Ermita de la Mare de Déu de Bruguers – Castell d’Eramprunya – Església de Sant Miquel d’Eramprunya – Cova de la Mare de Déu de Bruguers.
Senderisme: Zona: Serralada Litoral Catalana
Introducció:
Senzill i curt itinerari a prop de Barcelona que ens permetrà tenir unes molt extenses vistes de la zona, sense cap dificultat pel que es pot fer fins i tot amb nens.
Descripció:
No gaire lluny de la ciutat de Barcelona, al costat de la població de Gavà hi ha un itinerari curt però interessant que ens portarà fins al castell d'Eramprunyà i a la cova de la Mare de Déu de Bruguers.
ITINERARI:
Sortim de la població de Gavà en direcció a Begues per la carretera de muntanya que uneix les dues poblacions.
Al cap d'aproximadament uns 3 quilòmetres, a mà esquerra trobarem l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, situada en un enclavament magnífic i envoltada de diversos restaurants que hi ha molt a prop.
Deixem el cotxe en algun dels aparcaments que hi ha, ja sigui en la part posterior o davantera de l'ermita o si està ple (fet bastant habitual els caps de setmana) també es pot deixar al pàrquing del restaurant, baixant una rampa que hi ha a la part posterior de l'ermita.
La visita a l'ermita serà la primera visita a fer. Un cop se surt de l'ermita, a mà esquerra surt un sender que ens portarà fins al castell d'Eramprunyà seguint una part del GR92 (pal indicatiu).
Tot el camí està senyalitzat amb pintura blanca i vermella pel que no té pèrdua, està molt ben indicat.
Només començar el camí, al cap d'uns 100 metres trobarem a mà esquerra una curiosa roca en forma d'arc amb un enorme forat al mig, es pot pujar a la part de dalt ja que és molt sòlida i resistent. La roca és coneguda com el Pont de Bruguers.
El camí transcorre per una zona rocosa i va pujant lentament però sense cap dificultat, el desnivell total a superar des del pàrquing fins al castell és de només 160 metres, de manera que es pot prendre aquesta excursió com un tranquil passeig si es desitja. El sender va fent ziga-zagues mentre es guanya alçada i el paisatge cada vegada es fa més extens.
En pocs minuts arribarem a una pineda plana, el camí continua a mà dreta sempre seguint les marques del GR.
Més endavant el sender comunica amb la pista forestal que ve de Begues, en aquest encreuament hem de deixar els senyals del GR i girar cap a la dreta cap al castell que ja és ben visible des d'aquest punt, seguint aquesta pista forestal, en uns 200 metres haurem arribat al castell.
És recomanable fer una volta per visitar el castell, o millor dit el que queda d'ell, ja que l'únic que podrem veure són les ruïnes que encara queden en peu però que ens poden donar una idea de com va poder ser fa molts anys.
A destacar l'ermita que és la que millor es conserva i les tombes antropomòrfiques que hi ha, posteriorment creuarem una passarel·la de fusta que accedeix al que era la part més noble del castell.
El millor del castell és la seva ubicació, ja que des de dalt les vistes són molt extenses, podent contemplar Barcelona, tot el Baix Llobregat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Tibidabo i molts altres llocs.
Per tornar ho farem pel mateix camí però en arribar a la pineda que hem trobat al pujar, en aquesta ocasió ens desviarem cap a la dreta (en el sentit de la baixada) per agafar el camí que ens porti fins a la cova, a primera vista no és molt evident ja que la vegetació ho amaga una mica però si ens fixem bé el trobarem sense cap problema, en ocasions podrem veure rastres de pintura taronja que ens indicaran que estem en el camí correcte, el qual s'introdueix entre els arbres i va discorrent al costat del precipici però prou cap a dins com per no representar cap perill.
En uns pocs minuts els arbres desapareixen i trobarem uns murs de pedra, hem de continuar caminant uns metres més fins que a mà esquerra trobarem una gran creu que ens indica la posició exacta de la cova. A primera vista des del camí la creu no es veu pel que ens haurem d'apropar a la vora del barranc per a mostrar-la.
