El camí vell de Queralbs a Núria.

El camí vell de Queralbs a Núria.

No importa en quina època ens decidim a fer aquesta ruta que mai no farem el camí sols. Excursionistes, famílies amb nens... Només cal tenir ganes de caminar per gaudir d’una passejada espectacular.

Itinerari

Sortida de Queralbs i arribada a Núria

Dificultat : baixa

Distància: 6,5 km

Desnivell: 1,100 m

Durada: 3 h (anada)

Com arribar-hi

-Tren  

-Cotxe

RECORREGUT:

El primer tram del sender serpenteja entre les cases de Queralbs per endinsar-se, més endavant, dins d’ombrívols boscos de roures, pollancres i freixes. 

Quan arribem a l’encreuament amb la carretera de Fontalba, el camí continua en suau pujada, paral·lel a la via del cremallera de Núria, l’únic mitjà de transport, a banda de les cames, per accedir a les Nou Valls, com també es coneix la vall de Núria.

El cremallera ens saluda amb el xiulet i ens convida a continuar caminant malgrat les molèsties temporals que provoquen les obres de construcció d’un nou túnel. Aquests treballs, que han segrestat provisionalment l’encant d’una part d’aquesta ruta, han obligat a recuperar un tram de l’antic camí i a construir al mig de la muntanya unes impressionants escales amb 185 esglaons.

Som a punt d’endinsarnos a les gorges de Núria. Davant nostre tenim una espectacular vista del Torreneules i les Roques de tot lo Món.

Des d’aquí, si la sort ens acompanya, podrem veure els cabirols pasturant a la gespa.

L’engorjat de Núria és espectacular. Damunt dels nostres caps s’aixequen majestuosos espadats de roques i al fons de la gorja veiem el pont romànic de Cremal.

Ja a l’altra riba, el camí s’enfi la en un fort pendent fins arribar al salt del Sastre. Al nostre davant cau la cascada de Fontalba i a sota veiem tot l’engorjat.

Segons la llegenda, aquí la Mare de Déu va socórrer un sastre que es va perdre peu. Quan el sastre ho va explicar, ningú no se’l va creure i per demostrar que era cert, va tornar i es va llançar al buit, però aquest cop ningú no el va salvar!

Una mica més endavant trobem la cascada de la Cua de Cavall, on es diu que es banyen les dones d’aigua.

Continuem caminant i quan arribem al coll de la Creu d’en Riba ja apareix davant nostre la imponent visió del santuari de Núria.

PELS VESSANTS ROGENCS DEL PIC DE L’ESTANY ROI (2.578 m) I PIC DE FENERUI (2.584 m).

PELS VESSANTS ROGENCS DEL PIC DE L’ESTANY ROI (2.578 m) I PIC DE FENERUI (2.584 m).

Pujant als estanys Gemenes per anar als Bessiberris m'havia adonat que havia un pic rogenc que cridava amb força la meva atenció. Finalment, hem anat a posar-hi el nas. Una excursió ben recomanable i no gaire exigent per una contrada solitària del nostre estimat Pirineu.

Característiques:

Dificultat: Mitja, donada pel desnivell, anar sense sender evident i l'aresta d'unió dels dos cims.

Travessa de muntanya.

Desnivell:  1100 metres.

Distància:  11,6 km.

Inici i acabament: aparcament.

Temps total:  5 hores 55 minuts.

 Accés:

Passem l'entrada a Caldes de Boi. Als 500 metres travessem la Noguera de Tort i poc després a l'esquerra trobem l'aparcament. Cartell cap als estanys de Gemenes i Llubriqueto.

Descripció de l'itinerari:

De l'aparcament (1498 m.) prenem un corriol un xic esborrat inicialment.

5 min. Enllacem amb el camí que puja de Caldes de Boi. Actualment més fressat - quan fa uns anys no era pas així - Començar a Caldes suposa fer més desnivell. A la tornada cal tenir present aquesta cruïlla.

Anem pujant per un sender costerut entre una bella fageda i avellaners. Per fer fotos ens demana el flash de la poca llum que hi travessa el fullam.

45 min. Sentim el bramar de la cascada inferior de Llubriqueto però no arribem a veure-la. Hi ha un senderó que hi baixa. La pujada esdevé menys dretuda. Poc després travessem el riu per unes passarel.les.

1 h 15 min. Arribem al Pla de la Cabana. A la dreta hi ha una cabana nova on ens podem aixoplugar. El propietari té els cavalls que hi ha per la contrada i ens el vam trobar durant la travessa. És meravellós que encara la muntanya sigui vida. Més amunt ens vam trobar també amb un pescador menys explicatiu, silenciós, esperant el descuit de la truita. Va matinar més que nosaltres!!!

