Excursionisme
Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.
Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.Una abraçada,
Jordi
sábado, 12 de septiembre de 2015
Excursió Alzina del Sal.lari – Hostalets del Daví.
Excursió Alzina del Sal.lari – Hostalets del Daví.
Dissabte 12/9/2015.
Sortim de Terrassa de casa meva , a les 8h, en Blas del Amo, la seva filla Laia i jo.
Anem amb cotxe fins l’Alzina del Sal.lari (un dels parquings del P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac). Uns 30 minuts.
LA RUTA:
Alzina del Sal.lari – Coll de Tres Creus – Paller de Tot l’Any – Font del Lladre – Castell de Bocs – Coll del Correu – Hostalets del Daví.
A l’inici molta boira baixa. A partir del Paller de Tot l’Any, uns 45’, cel blau.
A les 8h35’, comencem a caminar. El primers 20’, són durs doncs és una forta pujada fins el Coll de Tres Creus.
En el Coll de Tres Creus, tens moltes opcions, agafem la que va al Paller de Tot l’Any : sender de baixada lleu fins quasi el Paller de Tot l’Any, a continuación és pla, amb alguna baixada lleu més fins els Hostalets del Daví.
Després de deixar (passar de llarg), el Paller de Tot l’Any , també passem de llarg la Font del Lladre (a 5’ del camí).
Seguim fins Castell de Bocs (no té res a veure amb un castell, més aviat semblem les mamelles de l’estanquera de la película Amarcord de Felini) .
Per arribar a Castell de Bocs des de l’Alzina del Sal.lari, hem estat 1 hora.
Ara ve, el Coll de Correu (tens varies opcions), nosaltres seguim recte fins els Hostalets del Daví. Hem tardat 1h50’.
Aquí, hem parat per esmorzar uns 30’ (jo, seguint el règim no he esmorzat, ho havia fet a casa abans de sortir).
Fins aqui segons el GPS de Blas del Amo, hi ha 5,5 Km.
Fem la tornada pel mateix cami, tardem més o menys el mateix.
RESUM: El GPS, ens diu: que hem fet (anada i tornada), 10,9 Km amb 4h25’ (inclou les parades, és a dir, tot el que no sigui caminar. També, en diu, que el temps EFECTIU de caminar, ha estat de 3h.
Arribem a Terrassa a les 13h.
UNA MOLT BONA EXCURSIÓ AMB MOLT BONA COMPANYIA. DIVENDRES REPATIM.
viernes, 11 de septiembre de 2015
BORREDÀ I RODALIES : Esglésies, Gorg del Salt i altres, boscos,…
BORREDÀ I
RODALIES : Esglésies, Gorg del Salt i altres, boscos,…
Borredà és
un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa
Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré
el Pilós.
Borredà està situat a mig camí de la muntanya i del pla que s'estén (43,45 km) a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona.
Qualsevol dels camins i carreteres que porten a Borredà o recorren el seu terme municipal son per anar a poc a poc.
Envoltat de bosc de pi i faig, es gaudeix d'un panorama captivador durant qualsevol estació de l'any: s'hi poden trobar totes les tonalitats del verd a la primavera i tots els matisos del roig a la tardor.
Hi ha un servei d'autobusos que uneixen Borredà amb Berga, Ripoll i d'altres poblacions veïnes.
L’EXCURSIÓ:
OBSERVACIONS:
-Dificultat
tècnica: Fàcil
-Temps: 2
hores 3 minuts
RUTA:
Inici ruta: Camping Campalans - càmping de muntanya i familiar de Borredà.
L’entorn de la població de Borredà presenta una gran riquesa natural. Situada a la subcomarca de l’Alt Berguedà, al sud del Prepirineu, aquesta contrada ofereix força atractius per als amants del senderisme.
El Gorg del Salt està, situat a la riera Mergançol, sota mateix del poble, al costat de can Tisoi.
Aquest
saltant d'aigua d'uns 20 metres d'alçada cau sobre gorg de considerables
dimensions.