Cap a la part esquerra de la creu, uns 10 metres abans d'arribar-hi trobarem un camí que baixa per una canal amb un fort desnivell, veurem que a la roca hi ha instal·lades unes anelles que fa temps subjectaven una corda que feia de barana durant el descens i l'ascens per aquest tram, però que ara ha desaparegut totalment i no queda ni rastre, per la qual cosa ens haurem d'anar agafant com puguem, encara que anant amb compte no comporta cap dificultat.
Cova de la Mare de Déu de Bruguers.
Al
cap d'uns 3 minuts arribarem a l'entrada de la cova, per poder accedir-hi superarem
una última pujada per la roca que és potser la part més exposada ja que sota de
l'entrada es troba el precipici, però amb cura es passa sense cap problema.
L'interior
de la cova (per cridar-la així ja que de fet és només una petita cavitat d'uns
5 metres de profunditat) podrem veure una imatge de la verge de Bruguers i
molts altres objectes que els fidels han anat deixant al costat, els quals per
respecte no hauríem de tocar o moure.
Des
de l'interior de la cova veurem a la part alta del cim el castell d'Eramprunyà
que hem visitat abans.
Per
tornar només hem de recórrer novament el camí pel qual hem vingut, i un cop
arribem a la pineda, seguir novament les marques del GR cap avall que en uns 15
minuts ens portaran de nou al pàrquing on havíem deixat el cotxe.
És
una excursió curta i senzilla però que ens permetrà gaudir d'unes vistes
excepcionals de Barcelona i rodalies. Si es fa amb nens només caldrà anar amb
compte en el tram que baixa des de la creu fins a la cova, i sobretot a
l'entrada d'aquesta última, per la resta no suposa cap risc.
FEM CULTURA:
1. Ermita de Bruguers
La Mare de
Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers és una obra
originalment romànica del segle XIII del municipi de Gavà(Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi venera
la Mare de Déu de
Bruguers, unamarededéu trobada.
Descripció:
Edifici d'una sola
nau, absis semicircular ornamentat amb dues lesenes i una imposta de cornisa
sostinguda per permòdols. Té quatre capelles laterals, cor, volta de canó
apuntadat i trona. L'arc triomfal també és apuntat. La nau va ser allargada per
ponent la primera dècada del segle XVI, quan se li afegí el cor gòtic de volta ogival, un absis semicircular amb mènsules i finestra, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta truncat.
La façana
principal, a ponent, és gairebé quadrada. L'horitzontalitat es trenca per un
campanar d'espadanya. La llinda de la porta d'accés està ornada amb els escuts
de la família March (que figuren també en la clau de volta del cor). A sobre la
llinda hi ha un arc de mig punt. Són interessants els contraforts que
incorporen les capelles, en una solució del gòtic català. L'exterior de l'absis
està delicadament decorat amb franges llombardes, malgrat les
modificacions, l'ermita presenta una tipologia bàsicament romànica.
Cor i portal.
Cor cobert amb una
volta gòtica rebaixada, la clau de la qual duu l'escut dels Marc (tres rodes
dentades). Els permòdols dels angles, d'on arrenquen els nervis de la volta
representen els símbols dels evangelistes Joan, Lluc i Mateu i el quart té un
altre àngel. Al xamfrà que es forma quan la nau s'obre al cor, al costat nord
hi ha una trona per a la predicació, accessible per una estreta escala que surt
de la capella lateral propera. Aquesta trona té cinc costats i acaba en una
agulla rematada per un petit cap.
El portal,
descarregat per un arc sobre la llinda, té una mena de gablet o guardapols
gòtic apuntat, que devia acabar en un floró que no s'ha conservat. Dins
aquestes motllures hi ha una Mare de Déu petita i als costats l'escut dels
Marc. A banda i banda d'aquesta mena de frontó gòtic hi ha dues gangues de
pedra sense treballar, com si hagués quedat inacabat. Als laterals, emmarcats
pel fistó del guardapols, hi ha uns caps. A la part superior del brancal
motllurat de la porta hi ha els caps d'uns angelets.
La Mare de Déu de Bruguers és una imatge gòtica de finals del segle XIV, a
la capella hi ha una còpia, ja que l'original es conserva a la rectoria.
Història.
