Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 15 de enero de 2016

Serra de l'Obac: Font dels Traginers - Alzina Bonica - Cova Cort Fosca - Hospital de Sang - Balma d'en Tinet - Font de la Pola - Balma de la Porquerissa - Font del Lladre - Paller de Tot l'Any.



Serra de l'Obac: Font dels Traginers - Alzina Bonica - Cova Cort Fosca - Hospital de Sang - Balma d'en Tinet - Font de la Pola - Balma de la Porquerissa - Font del Lladre - Paller de Tot l'Any.










Serra de l'Obac: Font dels Traginers - Alzina Bonica - Cova Cort Fosca - Hospital de Sang - Balma d'en Tinet - Font de la Pola - Balma de la Porquerissa - Font del Lladre - Paller de Tot l'Any.

(Mura i Vacarisses, el Bages i el Vallès Occidental)

Gran caminada per la Serra de l'Obac, tot passant per alguns dels seus racons més bonics i curiosos, com l'Hospital de Sang, sovint amb bones vistes (tot i la calitja d'avui), i passant per frondosos alzinars.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 12,8

-Desnivell: 650 m.
-Durada: 6 h (amb parades), segur que es pot fer amb molt menys.

-Dificultat: baixa.

-Circular: Si.

-Inici a l'aparcament de l'Alzina del Salari (carretera de Matedepera a Mura, Km 11 aproximadament).

ITINERARI:

Ens enfilem, tot passant per la Font dels Traginers i l'Avenc del Llest (un "forat" de més de cinquanta metres de profunditat), primeres sorpreses del dia, pel petit canvi de ruta inicial.

Arribem a l'Alzina Bonica, que fa honor al seu nom. És una alzina monumental centanaria, amb grans branques (segons el guarda, sovint coneguda erròniament com alzina del Vent, degut a un error en un mapa.
L'alzina del Vent es trobaria força més avall).

Continuem el camí ara més planer i després de baixada fins a l'Hospital de Sang.

És un arc natural triangular que l'exercit carlí al va convertí en hospital, al segle XIX durant les guerres carlines. Per fer-ho van tancar a banda i banda amb parets d'obra vista que encara es conserven. Era un lloc estrategic amb bones vistes.
L'aigua l'obteniem de la font del Rossinyol, dins la cova de la Cort Fosca, situada just al costat.

La cova té un recorregut de cent vint-i-cinc metres, fent diversos revolts en angle recte.
Nosaltres només visitarem les dues primeres galeries, uns quaranta metres (les altres s'han de fer arrossegant-se o gairebé). Per sort, una lot sempre m'acompanya a la motxilla. És bonica i la seva visita val la pena.

Un cop feta la visita ara ens tornem a enfilar, tot passant per la balma d'en Tinet.

Anem fins a la bonica Font de la Pola, situada sota una gran balma, que aprofitem per dinar.

D'aquí marxem cap al Paller de Tot l'Any, tot i que sense voler ens el saltem, fent la següent parada prevista, a la Font del Lladre.

Situada sota una balma, en un racó amagat i de díficil accés, segons la llegenda, era l'amagatall del bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, al camí ral de Barcelona a Manresa (relativament a prop).

Reculem i ens desviem ara sí, cap al Paller de Tot l'Any.

És un curiós monolit de conglomerats, bonic i amb bones vistes, i un dels punts emblemàtics del Parc.

A l'alzada del coll de Tres Creus ens separem. Reculem ara ja en direcció cap als cotxes.

martes, 12 de enero de 2016

LES SEPULTURES DE LES ROQUISSES i 4 fonts.



LES SEPULTURES DE LES ROQUISSES i 4 fonts. P.N Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

La Saiola
Està situada a la dreta del camí que baixa paral·lel al torrent de la Saiola, és una surgència natural intermitent que només raja en períodes de molta pluja, a vegades es perllonga per més de tres mesos. A la tardor de 2004 es van realitzar dues exploracions, de la SIS (Secció d’Investigacions Subterrànies) del C.E.T. que van permetre arribar al final de la cavitat amb un recorregut de 85 m.

Les Sepultures de les Roquisses
Aquestes sepultures estan situades al terme de Rellinars, molt a prop del Torrent de la Saiola i la surgència de la Pedregosa, s’anomenen de les roquisses per ser el nom de la carena on es troben les tres tombes: aquesta necròpolis fou descoberta a principis dels anys setanta, consta de tres sepultures de lloses en molt mal estat de conservació, foren visitades i estudiades per primera vegada per un equip del C.E.T dirigit per l’arqueòleg Sr. Ramir Masdéu.

Font del Trull
Es troba al costat dret del torrent de la Saiola. És una font de dipòsit amb una bonica arcada de pedra obrada.

Font de Carlets
Està situada a la riera de Rellinars entre la confluència del torrent de la Boada i el de la Saiola. Broll abundantísim d’aigua que surt d’una escletxa a la roca.

