Can Nou de Bassegoda-Puig Escaleró-Puig de Bassegoda (1.373 m.) -Sant Miquel de Bassegoda.

Can Nou de Bassegoda-Puig Escaleró-Puig de Bassegoda (1.373 m.) -Sant Miquel de Bassegoda.

DADES RUTA:

-Quilòmetres = 10,26 km

-Circular : Sí

-Altitud máxima = 1.373 m

-Altitud mínima =     788 m

-Dificultat técnica:   Moderada

-Temps = 4 hores i 46 minuts

ITINERARI:

Sortirm de la casa de Can Nou de Bassegoda. Per arribar, podeu agafar pista forestal que surt d' Albanyà, també la que surt de l'Hostal d'en Vilar (carretera de Besalú a Figueres), també la que surt de Beuda.

Seguirem el GR11 (senyals de pintura blanca i vermella) que puja pel costat de la casa (cara oest en direcció nord) fins trobar una cruïlla de camins (cartell informatiu).

Deixarem el GR i agafarem el camí que marxa en direcció al nord-est (senyals de pintura groga fins el Pla de la Bateria).

Aquest camí ens pujarà al Pla Ventolà i més amunt a la Baume de la Gerra.

Un tros més endavant el camí baixa per voltar el morro del Cingles de Can Nou.

En arribar a la punta del morro ens trobem una cruïlla de camins (panell informatiu).

Deixarem el que segueix a l'est i va a Sant Joan de Bossols per agafar el que volta el morro i marxa en direcció al nord resseguint el cingle fins arribar al caire que baixa per la cara nord-est on trobem un bon mirador.

Aquí el camí puja tot seguint el caire i ens porta a sobre del Cingles de can Nou.

Continuarem força planejant en direcció a l'oest per arribar en un petit turó del Puig Escaleró.

Seguirem a l'oest per creuar tota la Serra de Corsavell fins arribar al Coll de Bassgoda on trobem la pista forestal.

La creuarem i seguirem tot pujant en direcció a l'oest per arribar al Pla de la Bateria on ens trobem amb una vella pista que seguirem tot pujant (senyals de pintura verda i taronja).

Més amunt la pista esdevé camí que ens pujarà al cim del Puig del Bassegoda de 1.373 m.

Els últims 20 metres cal fer unes petites grimpades (està equipat amb una cadena i amb escalons de ferro). Després de gaudir del magnífic mirador de 360 graus del Bassegoda baixarem fins a sota de la rocada (com uns 50 metres) on trobarem una cruïlla de camins.

Deixarem el que hem fet servir per pujar i agafarem el que baixa (direcció sud i volta el gran rocam del Bassegoda (direcció oest)) fins trobar una nova bifurcació de camins (com uns 100 metres),

Deixarem el que segueix marxant a l'oest voltant la rocada i agafarem un que baixa molt dret (direcció sud, té algunes fites i està fressat) que ens baixara al Coll de Riu.

Aquí agafarem la pista forestal tot baixant (direcció est) fins trobar una cruïlla de pistes.

Continuarem per la que marxa força planejant al nord-est com uns 250 metres fins que per la cara del est a sota nostre trobem les ruïnes de la casa de Can Corella.

Baixarem a trobar el camí de tota la vida que baixa a Sant Miquel de Bassegoda (és una mica aperduat, es va tallar el bosc i van deixar la brancada que en alguns punts dificulta seguir el seu rastre.

Varem deixar-hi alguna fita però caldria posar-ni més, és un camí de tota la vida que no s'hauria de perdre).

Aquest camí en baixar passa per el costat de les ruïnes d'una casa (desconec el seu nom). Aquí continua baixant un tros més i marxa a trobar un rec eixut, per acabar marxant tot planejant a trobar la pista que ens portarà (direcció est) a can Sala i a l'església de Sant Miquel de Bassegoda (Catalunya Romànica, vol. IV, La Garrotxa, pàg. 120). 

Aquí ens retrobem amb el GR 11 que seguirem i marxa per sota de l'església en direcció a l'est a trobar l'edifici que havia estat les escoles del Bassegoda i avui és el refugi conegut de Can Galan.

Continuarem seguint el GR que surt per la cara est del refugi i marxa a l'est.

Una mica més endavant trobarem la cruïlla de camins. Per el nord-est puja el camí que hem fet servir el matí per pujar al puig Escaleró.

Agafarem el que baixa a Can Nou tot desfent el camí de l'anada. 

