BORREDÀ I RODALIES : Esglésies, Gorg del Salt i altres, boscos,…

BORREDÀ I RODALIES : Esglésies, Gorg del Salt i altres, boscos,…

Borredà és un municipi de la comarca del Berguedà, originat entorn de l'església de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifré el Pilós.

Borredà està situat a mig camí de la muntanya i del pla que s'estén (43,45 km) a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona.

Qualsevol dels camins i carreteres que porten a Borredà o recorren el seu terme municipal son per anar a poc a poc.

Envoltat de bosc de pi i faig, es gaudeix d'un panorama captivador durant qualsevol estació de l'any: s'hi poden trobar totes les tonalitats del verd a la primavera i tots els matisos del roig a la tardor.

Hi ha un servei d'autobusos que uneixen Borredà amb Berga, Ripoll i d'altres poblacions veïnes.

L’EXCURSIÓ:

OBSERVACIONS:

-Dificultat tècnica: Fàcil

-Temps: 2 hores 3 minuts

RUTA:

Inici ruta: Camping Campalans - càmping de muntanya i familiar de Borredà.

L’entorn de la població de Borredà presenta una gran riquesa natural. Situada a la subcomarca de l’Alt Berguedà, al sud del Prepirineu, aquesta contrada ofereix força atractius per als amants del senderisme.

El Gorg del Salt està, situat a la riera Mergançol, sota mateix del poble, al costat de can Tisoi.

Aquest saltant d'aigua d'uns 20 metres d'alçada cau sobre gorg de considerables dimensions.

A l'estiu es fa servir com a lloc de bany, amb una aigua neta i freda!

COM ANAR-HI AMB COTXE DES DE TERRASSA:

Borredà , està entre Berga i Ripoll

El més fàcil per anar-hi, des de Terrassa és per la C-16 (hi ha peatges). Hi ha 97,8Km i es fa en 1h15’

QUÈ MÉS PODEM VEURE A BORREDÀ ?

FEM CULTURA:

1.SANTA MARIA DE BORREDÀ (església parroquial).

La primera construcció és esmentada ja l'any 886, possessió territorial del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El temple primitiu desapareix quan el segle XI fou aixecada una nova església romànica, que és la que es pot veure avui.

La portalada fou refeta al segle XVIII. Entre el 1770 i el 1780 l'edifici fou refet substancialment de manera que el temple prengué forma de 3 naus amb un presbiteri rectangular, una capella fonda a l'esquerra i una sagristia a mà dreta.Encara hi ha notícies que l'any 1790 s'estava construint el campanar.

Al mur de ponent, una de les poques parts que encara resten de l'època romànica i incorporada a la part d'entrada és de l'època moderna, hi ha encara la ferramenta romànica, la qual cal suposar que corresponia a la porta de l'església del segle XI.

2. SANT SADURNÍ DE ROTGERS.

L’accés és senzill, des d’un dels múltiples viratges de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà , surt a mà esquerra un camí ara cimentat, que era una pista de terra, quan ho vaig conèixer; cal parar atenció.

L’església està enmig del bosc quasi amagada pels arbres que la rodegen; s’esmenta el lloc de Rotgers l’any 938, com palatium Rodeganii que disposava d’una església que malgrat exercir funcions quasi parroquials, sempre ha estat sufragània de Santa Maria de Borredà; al ensems aleshores sota la jurisdicció del monestir de Ripoll.

La part més antiga de l’edifici és l’absis, decorat a l’exterior amb arcuacions i lesenes llombardes, s’aprecien algunes filades d’opus spicatum ; es va començar a construir cap a finals del segle XI, i el 1167, amb la capçalera completament acabada, se’n va procedir a la consagració, la necròpolis al seu voltant amb enterrament en caixa de lloses ens indica que hi havia pobladors en aquest indret, a l’església de Santa Maria de Borredà es conserva un sarcòfag de pedra que procedeix d’aquesta església.

Al llarg del segle XIII es va reprendre la construcció amb un romànic evolucionat, com es pot veure en els paraments construïts en carreus ben tallats i arrenglerats.

És va cobrir en volta apuntada i lloses de pedra. Damunt es va aixecar el campanar de pedra tova per evitar al màxim el pes.

Entre el 1582 i el 1606 es va substituir la coberta i és va reparar la volta de la nau. Segurament també es consolidar el campanar.

En els anys 1709 i 1725 es construí un sepulcre subterrani, sufragat per la família Cirera, propietària d’un mas veí, dels més importants en aquelles dates. La Guerra Civil no va afectar la capella.

Des de l’any 1979 per iniciativa popular és comença a actuar per evitar l’abandó definitiu de la església; l ’any 1984 va ser declarada monument.

El 1986 l’Ajuntament de Borredà amb l’ajut de la Generalitat va fer les primeres obres per recuperar l’edifici.

La Diputació entre els anys 2002- 2006 va endegar actuacions en aquesta línia d’acondicionar el temple i el seu entorn.

L’any 2004 és va col.locar un moble nou que constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al Museu Episcopal de Vic.

Representa el Pantocràtor voltat pels símbols animalístics dels evangelistes, i a cada costat hi han escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, fundador de l’església de Tolosa de Llenguadoc.

És un lloc molt bonic, que les explicacions facilitades pel guia us permetran gaudir especialment.

3.ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE FRONTANYÀ.

A mitjans del s. IX, l’església preromànica va quedar petita i la comunitat agustiniana de Frontanyà començà a construir-hi l’església i el monestir nous.

Actualment només es conserva l’església que és un exemplar emblemàtic de l’art romànic llombard a Catalunya per la seva puresa de línies i volums, així com per l’austera però elegant decoració.

El cimbori de dotze costats és únic al país.

De tot el conjunt de l’antiga canònica agustiniana només en queda el cementiri i la majestuosa església, la joia més preuada del romànic al Berguedà.

Municipi: Sant Jaume de Frontanyà

Visites: Autoguiades amb audioguies. Podeu trobar les audioguies a la fonda Marxandó, a la casa de turisme rural Casa Blanca o la rectoria nova.

Adreça: Pl. Església, s/n. Telèfon: 93 823 90 02, www.santjaumedefrontanya.net

Horaris: visita lliure autoguiada

4. SANT PERE DE SERRALLONGA

Preromànica del segle X, reformada al segle XI. L'interior de l'església està molt reformada.

Església rural, sufragània d’Alpens (Osona), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.

Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga . Al s XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.

És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.

La seva visita resulta interessant com a església rural aïllada. Per a la seva visita es pot contactar amb el rector de Borredà

(938.239.097)