Font del Conill
Està situada al torrent del Conill, font de dipòsit amb un bon raig d’aigua fresca.


ITINERARI:

Iniciem el recorregut al km. 9’9 de la carretera de Terrassa a Rellinars conegut com el coll d’en Tropes, on deixarem els cotxes aparcats.

Continuarem pel camí carreter que surt direcció Nord que ens portarà directament a la Casa Nova de l’Obac i la casa de la Pastora.
Just al costat de l’era el camí es bifurca, nosaltres continuarem pel de l’esquerra, el camí és ample i asfaltat. 600 m. més endavant arribem a la Casa Vella de l’Obac.

Un cop visitada la casa hem de desfer el camí 50 m. fins a recuperar la pista forestal, continuarem direcció Nord passant per sota la Casa Vella fins arribar al Collet dels Pals.

Un bon punt per esmorzar i un mirador natural amb vistes de Montserrat i el Paller de tot l’any. Just a la dreta del Collet surt un corriol de forta baixada que ens servirà de drecera, un cop retrobada la pista avancem 50 m.

El camí es bifurca. El de la dreta porta al mas de la Calsina, continuem a l’esquerra tot de baixada, fins a trobar un indicador del parc amb el nom de la font de la Saiola. La font es troba en un clot entre roques al torrent del mateix nom, només raja en temps molt plujosos.

Un cop visitada la surgència seguim baixant per la pista. Quan portem 800 m. caminats hem d’estar alerta: unes fites ens indicaran el camí de les tombes, hem de baixar fins a la riera, que s’ha de travessar, seguir 150 m. per un corriol que ens menarà al peu de les sepultures (411655 E – 4610023 N(439).

Reprenem l’excursió desfent el camí fins a retrobar la pista principal, seguim direcció Ponent, 430 m. més avall a la dreta del camí, en un racó amagat de la riera, hi ha la font del Trull. Una font molt bonica amb dipòsit gran d’aigua. 

Continuem la caminada avall: hem de travessar la riera de la Barbotera.

Deixem a la dreta el camí que puja a la Boada i al coll de Correu, seguim en direcció contrària fins a la font de Carlets.

Un cop visitada la font, hem de recular 100 m. pel camí principal fins a arribar a un petit corriol que surt a la dreta, tornem a travessar la riera on comença el camí carreter amb forta pujada, per continuar amb petits repetjons fins a la font del Cau del Conill.

La font es troba sota una alzina morta que està a la llera del torrent. Tornem al camí principal, sempre hem d’anar pujant. 300 m. més amunt a mà dreta arrenca un corriol que ens portarà dalt el camí asfaltat de la Casa de la Pastora i al Coll d’en Tropes.









 FITXA TÈCNICA:

-Recorregut: 10,2 km.
-Desnivell: +258 m -258 m.
-Temps de marxa: 3 hores.
-Dificultat: BAIXA.
-Recomanacions: portar roba i calçat adequat, pals per caminar (opcional) beguda i un bon esmorzar. Molt important: Cal que tingueu la llicència/assegurança federativa. En cas contrari, heu de contractar l’assegurança temporal al punt d’atenció al soci (2 euros per dia).

lunes, 11 de enero de 2016

Castell de Sentmenat - Salt de Guanta – Castell de Guanta.



Castell de Sentmenat - Salt de Guanta – Castell de Guanta.


Excursió bonica entre la plana vallesana i la serralada Prelitoral. Tot i que de camí hi ha racons prou bonics, el seu principal interès és el salt de Guanta.

Gairebé imprescindible, doncs, fer-la quan la riera porti aigua.


Cap a Sentmenat des de Terrassa. Són 31 Km i uns  40 minuts maxim.





LA RUTA - FITXA TÈCNICA :


-Quilòmetres: 9,0  (aprox).


-Desnivell: 280 m.


-Durada: 2 h 30' (amb parades).


-Dificultat: baixa


-Circular: No.


-No senyalitzada
(ressenya de "Els camins de l'Alba, de Sant Llorenç del Munt a Collserola).

Si pot arribar, però, seguint el PR-C local i desviant-se per un corriol no senyalitzat, una mica abans de quan la casa de Guanta i el salt queden a la vista.



ITINERARI:



Començo a caminar , sobre les 11h, a la sortida del poble i de seguida passo pel bonic  Castell de Sentmenat, envoltat de la plana agrícola vallesana.


Quan porto una mica més de mitja caminada, el camí deixa els camps i s'endinsa dins el bosc. També comença a pujar suament, tot resseguint la riera de Sentmenat.




Deixo enrere el bonic racó de la Font de Bou i de seguida arribo al bonic salt d'aigua de Guanta.



M'hi entretinc una bona estona, de fet, ho aprofito per dinar tot contemplant-lo i descansant als seus peus.