FEM CULTURA:

1. El Puig de Bassegoda o simplement el Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. Als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant nord-oriental hi neix el riu Borró, afluent del Fluvià. Hi ha una placa commemorativa que va posar el CEO (Centre Excurionista d'Olot) l'any 1971 i restaurada l'any 1980 on es recorda que Marià Vayreda hi va situar el començament de la Punyalada.

Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus.

2. Sant Miquel de Bassegoda és una antiga església parroquial del veïnat de Bassegoda al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. Té una sola nau amb coberta de volta apuntada i absis semicircular orientat a llevant, presenta finestra central i cornisa. La porta d'ingrés al temple és a migdia, juntament amb dues finestres. El campanar d'espadanya de doble obertura i sense campanes és a ponent, lloc on hi ha també una finestra. A l'interior una cornisa recorre els murs i presenta algunes ornamentacions de boles en alguns punt concrets.

La notícia documental més vella coneguda i relacionada amb Sant Miquel de Bassegoda és de l'any 1280, essent escripturada com "escclesia de Bassegoda". Més tard. L'any 1362, consta com a Sancti Michaelis de Bassagoda" en el "Llibre verd dels feus" del Capítol de la catedral de Girona. Al segle XVII, l'antiga parròquia apareix ja agregada a la de Sant Andreu de Llorona. El topònim "Bassegoti" ve esmentat en el document de l'any 872, en el qual se citen diversos indrets donats al monestir de Sant Aniol d'Aguja.

Montnegre carener. On el Montnegre no és tan negre.

Montnegre carener. Montnegre no és tan negre.

Sortim de l’encisador nucli de Sant Martí de Montnegre, penjat a mig vessant de l’obaga del massís, per guanyar alçada ràpidament entre boscos d’alzines i plantacions de castanyers, direcció el punt culminant del Turó Gros (766 m).

Anem passant pel costat d’exemplars de roures i alzines de gran port. En creuar els sots (torrents secs que baixen) l’ambient encara més humit afavoreix els roures i els trèmols.

Però, és en arribar dalt la carena, al coll de les Basses, quan ens adonem que la vegetació es transforma.

Després del vaivé de la Casanova, el camí planeja per la carena més alta del massís del Montnegre.

El bosc no ens deixa veure, ni la vall de la Tordera ni la mar mediterrània a l’altre costat. La veritat, és que no cal. Només hem de gaudir del camí envoltat de roures de grans fulles, faigs i avellaners.

Som en un bosc caducifoli propi de la muntanya mitja humida (terç superior de Catalunya) de colors de tardor, de sons d’ocells i olors de fullaraca i bolets.

De tornada, direcció la capella de Santa Maria, el camí és una galeria sota avellaners i esquitxat de cirerers silvestres i trèmols. A l’ermita hi ha la font, podem fer un repòs i ja cap a Sant Martí.

Aviat milloren les vistes cap al Montseny. Els boscos es transformen i sentim el soroll de les motoserres treballant a les castanyedes. El paisatge ha estat transformat per l’home per obtenir-ne un major benefici. La castanyeda substitueix la roureda, els castanyers grans han desaparegut i abunden les perxades.

Ens trobem amb la sureda. Bosc original, tant i tan diferent del que hem trobat dalt la carena. Vora el camí algun exemple de forns de carbonet i la imponent casa de Can Preses sota l’alzina Grossa.

Aviat albirem ca l’Auledell i l’Hostal de Montnegre. Les vistes s’obren a tota la vall del Tordera fins als relleus muntanyosos de les comarques d’Osona, la Selva, la Garrotxa i el Gironès.

FEM CULTURA:

1. Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.

Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba.Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos.[1] Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.

2. Roure de Santa Maria de Montnegre.

Espècie: Quercus pubescens

Mesures:

-Alçària total= 23,0 m

-Volt de canó= 4,40 m

-Capçada mitjana= 23,3 m

Situat al parc del Montnegre-Corredor, al paratge de l'Ermita de Santa Maria de Montnegre.

Aquest enorme Roure de tronc gruixut i brancatge dens i alt, era punt de trobada obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsaven al parc.

El 8/1/2010, sobtadament, un temporal de neu i vent de més de 100 km/h va trencar l'arbre, que va caure i va quedar al descobert el tronc mig buit per podriment.

Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació.

Rupit - Salt de Sallent- Sant Joan de Fàbregues.

Rupit - Salt de Sallent-  Sant Joan de Fàbregues.

És la ruta més clàssica de Rupit. Us proposem baixar fins al salt de Sallent seguint el curs de la riera. L'església de Sant Miquel és el punt de sortida.

