens, cal contemplar-lo des de la part més alta. Ofereix una panoràmica esplèndida fins el Pedraforca, Puigmal, Serra de Bellmunt i Montseny.
Aquest extens pla amb un color verd molt intens, cal contemplar-lo des de la part més alta. Ofereix una panoràmica esplèndida fins el Pedraforca, Puigmal, Serra de Bellmunt i Montseny.
Prosseguim
el camí passant pel costat d’una bassa.
Al
davant mateix hi tenim el turó del castell de Besora.
Desprès de passar per una clariana entre el bosc fem
un gir cap a la dreta (hi ha una pal indicador).
Baixem per un corriol i anem a sortir en un estret coll tot passant per una carena pelada i formada per margues grises.
Esmorzem en aquest coll. Tenim ven a prop el turó on hi ha es castell de Besora.
Acabem de passar fins a l’altre costat i a seguint els senyals que indiquen “al Castell” arribem al Collet de la Mongia a 910 m.
Baixem per un corriol i anem a sortir en un estret coll tot passant per una carena pelada i formada per margues grises.
Esmorzem en aquest coll. Tenim ven a prop el turó on hi ha es castell de Besora.
Acabem de passar fins a l’altre costat i a seguint els senyals que indiquen “al Castell” arribem al Collet de la Mongia a 910 m.
Ara comença la suau ascensió al castell. El camí
s’endinsa cap a la baga de la muntanya passa per una espessa roureda amb boix.
Desprès d’unes quantes ziga-zagues
Actualment
tot el pla del castell es troba molt ben cuidat. S’ha netejat tot l’entorn i
s’hi han col·locat diferents plafons informatius dels llocs que es contemplen.
Breu esbós històric del Castell de Besora:
Les restes
del castell de Besora i de l’església romànica de Santa Maria es troben sobre
una plataforma elevada, a uns 1025 m d’alçada, envoltada en bona part de la
cinglera.
Els
historiadors situen la construcció del castell a finals del s. IX, sota les
ordres de Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Cerdanya, quan portava a terme la
seva política de repoblament d’aquestes terres.
L’antiga
parròquia de Santa Maria és la resta més vistosa del puig del castell de
Besora.
L’església
consta que va ser consagrada l’any 898 pel bisbe
Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de
Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare l’any 885.
Destaca el
campanar quadrangular de tres plantes i el porxo,
segurament del
Inicialment castell del comtat d’Osona,
els vassalls dels comtes van viure al castell de Besora fins a finals del s.
XIII, passant després a habitar el castell de Montesquiu.
Aquest castell, era defensiu, a diferència del de Montesquiu, que la família Besora feia servir més com a palau residencial.
Fou en època del noble castlar Gombau de Besora (aprox. 992-aprox. 1050), fill d’Eremir de Besora, que el castell tingué el seu màxim esplendor. Va ser senyor dels castells d’Eramprunyà, Cubelles, Pacs, Montbui, Montornès i d’altres territoris.
Gombau de Besora va ser conseller dels comtes de Barcelona, i home influent i preuat a la cort de la comtessa de Barcelona, de Girona i d’Osona, Ermessenda de Carcassona. A comtessa visitava el castell de Besora en diverses ocasions i va mori a Sant Quirze de Besora l’u de març de l’any 1058. Fou enterrada a la catedral de Girona. És a partir d’aquest moment que el castell de Besora entra en el seu declivi.
Fou abandonada com a parròquia l’any 1759, quan s’acabà la nova església de Santa Maria de Besora, construïda al “Pla de la Teia”, i va perdre del tot el seu culte l’any 1838, durant la guerra carlina (1833-1840), quan fou destruïda la volta de l’església per evitar que servís d’amagatall als carlins
Fruit del resultat de les excavacions arqueològiques s’ha pogut documentar part de la necròpolis d’època medieval i moderna a l’entorn de l’església.
El castell de Besora -el castro Bisaura de l’època- fou el que donà origen a la població de Sant Quirze de Besora.
Esperem que si la projectada restauració arribés mai a ésser una realitat, podria reprendre el caràcter important que tingué.
Aquest castell, era defensiu, a diferència del de Montesquiu, que la família Besora feia servir més com a palau residencial.
Fou en època del noble castlar Gombau de Besora (aprox. 992-aprox. 1050), fill d’Eremir de Besora, que el castell tingué el seu màxim esplendor. Va ser senyor dels castells d’Eramprunyà, Cubelles, Pacs, Montbui, Montornès i d’altres territoris.
Gombau de Besora va ser conseller dels comtes de Barcelona, i home influent i preuat a la cort de la comtessa de Barcelona, de Girona i d’Osona, Ermessenda de Carcassona. A comtessa visitava el castell de Besora en diverses ocasions i va mori a Sant Quirze de Besora l’u de març de l’any 1058. Fou enterrada a la catedral de Girona. És a partir d’aquest moment que el castell de Besora entra en el seu declivi.
Fou abandonada com a parròquia l’any 1759, quan s’acabà la nova església de Santa Maria de Besora, construïda al “Pla de la Teia”, i va perdre del tot el seu culte l’any 1838, durant la guerra carlina (1833-1840), quan fou destruïda la volta de l’església per evitar que servís d’amagatall als carlins
Fruit del resultat de les excavacions arqueològiques s’ha pogut documentar part de la necròpolis d’època medieval i moderna a l’entorn de l’església.
El castell de Besora -el castro Bisaura de l’època- fou el que donà origen a la població de Sant Quirze de Besora.
Esperem que si la projectada restauració arribés mai a ésser una realitat, podria reprendre el caràcter important que tingué.
Actualment el castell és de propietat privada.
Iniciem el camí de tornada a les 11h45’seguint el mateix camí de l’anada.
Iniciem el camí de tornada a les 11h45’seguint el mateix camí de l’anada.
Marxem de
l’aparcament a les 13h15’i arribem a Vic a les 13h45'
Recorregut: 10’6 km
Desnivell: 406 m
Ascensió Acumulada: 478 m