Segons el llibre haig de recular pel mateix camí.



Tot i això decideixo improvisar una mica i enfilar-me muntanya amunt (seguint un corriol) per veure si trobo el PR-C que he seguit al principi i porta fins a la casa que dóna nom al Salt.

No em costa gaire i el trobo de seguida, amb la sort que he pogut veure un forn de calç i al salt des d'una perspectiva diferent.


Reculo, doncs, pel PR-C per trobar al cap de poc el camí per on he vingut.


Cap a casa, doncs, contemplant més flors i papallones ...



FEM CULTURA:



Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de l'església parroquial de la vila de Sentmenat.


Descripció

És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir a l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix.

El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.

A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a mode de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les cambres es conserven els sostres de bigues.

Vers el 1500, es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l'entrada de carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura rectangular. En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos trams i galeria volada sobre mènsules.

La planta baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint l' irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada. Algun tram d'aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d'encanyissat amb la que va ser construïda, procediment molt antic en el nostre país. Aquestes reformes van ser realitzades als voltants del segle XVI, però tot i el pas del temps, la seva fisonomia no ha canviat gaire. Les torres no són sobresortides, malgrat se'ls hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.

La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d'explotació agrícola. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle. Els tres cossos envolten un pati trapezoïdal. Les obertures de la planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle XII. El cos curvilini, que en alguns llocs assoleix un gruix de més de 3 m, per tal d'oferir protecció a la part plana més accessible i fàcil de ser atacada, es dataria al segle XIII, principis del XIV. La resta de l'edifici correspon a reconstruccions fetes posteriorment.


Història

És un castell termenat documentat el 1069. En aquest moment, 1060-1070, surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. Ramon Miró (1056), Bernat (1065), Bernat Ramon (1072). El 1083, Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II a canvi dels drets i rendes del terme del castell de Sentmenat que, a partir d'aquest moment queda vinculat a la família Montcada. L'any 1101, senyorejava el senescal Guillem Ramon II de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada es documenta al llarg de tot el segle XII. Cap a mitjans d'aquest segle, trobem documentada la castlania en mans del llinatge anomenat Sentmenat, feudataris dels Montcada. L'any 1173, Pere de Sentmenat, llegà la castlania, al fill Pere qui la llegarà al seu fill homònim que, l'any 1243 ja en posseïa la plena potestat.

El segle XIII continua el domini dels Montcada. L'any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de l'orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi dels drets que el comanador posseeix sobre el castell. El 1301, la fortalesa passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315) començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat. El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de Centelles però les desavinences continuaren. L'any 1328 es fa una acord de conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles. Les disputes finiran l'any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del castell i del seu terme, després d'adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles per 9.000 lliures.

Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El castell de Sentmenat era un castell termenat i els seus senyors posseïdors del títol de "mer i mixt imperi", és a dir que tenien la jurisdicció civil i criminal a tot el seu terme. El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de marquès de Sentmenat. Actualment, el castell encara pertany a la família dels Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota referència defensiva.

Amb motiu del projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l'Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'han portat a terme diverses intervencions arqueològiques. L'efectuada l'any 2010 va permetre establir cinc fases d'ocupació diferenciades. Després de la ocupació de la zona en època preromànica es va produir la construcció d'un conjunt residencial i una església exempta. La tercera fase consistí en la remodelació dels espais altmedievals en un moment baixmedieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per part de la família Sentmenat. En quart lloc es van fer noves remodelacions arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a l'època moderna (s. XVII-XVIII). Finalment s'han fet reformes d'època contemporània. 



CASTELL DE GUANTA.


El Castellet de Guanta o Can Guanta, es una masia del s. XIII, edifici rectangular de dos plantes amb una torre a l'angle sud-est, que be agües pogut ser de guaita per la seva posició i els finestrals que veiem al seu damunt, esta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.
Aquest edifici ha estat molt modificat, sembla una reedificació del s. XVII o XIX, si mes no al final del s. XVIII o principis del s. XIX va sufir una forta trasformació, la veritat es que presenta molts afegits i es difícil de precisar unes dates, de tota manera, la primera documentació d'aquesta masia es del s. XV i formava part del territori Comtal.
Aquest castellet, esta molt proper al "Castell de Guanta" que esta situat dalt del cim del turo del Corb i del que nomes queden unes poques runes, molta gent els confon maldient que el Castellet es el Castell. Per el mateix costat del castellet passa el torrent de Guanta que degut al tall de la roca forma un salt d'uns 40 metres d'alçada, si el volem veure desde baix tenim que a peu desfer el camí i a uns 50 m. mes avall del desviament que trobem a la dreta que va al dolmen de Serra Cavallera, a l'esquerra surt un corriol marcat mes endavant amb senyals grogues i blanques, passant per un vell forn de calç i ajudats en un desnivell per una corda arribem al peu del salt.