A l'estiu es fa servir com a lloc de bany, amb una aigua neta i freda!
COM ANAR-HI
AMB COTXE DES DE TERRASSA:
Borredà , està entre Berga i Ripoll
El més fàcil per anar-hi, des de Terrassa és per la C-16 (hi ha peatges). Hi ha 97,8Km i es fa en 1h15’
QUÈ MÉS
PODEM VEURE A BORREDÀ ?
FEM CULTURA:
1.SANTA MARIA DE BORREDÀ (església parroquial).
La primera
construcció és esmentada ja l'any 886, possessió territorial del monestir de
Santa Maria de Ripoll.
El temple primitiu desapareix quan el segle XI fou aixecada una nova església romànica, que és la que es pot veure avui.
La portalada fou refeta al segle XVIII. Entre el 1770 i el 1780 l'edifici fou refet substancialment de manera que el temple prengué forma de 3 naus amb un presbiteri rectangular, una capella fonda a l'esquerra i una sagristia a mà dreta.Encara hi ha notícies que l'any 1790 s'estava construint el campanar.
Al mur de ponent, una de les poques parts que encara resten de l'època romànica i incorporada a la part d'entrada és de l'època moderna, hi ha encara la ferramenta romànica, la qual cal suposar que corresponia a la porta de l'església del segle XI.
2. SANT
SADURNÍ DE ROTGERS.
L’accés és
senzill, des d’un dels múltiples viratges de la carretera de Borredà a Sant
Jaume de Frontanyà , surt a mà esquerra un camí ara cimentat, que era una pista
de terra, quan ho vaig conèixer; cal parar atenció.
L’església està enmig del bosc quasi amagada pels arbres que la rodegen; s’esmenta el lloc de Rotgers l’any 938, com palatium Rodeganii que disposava d’una església que malgrat exercir funcions quasi parroquials, sempre ha estat sufragània de Santa Maria de Borredà; al ensems aleshores sota la jurisdicció del monestir de Ripoll.
La part més antiga de l’edifici és l’absis, decorat a l’exterior amb arcuacions i lesenes llombardes, s’aprecien algunes filades d’opus spicatum ; es va començar a construir cap a finals del segle XI, i el 1167, amb la capçalera completament acabada, se’n va procedir a la consagració, la necròpolis al seu voltant amb enterrament en caixa de lloses ens indica que hi havia pobladors en aquest indret, a l’església de Santa Maria de Borredà es conserva un sarcòfag de pedra que procedeix d’aquesta església.
Al llarg del segle XIII es va reprendre la construcció amb un romànic evolucionat, com es pot veure en els paraments construïts en carreus ben tallats i arrenglerats.
És va cobrir en volta apuntada i lloses de pedra. Damunt es va aixecar el campanar de pedra tova per evitar al màxim el pes.
Entre el
1582 i el 1606 es va substituir la coberta i és va reparar la volta de la nau.
Segurament també es consolidar el campanar.
En els anys 1709 i 1725 es construí un sepulcre subterrani, sufragat per la família Cirera, propietària d’un mas veí, dels més importants en aquelles dates. La Guerra Civil no va afectar la capella.
Des de l’any 1979 per iniciativa popular és comença a actuar per evitar l’abandó definitiu de la església; l ’any 1984 va ser declarada monument.
El 1986 l’Ajuntament de Borredà amb l’ajut de la Generalitat va fer les primeres obres per recuperar l’edifici.
La Diputació entre els anys 2002- 2006 va endegar actuacions en aquesta línia d’acondicionar el temple i el seu entorn.
L’any 2004 és va col.locar un moble nou que constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al Museu Episcopal de Vic.
Representa el Pantocràtor voltat pels símbols animalístics dels evangelistes, i a cada costat hi han escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, fundador de l’església de Tolosa de Llenguadoc.
És un lloc molt bonic, que les explicacions facilitades pel guia us permetran gaudir especialment.
3.ESGLÉSIA
DE SANT JAUME DE FRONTANYÀ.