No travessem la palanca cap als estanys de Gemenes amb la visible cascada que es precipita a la vall. Ara anem per la vora del riu per un carrerany

menys evident. Unes fites ens ajuden a seguir el camí millor. Travessem a gual el riu i anem pujant entre prats i pins.

1 h 55 min. A l'esquerra veiem els tarters que davallen del pic de Ferro per on baixarem més tard. Cal observar les millors tarteres i congestes.

2 h 16 min. Arribem a l'estany Roi (2298 m.) presidit per l'alterosa Punta Senyalada o dels Soldats des d'on es domina la vall de la Ribagorça - fins hi tot es veu la carretera.

Des de l'estany Roi ens queda una bona matxada per pujar fins la propera collada de Fenerui. Anem seguint unes fites que ens indiquen l'indret menys pendent.

2 h 46 min. Collada de Fenerui (2497 m.) que ens dóna accés a una de les contrades més amagades del nostre Pirineu: La vall de Fenerui que des d'aquí dalt es mostra escissadora. El seu accés natural seria per la vall de la Ribagorça però la presa de Morales li tanca el pas. Algun dia hauré d'anar a posar el nas per allí.

Pugem per una carena on podem contemplar algun exemplar d'isard.

3 h 05 min. Assolim el pic de l'Estany Roi (2578 m.) Bolcat sobre l'estany homònim. Albirem el Turbó, les muntanyes de Cerler, el Cotiella, Castanessa, Vallhibierna, Russell, Tempestats, Aneto, Mulleres, pic de la Tallada, Punta Senyalada, Avellaners, Bessiberi Sud, Comoloformo, Celestín Passet, Punta Lequeutreu, Punta Alta, Pala Alta de Serrader, Pessons ... ja veieu un bon regal.

Baixem amb cura cap a la bretxa meridional. Anem pel vessant de Fenerui. Roca rogenca i trencada, evitem anar per la carena descomposta.

Després trobem uns blocs més ferms que voregem tot cercant el millor pas.

3 h 40 min. Assolim el pic de Fenerui (2584 m.) situat al sud. Sorpren la munió de cimals que hi ha cap al Port de la Gelada...

Baixarem pels tarters que hi ha cap a ponent. Si sabem cercar el millor baixador serà un descens ben agradable per tarteres escorredisses.

4 h 20 min. Arribem al riu d'Estany Roi i poc després arribem al camí de pujada que seguirem fins a l'aparcament.

5 h Arribem al Pla de la Cabana (1970 m.).

5 h 55 min. Aparcament.

Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró. 

Està situat a cavall de les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. El cim més alt es diu puig de la canal baridana o Vulturó de 2.648 m, Moixeró (2.409 m), el massís del Pedraforca (2.506 m) i gran part de la Tosa d'Alp (2.536 m) i el Puigllançada (2.409 m). Té una superfície de 41.342 ha. 

Aquesta àrea està protegida des de 1983 en ser declarada Parc Natural per decret del 15 de juliol de 1983 de la Generalitat de Catalunya.

Les seves altituds se situen entre els 900 m a les valls i els 2.648,6 m del cim més alt, el Vulturó. És per tant un parc d'alta muntanya. Les serres del Cadí i del Moixeró unides en el port de Tancalaporta (2.357 m) formen una barrera d'impressionant alçada que separa la vall del Segre de la capçalera del riu Llobregat.

Fauna

Ocells

Els ocells són els veritables protagonistes del parc. Destaca en primer terme el gall fer (Tetrao urogallus), molt difícil de veure pels seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat. Un altre poblador dels boscos del Pedraforca és el picot negre (Dryocopus martius), que viu a les avetoses, als boscos de pi i a les fagedes del massís. 

En els cingles més frescals i humits, podem trobar el pela-roques (Tichodroma muraria), un petit ocell insectívor que s'enfila pels penya-segats de manera sorprenentment àgil. Altres espècies d'ocells sedentaris que podem trobar en els ambients alpins són la llucareta (Serinus citrinella), el trencapinyes (Loxia curvirostra), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). Crien al massís però l'abandonen després de l'estiu la merla de pit blanc (Turdus torquatus) i la merla roquera (Monticola saxatilis). 

A l'estatge montà, podem trobar el pica-soques blau (Sitta europaea), la piula dels arbres (Anthus trivialis), la verderola (Emberiza citrinella), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i la becada (Scolopax rustica). El xoriguer gros (Falcus tinnunculus) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) són rapinyaires que nien al massís, preferentment a les cingleres més inaccessibles. 