Algunes fonts
indiquen que la capella fou fundada el segle XIII per Ferrer de
Santmartí, senyor d’Eramprunyà (1208-1226/47),
amb l'advocació de Santa Magdalena del Sitjar, al lloc que llavors tenia aquest
nom. El nom del Sitjar apareix per primera vegada esmentat el 987 (Ciiare),
significa sitges o graners. Altres fonts apunten que la capella,
documentada el 1321, probablement fou la de Sant Martí, després de Santa
Magdalena, i des de 1509 la de la Mare de Déu de Brugués. Cap al 1548 s'intentà
fundar-hi un monestir, però a mitjans de segle XVI l'ermita era abandonada i es
construí, adossada al mur, una casa per a l'ermità. Als documents apareix amb
el nom de Santa Maria de "Bruchario". Fou capella amb especial
protecció dels March, senyors d'Eramprunyà.] Pere March III va crear un benefici el 27 de
juliol de 1347, reservant patronat per a la seva família. En els segles XIV i
XV l'ermita tenia diverses relíquies de sants. Però el 1327 el bisbe de
Barcelona Ponç de Gualba autoritzà a Pere Marc, senyor d'Eramprunyà, traslladar
el culte d'aquesta capella al lloc de la Roca de Gavà, considerant
el Sitjar (Cigiario) solitari i poc agraciat. Pel que la capella restà
abandonada fins al segle XVI.
El 1500 es
contractà les obres de reconstrucció de l'antiga capella del Sitjar, que ja es
començava a nomenar de Bruguers (Brugueris, nom que prové del conjunt
dels arbustos anomenats brucs). El 1504 el vicari general de la diòcesi
autoritzà Francesc Jeroni Marc, senyor d'Eramprunyà, a traslladar l'advocació
de la Mare de Déu de
Bruguers a la capella del Sitjar des de la primitiva
capella de Bruguers (Bruguers Vell, esmentada per primera vegada el 1321 i
situada a l’era Ventosa a prop del castell d’Eramprunyà). Finalment,
el 1509 fou traslladada la imatge. El 1540, la senyora d'Eramprunyà, Elisabet
Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità.
Actualment forma
part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella,
que fou destruïda parcialment durant la revolució de 1936, presenta l'aspecte
de la restauració realitzada l'any 1960.
2. Castell d'Eramprunyà.
El castell
d'Eramprunyà és una obra de Gavà (Baix Llobregat) declarada Bé cultural
d'interès nacional. Molt a prop hi ha Sant Miquel d'Eramprunyà,
una església que forma part de l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Formen un
notable conjunt de ruïnes sobre el santuari de
Bruguers, dalt d'una muntanya amb penya-segats i
magnífiques vistes sobre el delta del Llobregat.
Descripció:
Molt a prop
hi ha l'església
Les restes del
castell d'Eramprunyà són dalt d'una muntanya entre penya-segats amb magnífiques
vistes del delta del Llobregat i part
del Garraf. El conjunt consta
de tres recintes fortificats: el principal o superior situat a 402 metres
d'altitud –on hi ha les ruïnes del castell palau gòtic–, el jussà situat a 392 m –on hi ha l'ermita
de Sant Miquel
d'Eramprunyà, d'estil romànic, tot i que transformada–, i l'exterior a 319 m –on es pot veure una part
important de l'antiga muralla. Al recinte principal, envoltat per murs que
en molts trams tenien 50 cm de gruix fets amb petits carreus, s'hi accedia a través d'un pont de pedra (actualment es fa per una
passera de fusta). El baluard que defensava el portal té un gruix de 90 cm al parament més
meridional.
La capella de Sant
Miquel d'Eramprunyà és un edifici d'una sola nau. Originàriament era parròquia
castral, i presenta paraments amb múltiples fases de construcció. S'hi
distingeixen tres etapes. Una primera, preromànica, de la qual resten els murs
laterals interiors. Una altra de romànica, de la qual resten els murs laterals
exteriors i l'arrencada de la volta de canó de l'antic absis. I una tercera de
moderna, de la qual resten les parets frontal i posterior, i la coberta amb
volta, característica del gòtic renaixentista, de factura molt modesta. Al
voltant de l'ermita, es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció
a la roca realitzada per Jaume March I, senyor d'Eramprunyà, al segle XIV. També hi ha una inscripció del segle XII, i una altra del segle
XVIII, sobre els sometents de guàrdia al castell. El temple romànic data
de la primera meitat del segle XII, tot i que potser aprofita una paret (S) més
antiga.