A mitjans
del s. IX, l’església preromànica va quedar petita i la comunitat agustiniana
de Frontanyà començà a construir-hi l’església i el monestir nous.
Actualment només es conserva l’església que és un exemplar emblemàtic de l’art romànic llombard a Catalunya per la seva puresa de línies i volums, així com per l’austera però elegant decoració.
El cimbori de dotze costats és únic al país.
De tot el conjunt de l’antiga canònica agustiniana només en queda el cementiri i la majestuosa església, la joia més preuada del romànic al Berguedà.
Municipi:
Sant Jaume de Frontanyà
Visites:
Autoguiades amb audioguies. Podeu trobar les audioguies a la fonda Marxandó, a
la casa de turisme rural Casa Blanca o la rectoria nova.
Adreça: Pl. Església,
s/n. Telèfon: 93 823 90 02, www.santjaumedefrontanya.net
Horaris:
visita lliure autoguiada
4. SANT PERE
DE SERRALLONGA
Preromànica
del segle X, reformada al segle XI. L'interior de l'església està molt
reformada.
Església rural, sufragània d’Alpens (Osona), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga . Al s XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.
És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.
La seva
visita resulta interessant com a església rural aïllada. Per a la seva visita
es pot contactar amb el rector de Borredà
(938.239.097)
jueves, 10 de septiembre de 2015
Cim del Taga (2.040m) des de Pardines.
Cim del Taga (2.040m) des de Pardines.
Ruta circular que puja fins a l'emblemàtic cim del Taga des de Pardines, a la vall de Ribes
COMENTARI:
Jo, hi he pujat
dues vegades al Taga. Una des del Coll de Jou (1h fins el cim) i l’altre des de
Sant Martí d’Ogassa (2h fins el cim).
Per tant, hi pujaré una tercera vegada per Pardines.
OBSERVACIONS:
-Dificultat: Fàcil però llarga.
Excursions més
exigents o bé perquè són més llargues o amb major desnivell o amb alguna
dificultat concreta.
-Desnivell acumulat: 770m
-Distància total: 12 km
-Temps total efectiu: 3:45h
-Altitud máxima:2.040 m
-Punt de sortida / arribada: Santa Magdalena de Puigsac
-Altitud mínima: 1.270 m
-Població més propera: Pardines
RECORREGUT:
Us proposem aquí un dels itineraris més atractius que hi ha per pujar al cim del Taga des de la vall de Ribes: traçat circular, terreny còmode i agradable, i una gran varietat de paisatges durant la ruta.
L'itinerari
comença a l'església de Santa Magdalena de Puigsac i puja fins al Taga pel camí
de Noufonts, tot passant per la font d'en Pere Batlle i el Pla de Sinan.
La baixada la
fem per la Portella d'Ogassa, la Llagona, l'estany de Can Roca, les Foranques i
novament Puigsac. Aquesta ruta ens ofereix paisatges esplèndids, racons sorprenents
i molt bones vistes de totes les muntanyes de l'entorn.
El Taga és un
dels cims més populars del Ripollès i de Catalunya. Juntament amb el cim del
Puig Estela són els pics més destacables de la serra de Conivella i la serra
Cavallera.
Estem davant
d'una muntanya molt coneguda i freqüentada; difícilment podrem realitzar
aquesta ruta sense trobar-nos a ningú.
La seva
popularitat, la seva poca dificultat, la seva altitud modesta i el seu fàcil
accés fan que sigui l'objectiu de molts muntanyencs d'arreu del país.
Existeixen
diverses opcions per arribar al seu cim: des de Ribes de Freser, des del coll
de Jou, des de Sant Martí d'Ogassa o des de Pardines.
Aquí us
proposem una opció que considerem de les millors perquè és circular,
relativament fàcil, molt variada i paisatgísticament molt atractiva.
