Cova Simanya Gran- Queixal Corcat – Els Emboscats – El Montcau.

Cova Simanya Gran- Queixal Corcat – Els Emboscats – El Montcau.

Caminada molt bonica (ideal per fer amb nens) fins a la cova Simanya, amb recorregut de més de 300 metres (cal lot).

Es pot complementar amb la pujada al Montcau, amb vistes impressionants, i fins al Cau dels Emboscats (això últim, no recomanable amb nens, si més no petits).

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 7,8 (5,4 sense anar a els Emboscats)

-Desnivell: 600 m (300 sense anar a els Emboscats)

-Durada: 3 h 30' (amb parades).

-Dificultat: baixa.

-Circular: No.

- Inici al Coll d'Estenalles (carretera BV-1221). També es podria començar a Sant Llorenç Savall.

-No senyalitzada com a tal. Cal seguir les marques blanques i vermelles del GR-5, desviant-nos per pujar al Montcau i a la cova Simanya (indicat amb cartells) i a els Emboscats (no senyalitzat, però visible, cal mapa o track).

ITINERARI:

Comencem a caminar a les 9h des del Coll d’Estenalles en direcció al Coll d’Eres , el Montcau, la Cova Simanya i la Mola, està ben indicat.

A l’inici tenim una pujada asfaltada  d’uns 5 minuts i ja podriem agafar el sender per pujar al Montcau.

Deixem el cim del Montcau per a la tornada, ara no veuriem res. Anem cap a la segona parada, aquesta programada, a la necròpolis medieval del coll d’Eres. No està indicada, però és fàcil de trobar (passat el coll, el primer corriol ben marcat a l’esquerra). Trobem tres tombes i deixem de buscar.

Mentre el dia es va aclarint, molt de pressa, anem baixant fins a la cova Simanya. Situada al vessant est del Montcau, és una de les més accessibles de les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac.

Cova Simanya

La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est del Montcau.  Té un recurregut total de 372 oberts, distribuits en quatre galaries.

El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.

La Cova Simanya es va formar en els primers estadis erosius del massis.

El tamany de la cova i la presencia permanent d'aigua, especialment a la galeria de l'Oca, va atreure als pastors neolítics. Unes excavacions realitzades l'any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el broze antic, ibèric i medieval.

És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Entre d'altres peces es van trobar gots amb decoracions de ceràmica negra i vermalla o d'altres amb ornaments de "mugrons", molt semblats als localitzats a coves de Montserrat i característiques d'una cultura desenvolupada en la primera edat de bronze a la Peníncula Ibèrica.

Algunes d'aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu d'Art de Terrassa.

Tot i haver estat habitada des del neolític i, fins i tot, en èpoques medievals, sobre la Cova Simanya hi han moltes llegendes, que parlen d'ella com a cau de bèsties o d'estranys ocells i, fins i tot, es va dir que amagava una misteriosa ciutat subterrània.

Un mossen de nom Ermèndia, que va visitar la cova el segle XVII, va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets.  

Segons el sacerdot, aquesta era la veritable cova del drac i encara hi vivia quan ell hi va entrar perquè es va trobar fems frescos.

Joan Amades també comenta que a la Cova Simanya es va trobar una imatge de la Verge i a l'entrada de la cavitat es va fer una petita capella per poder adorar-la.

Sobre aquesta cova, Victor Balaguer va escriure el 1857 que "no s'havia pogut mai arribar al seu fons i tots els que ho havien provat, giraven l'esquena astorats i espaordits. La gent deia que aquell recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes i contaven moltes llegendes"

Les llegendes van donar pas a la realitat quan el Centre Excursionista de Terrassa va topografiar les galeries de la cova el 7 de maig de 1911.

Actualment és la cavitat no turística més visita de Catalunya.

A la Cova Simanya es pot arribar des de la vessant del Riu Ripoll pujant des de la Vall d'Horta per la canal del Llor o bé des de la vessant de la Riera de les Arenes des del Coll d'Estenalles i el Coll d'Eres.

A la sortida ens entretenim a la cova Simanya petita, molt més modesta... i que hauríem d’haver fet d’entrada, ja que ara, comparada amb l’anterior sembla ben poca cosa.

Continuem de baixada, fins al coll on ens desviem fins al Queixal Corcat.

La següent visita:

Els Emboscats, gairebé al seu cim i el Cau dels Emboscats.

Cau dels Emboscats:

És una gran esquerda a la roca que sembla un avenc. Gràcies a una escala és pot baixar fins a una bauma.

És una de les cavitats que va servir de refugi durant la guerra civil. Concretament es van amagar diverses persones de Sant Llorenç Savall.

La situació de la cova es va mantenir en secret molts anys després de la finalització del conflicte. No va ser fins el 28 d'octubre del 1956, que el Biel Dalmau, del mas de les Oliveres, va explicar el seu emplaçament i la seva història al Josep Maria Torras Homet.

Entre una cosa i una altre ens hem entretingut molt i anem tard.

Decidim escurçar la caminada i en lloc de fer la volta al Montcau per la casa de la Vall, fer-la just per sota seu.

No està senyalitzat, si bé d’entrada agafem el camí correcte llavors no ens desviem per on ho havíem de fer.

Anem a parar, això sí, al camí per on hauríem passat si haguéssim fet la volta llarga tal i com teníem pensat... però un gran nombre de camins i caminets fa que no sempre triem el millor i haguem de recular petits trossets cada vegada o passar entre mates (no surt al track). N’acabem farts.

Un altre cop al camí correcte, cap al cim del Montcau.

El Montcau  és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud.
Està situat a la Serralada Prelitoral al nord de la Mola, es troba a cavall entre els termes municipals de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Mura (Bages) i les conques del Llobregat i el Besòs. A la cara sud hi ha l'inici de la riera de les Arenes.
És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge, tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica.
De dalt estant hom pot gaudir d'àmplies panoràmiques sobre el Bages i els Pirineus; hi ha una taula d'orientació per tal de facilitar-ne el reconeixement. Als seus peus destaquen els perfils dels Cortins i la Falconera, les coves Simanya i Simanya Petita i la necròpolis que hi ha sobre el Coll d'Eres (930 m), vestigis d'una ocupació antiga del territori.
És un cim molt accessible i visitat.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 285112001)

Des del Montcau , en 35 minut, som al cotxe al pàrquing de Coll d’Estenalles.

MAGNÍFICA EXCURSIÓ