Història:
El castell és citat
per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que
ja existia en època del comteSunyer de Barcelona. Va ser la
seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va
arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de
Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat, Sitges i Olivella.
Construït com a
part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Àndalus i l'Imperi carolingi i com a seu
de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el
Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona fins al
1323. Al segle XI, de resultes de la
revolta feudal, es constituí el senyoriu d'Eramprunyà, en mans de la nissaga
de Mir Geribert, els Sant
Martí. Al segle XIII el
castell tornà a la corona d'Aragó. El 1323, el castell i la jurisdicció del lloc fou adquirida pel banquer Pere Marc,
d'una família de cavallers i poetes, per 120.000 sous barcelonins que lliurà al
rei Jaume I, mancat de recursos per a iniciar la conquesta de Sardenya. El
1469, durant laGuerra dels remences contra Joan II, va patir la primera destrucció, ja que fou
bombardejat amb bombardes per les tropes de la Generalitat, cosa que deixà el
castell molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la
possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà. A finals
del segle XIX és adquirit
per un altre banquer, Manel Girona, promotor de l'acabament de la façana de la
catedral de Barcelona.
L'any 2007,
l'Ajuntament de Gavà adquirí el conjunt del castell i a partir de 2010 es van
endegar diferents fases de consolidació i adequació del conjunt per a la visita
pública. Aquestes actuacions han anat acompanyades d'una recerca documental i
arqueològica que ha permès ampliar el coneixement que fins ara es tenia sobre
aquest castell.
Pel que fa a
l'església, la casa de Sant Miquel d'Eramprunyà (domum s. Michaelis in
Erapruniano) és citada al testament de Galí de Santmartí, vicari comtal a
Eramprunyà, que va ser dictat el 977 i jurat pels seus marmessors el 981. El
1074 l'església se cita com a parròquia. Al segle XII (1129, 1141), hi ha
diverses deixes per a l'obra de Sant Miquel d'Eramprunyà. Al segle XIV ja no
tenia cementiri. La parròquia s'havia traslladat a Sant Pere de Gavà, de la qual
la de Sant Miquel d'Eramprunyà esdevindria sufragània.
3.Església de Sant
Miquel d’Eramprunyà .
Situació: Dal d’un turó de 438 msm, al costat del Castell d’Eramprunyà, en terrenys de Gavà, població i
municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).
Des d'aquest lloc, s'ofereixen algunes
de les de les més extenses vistes del Baix Llobregat.
HISTÒRIA:
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa, però estable. Lliurament
accessible, al menys fins a la data de la nostra segona visita.
Posteriorment el conjunt ha estat
adquirit per l’Ajuntament de Gavà.
DESCRIPCIÓ:
Edifici d'una sola nau. La part corresponent a l'antic absis (que era rectangular, gairebé tan ample com la nau) queda avui fora de l'edifici i en resta només l'arrencament de la volta i el mur d'on arrenca.
Al sud té un portal romànic, molt espoliat (hi falta l'arquivolta), d'arc
de mig punt, que havia de tenir columnes a banda i banda.
La volta, molt barroera i de generatriu torta i apuntada, és molt tardana.
A llevant, deixant fora l'antic absis, hi fou obrat un portal a mitjans de
segle XIX. La nau, tot i que té volta, no té teulada.
El temple romànic data de la
primera meitat del segle XII, tot i que potser aprofita una paret (S) més
antiga.
Notícies històriques:
La casa de Sant Miquel d'Eramprunyà (domum s. Michaelis in Erapruniano) és
citada al testament de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà, que va
ser dictat el 977 i jurat pels seus marmessors el 981.
El 1074 l'església se cita com a parròquia. Al segle XII (1129, 1141) hi ha
diverses deixes per a l'obra de Sant Miquel d'Eramprunyà.
Al segle XIV ja no tenia cementiri. La parròquia s'havia traslladat a Sant
Pere de Gavà, de la qual la de Sant Miquel d'Eramprunyà n'esdevindria
sufragània.”