ITINERARI:
- Església de
Santa Magdalena de Puigsac: 0:00h i 1.270m
- Casa de Can
Roca: 0:02h i 1.293m
- Camí de Noufonts: 0:04h i 1.308m
- Espai per deixar els vehicles : 0:09h I 1.338m
- Cruïlla del coll de Bac: 0:25h i 1.435m
- Font d'en Pere Batlle: 0:33h I 1.466m
- Corba del Pla
de Sinan: 0:42h i 1.535m
- Abeuradors de Noufonts: 0:47h i 1.550m
- Antics polvorins : 1:00h I 1.680m
- Camí carener
procedent de la Portella d'Ogassa: 1:38h i 1.892m
- Cim del Taga:
2:00h i 2.040m
- Portella
d'Ogassa: 2:25h i 1.792m
- Coll de la
Llagona: 2:36h i 1.743m
- Collet del Llop: 2:45h i 1.653m
- Tanca metàl.lica:
2:53h i 1.589m
- Font del Boix: 3:03h i 1.513m
- Estany de Can Roca: 3:10h i 1.460m
- Pista de l'Orri
Vell: 3:20h i 1.424m
- Foranques:
3:27h i 1.385m
- Església de
Santa Magdalena de Puigsac: 3:45h i 1.270m
Més informació:
-Durada: Dia
complet
-Temps total efectiu (sense parades): 3:45h en total: 2:00h des de Santa Magdalena de Puigsac fins al cim pujant pel camí de Noufonts i 1:45h per fer la baixada des del cim fins a Santa Magdalena passant per la Portella d'Ogassa i l'estany de Can Roca.
Observacions:
L'itinerari que
us presentem es troba parcialment senyalitzat: durant el recorregut -sobretot
en les seves parts baixes- trobarem alguns indicadors.
El tram de
baixada des del Pla de la Llagona fins al punt on trobem la pista de l'Orri
Vell és de més difícil orientació: no hi ha cap fita i el camí queda diluït en
alguns punts.
Durant aquest
tram recomanem estar ben atents i seguir les explicacions d'aquesta guia.
L'itinerari es
pot realitzar indistintament en els dos sentits de la marxa, encara que el
sentit descrit aquí és el més freqüent.
Com arribar-hi en cotxe:
Des de la part
alta del poble de Ribes de Freser agafem la carretera GIV-5262 cap a Pardines,
a on arribem després de fer uns 6 km.
A Pardines continuem avançant per la carretera fins que sortim del poble pel seu extrem E.
Continuem durant 2 km més per l'estreta carretera asfaltada i finalment arribem al petit nucli de Puigsac. A mà esquerra hi trobem la bonica església de Santa Magdalena de Puigsac.
Just a l'entrada del veïnat de Puigsac, per sota de l'església de Santa Magdalena, hi ha espai per a estacionar els vehicles.
FEM CULTURA:
Santa Magdalena de Puigsac.
Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la Serra Cavallera, prop del nucli de Pardines, a la comarca del Ripollès.
L'església
romànica és d'una sola nau perllongada, coberta amb volta de canó lleugerament
apuntada, i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La finestra absidal
i el portal original de migjorn són de doble arquivolta.
Al mur de
ponent hi ha una portal rectangular amb llinda de pedra i un ull de bou del
segle XVIII, i el campanar de cadireta de dos ulls.
L'any 1986 va
ser objecte d'una restauració força controvertida. La part de l'edificació que
es conserva en el seu estat original i que ha estat menys manipulada és el
parament exterior nord del mur de la nau.
Des de l'absis
fins a mitja nau, els murs han estat despullats de l'arrebossat, seguint
l'altra meitat, arrebossada i pintada de blanc.
L'atri
d'estructura de fusta que precedeix l'entrada original és un afegit que no
forma part del temple original.
El paviment de
l'església ha estat substituït per rajoles de gres de color marró.
A l'interior es
conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada, realitzada
al segle XVIII.
FEM MÉS CULTURA:
Taga
El Taga és una muntanya del Ripollès de 2.040 metres.
És a la serra
Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa.
Encara que no
és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Freser
i del Ter la fa un punt de referència de la comarca.
A més, és un
mirador excel.lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no
superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es
troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra
Cavallera.
Els municipis
més propers en són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i
Pardines. És un dels límits de la vall del Segadell.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)