De nit, al fons de les valls durant els mesos d'estiu, podem trobar el petit xot (Otus scops) i un gran nombre de gamarussos(Strix aluco).

Mamífers

Cal destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), l'herbívor salvatge que senyoreja els cims del parc. Altres mamífers de mida menor són el conill(Oryctolagus cunniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talpó roig (Clethrionomis glareolus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus),la marmota i el teixó .

Pel que fa als carnívors trobarem la guineu (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis) i el gat fer (Felis silvestris) també s' hi poden veure els llops en perill d' extinció a Catalunya .

Rèptils i amfibis

Cal destacar el tritó pirinenc (Euproctus asper), la salamandra (Salamandra salamandra), la granota roja (Rana temporaria), la granota vulgar (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), la serp verd-i-groga (Coluber viridiflavus) i la serp llisa (Coronella girondica).

Els terrenys oberts, forestals o pedregosos són el reialme de l'escurçó europeu (Vipera aspis) .

Flora

Són boscos sempre verds i majestuosos de coníferes formats per avets (Abies alba) i pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc de boix (Buxus sempervirens) o neret (Rhododendrom ferrugineum), el·lèbor verd (Helleborus viridis), pulsatil·la blanca (Anemone alpina), te de bosc (Cruciata glabra), etc.

A les parts baixes del parc hi trobem, sobretot roure martinenc (Quercus humilis) que ocupa gran part dels vessants acompanyat per blada (Acer opalus), boix (Buxus sempervirens), corner (Amelanchier ovalis), avellaner (Corylus avellana), arç blanc(Crataegus monogyna), ginebre (Juniperus communis), marxívol (Helleborus foetidus), roser caní (Rosa canina) i herba fetgera (Anemone hepatica) entre d'altres.

A la zona de l'obaga de Gresolet, el faig (Fagus sylvatica) intenta guanyar les zones més humides i desplaçar l'avet (Abies alba) i el pi negre (Pinus uncinata). Ací i allà, hi creix el pi roig (Pinus sylvestris) estès arran de l'explotació de la fusta.

Geologia

Es tracta d'un espai d'interès geològic, especialment rellevant dins la història i evolució geològica de la serralada pirinenca. Les estructures tectòniques dels materials que hi afloren, principalment mesozoics i terciaris, constitueixen un registre de la tectònica alpina als Pirineus, amb nombrosos exemples d'estructures de plegament i encavalcament, entre les quals destaca el mantell de corriment del Pedraforca. 

La serra del Cadí representa una de les unitats estructurals més extenses i importants del Pirineu català. A més de la tectònica, també cal destacar la importància d'aquest espai en els vessants estratigràfic (en especial els terrenys triàsics que formen la unitat del Cadí) i geomorfològic.

Reconeixements

El parc natural del Cadí-Moixeró va rebre el reconeixement de la federació Europarc per gestionar i millorar l'hàbitat de la perdiu xerra (Perdix perdix) i altres espècies cinegètiques (relatives a la caça), mitjançant desbrossades planificades de matoll.

Les actuacions premiades es van realitzar entre els anys 2008 i 2009 i se situen a la solana de la Cerdanya, en espais gestionats pel Parc natural del Cadí-Moixeró, dins la Reserva nacional de caça de la Cerdanya i Alt Urgell. 

Es tracta d'indrets on la cobertura de matolls, principalment gatosa, fa quasi impenetrable la zona. Els treballs han consistit en el tractament mecànic amb desbrossadora de 8.5 hectàrees de matollar amb diversos graus d'intensitat. Amb aquests treballs s'ha assolit la restauració efectiva d'entre 25 i 30 hectàrees/any. 

Concretament, s'ha desbrossat el matollar actual tot creant un mosaic de parcel·les de superfície no superior a les 2 ha.

Les actuacions s'han realitzat un cop finalitzada l'època de cria de l'espècie, a partir de finals d'agost o inicis de setembre. 

Per a l'execució i seguiment de l'actuació s'han implicat diferents col·lectius i institucions locals com ramaders, caçadors, propietaris i ajuntaments. L'acció pretén salvaguardar una espècie d'interès europeu (Directiva Aus), poc coneguda socialment però amb un alt valor en ecosistemes de muntanya.

Massís del Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m.L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.

Les fonts del Llobregat

Les fonts del Llobregat són el flux d'aigua on neix el riu Llobregat un dels rius més important de Catalunya. Es troben a uns 1300 metres d'altitud, i allà hi brollen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles on hi ha el poble. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.