Parc del Montnegre i el Corredor: El fondo. La via més curta que comunica
Arenys de Munt amb Collsacreu.
Aquest camí és la via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu
i, per tant, va ser pas obligat per anar cap al Vallès per Vallgorguina i Sant
Celoni.
El mateix ús del camí ha anat
configurant la seva forma: el que veiem avui és l'empremta del tragí de molta
gent al llarg de molts anys.
L'agafaven els pagesos per anar al mercat dels dimecres a Sant Celoni; a
l'època de la verema era un no parar de carros plens de raïms que baixaven de
les vinyes de Collsacreu; per als carboners, llenyataires i tothom que
treballava als boscos del Montnegre i Olzinelles era el camí habitual.
Durant tot el segle XVII i bona part del XVIII, el fondo fou utilitzat com
a via d'accés directa per transportar els troncs que fornien de fusta les
drassanes d'Arenys de Mar. Aquests troncs eren arrossegats fondo
avall i el seu constant arrossegament contribuí a la forta erosió del sòl del
camí i, en conseqüència,
al seu enfonsament progressiu.
El fondo de Can Rossell va gaudir de la categoria de Camí Ral fins a la
construcció de la carretera de Sant Celoni, a final del segle XIX.
L'any 1692, el marquès d'Aitona, senyor feudal d'aquestes contrades,
després d'una breu estada a Arenys de Munt, enfilà fondo amunt per anar a Sant
Celoni.
També fou utilitzat l'any 1848 pel bisbe de la diòcesi Florencio Llorente
en una visita pastoral a Arenys de Munt venint de Sant Celoni.
