Castell de Sentmenat - Salt de Guanta – Castell de
Guanta.
Excursió bonica entre la plana vallesana i la serralada Prelitoral. Tot i que
de camí hi ha racons prou bonics, el seu principal interès és el salt de Guanta.
Gairebé imprescindible, doncs, fer-la quan la riera porti
aigua.
Cap a Sentmenat des de Terrassa. Són 31 Km i uns 40 minuts maxim.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 9,0 (aprox).
-Desnivell: 280 m.
-Durada: 2 h 30' (amb parades).
-Dificultat: baixa
-Circular: No.
-No senyalitzada (ressenya de "Els camins de l'Alba, de Sant Llorenç del Munt a
Collserola).
Si pot arribar,
però, seguint el PR-C local i desviant-se per un corriol no senyalitzat, una
mica abans de quan la casa de Guanta i el salt queden a la vista.
ITINERARI:
Començo a caminar , sobre les 11h, a la sortida del poble i de
seguida passo pel bonic Castell de Sentmenat, envoltat de la
plana agrícola vallesana.
Quan porto una
mica més de mitja caminada, el camí deixa els camps i s'endinsa dins el bosc.
També comença a pujar suament, tot resseguint la riera de Sentmenat.
Deixo enrere el bonic racó de la Font de Bou i de
seguida arribo al bonic salt d'aigua de Guanta.
M'hi entretinc
una bona estona, de fet, ho aprofito per dinar tot contemplant-lo i descansant
als seus peus.
Segons el llibre haig de recular pel mateix camí.
Tot i això decideixo improvisar una mica i enfilar-me
muntanya amunt (seguint un corriol) per veure si trobo el PR-C que he seguit al
principi i porta fins a la casa que dóna nom al Salt.
No em costa gaire
i el trobo de seguida, amb la sort que he pogut veure un forn de calç i al salt des d'una perspectiva diferent.
Reculo, doncs, pel PR-C per trobar al cap de poc el camí per on he vingut.
Cap a casa, doncs, contemplant més flors
i papallones ...
FEM
CULTURA:
Castell de Sentmenat és un castell
del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural
d'interès nacional. El castell es troba en un lloc estratègic. La
façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de
Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de
l'església parroquial de la vila de Sentmenat.
Descripció
És un gran
edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a
través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir a
l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb
murs de tres metres de gruix.
El castell és
format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems
units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle,
més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi.
La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt
del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de
semicercle i dóna a la plana.
A la façana principal es pot veure també la
porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta
més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a mode
de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les
cambres es conserven els sostres de bigues.
Vers el 1500,
es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l'entrada de
carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és
molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura
rectangular. En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos
trams i galeria volada sobre mènsules.
La planta
baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta
de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint l'
irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada. Algun tram
d'aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d'encanyissat amb la que va ser
construïda, procediment molt antic en el nostre país. Aquestes reformes van ser
realitzades als voltants del segle XVI, però tot i el pas del temps, la seva
fisonomia no ha canviat gaire. Les torres no són sobresortides, malgrat se'ls
hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.
La imatge
actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i
canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d'explotació agrícola. El
castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment amb els
extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de
cercle. Els tres cossos envolten un pati trapezoïdal. Les obertures de la
planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle XII. El
cos curvilini, que en alguns llocs assoleix un gruix de més de 3 m, per tal
d'oferir protecció a la part plana més accessible i fàcil de ser atacada, es
dataria al segle XIII, principis del XIV. La resta de l'edifici correspon a
reconstruccions fetes posteriorment.
Història
És un castell
termenat documentat el 1069. En aquest moment, 1060-1070,
surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. Ramon Miró (1056), Bernat
(1065), Bernat Ramon (1072). El 1083, Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II a canvi dels drets i rendes del terme del castell de
Sentmenat que, a partir d'aquest moment queda vinculat a la família Montcada. L'any 1101, senyorejava el senescal Guillem Ramon II
de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada es documenta al llarg
de tot el segle XII. Cap a mitjans d'aquest segle, trobem documentada la castlania en mans del llinatge anomenat
Sentmenat, feudataris dels Montcada. L'any 1173, Pere de Sentmenat, llegà la
castlania, al fill Pere qui la llegarà al seu fill homònim que, l'any 1243 ja
en posseïa la plena potestat.
El segle XIII
continua el domini dels Montcada. L'any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de
Montcada, permuta amb el comanador de l'orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi
dels drets que el comanador posseeix sobre el castell. El 1301, la fortalesa
passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315)
començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat. El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el
conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de
Centelles però les desavinences continuaren. L'any 1328 es fa una acord de
conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles. Les disputes
finiran l'any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del
castell i del seu terme, després d'adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles
per 9.000 lliures.
Al segle XV, els
Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El castell de Sentmenat era
un castell termenat i els seus senyors posseïdors del títol de "mer i mixt
imperi", és a dir que tenien la jurisdicció civil i criminal a tot el seu
terme. El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de
marquès de Sentmenat. Actualment, el castell encara pertany a la família dels
Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota
referència defensiva.
Amb motiu del
projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l'Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya s'han portat a terme diverses intervencions
arqueològiques. L'efectuada l'any 2010 va permetre establir cinc fases
d'ocupació diferenciades. Després de la ocupació de la zona en època
preromànica es va produir la construcció d'un conjunt residencial i una església
exempta. La tercera fase consistí en la remodelació dels espais altmedievals en
un moment baixmedieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per
part de la família Sentmenat. En quart lloc es van fer noves remodelacions
arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a
l'època moderna (s. XVII-XVIII). Finalment s'han fet reformes d'època
contemporània.
CASTELL DE GUANTA.
El Castellet de Guanta o Can
Guanta, es una masia del s. XIII, edifici rectangular de dos plantes amb una
torre a l'angle sud-est, que be agües pogut ser de guaita per la seva posició i
els finestrals que veiem al seu damunt, esta coberta a dues vessants amb el
carener perpendicular a la façana.
Aquest edifici ha estat molt
modificat, sembla una reedificació del s. XVII o XIX, si mes no al final del s.
XVIII o principis del s. XIX va sufir una forta trasformació, la veritat es que
presenta molts afegits i es difícil de precisar unes dates, de tota manera, la
primera documentació d'aquesta masia es del s. XV i formava part del territori
Comtal.
Aquest castellet, esta molt
proper al "Castell de Guanta" que esta situat dalt del cim del turo
del Corb i del que nomes queden unes poques runes, molta gent els confon
maldient que el Castellet es el Castell. Per el mateix costat del castellet
passa el torrent de Guanta que degut al tall de la roca forma un salt d'uns 40
metres d'alçada, si el volem veure desde baix tenim que a peu desfer el camí i
a uns 50 m. mes avall del desviament que trobem a la dreta que va al dolmen de
Serra Cavallera, a l'esquerra surt un corriol marcat mes endavant amb senyals
grogues i blanques, passant per un vell forn de calç i ajudats en un desnivell
per una corda arribem al peu del salt.