Un cop passada la façana de l'església, agafeu el primer carrer a mà esquerra i en pocs metres torneu a girar a l'esquerra.

Passeu pel túnel, sota d'una casa i continueu caminant pel sender fins a trobar la riera de Rupit, que anireu vorejant pel marge esquerre fins al salt de Sallent.

En aquest punt agafeu el camí de l'esquerra  i a 300 metres trobareu un mirador. Temps: 30 minuts.

A partir d'aquí, teniu 3 opcions per continuar la ruta:

1. Refeu el mateix camí per tornar al poble de Rupit. Temps: 45 minuts.

2. Travesseu la riera i aneu en direcció a l'ermita de Sant Joan de Fàbregues. El camí de terra s'enfila al costat de camps de conreu fins arribar a l'ermita romànica. Agafeu la pista pavimentada (GR 2.2) en direcció a Rupit. Abans d'arribar al poble, podeu agafar un desviament a la dreta per anar fins a l'ermita de Santa Magdalena. Temps: 1 hora  30 minuts.

3. Seguiu les indicacions per anar a l'ermita de Sant Joan de Fàbregues. Agafeu el GR 2.2 en direcció a Rupit i a 300 metres seguiu el corriol de l'esquerra que puja cap a les tombes dels Bassis. Continueu cap al mirador, el pla de Palomera, el Soler i finalment arribareu a Rupit. Temps:  2 hores 30 minuts.

Tipus de ruta:	Petita ruta
Recorregut:	De Rupit al Salt de Sallent pels dos cantons de la riera
Grau de dificultat:	Baix
Temps / Durada:	2 hores 30 minuts
Usos:	A peu
Accessos:	Sortim de la plaça major de Rupit just al l'inici d'aquesta per un carrer que marxa cap a l'esquerra i que un tros més avall es converteix en un corriol
Us Actual:	Sí
Estat de conservació:	Bo
Senyalització	Bona
Indrets de gran valor:	La ruta s'acaba en un salt d'aigua espectacular, sobretot en època de pluges. Pel camí de baixada trobem les restes de diferents molins
Equipaments:	Una mica més amunt del SALT de Sallent trobem una ermita romànica d'una gran bellesa St. Joan de Fàbregues
Recomanacions:	Visitar-lo en època de pluges.

FEM CULTURA:

1.RUPIT I PRUIT.

Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.

En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d'Osona que, segons la tradició, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al segle XVIII, amb la divisió del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com a Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues que no va canviar a Rupit fins al 1955. El 1977 es van fusionar Pruit i Rupit.

Dades:

-Superfície: 47,8 km²

-Altitud: 822 msnm

-Població (2014): 300 habitants.

2. SALT DE SALLENT.

El Salt de Sallent és us salt d’aigua espectacular, un atractiu emblemàtic;  i una de les excursions imprescindibles quan es visita el poble de Rupit. Aquest racó del Collsacabra guarda un impressionant salt d’aigua d’entre 80 i 100 metres d’alçada per on cauen cinglera avall les aigües de la riera de Rupit. Val molt la pena visitar-lo  quan la riera porta un bon cabal d’aigua. És a 3,5 km. de Rupit amb cotxe. Però és ben recomanable de fer l’excursió a peu.

3. Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Situació:

L'església està situada al sud de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i penjada a mitjana altura sobre el marge esquerre del profund torrent del Bonegre, que baixa cap al Ter, ara Pantà de Susqueda. Enfront, a ponent, a l'altra banda del barranc, s'aixequen els alterosos cingles del Pla Boixer amb el cim de Rocallarga.

De la carretera BV-5208, poc abans de l'entrada a Rupit, surt la que en uns 3 km. porta a Sant Joan de Fàbregues. És apta per a tota classe de vehicles.

Descripció:

Església de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau., i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpàsemicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria. A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII. L'església és construïda en lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada.

La rectoria està adossada a la banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny. A la part de llevant, al costat del mur de l'església, hi ha un portal rectangular, datat, el qual tanca un pati interior. L'edifici mira vers aquest sector i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a llevant i sostingut per grossos cavalls de fusta de construcció moderna. A tramuntana hi ha un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb l'espiera tapiada. A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques i quatre finestres amb espieres, a ponent les obertures presenten sobrearc. A migdia s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer pis obertures amb sobrearc. En aquest indret hi ha restes d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen diverses etapes i reformes. És construïda en lleves de pedra, carreus ben engaltats, fusta i teules. Cal remarcar que els ràfecs del teulat són construïts en lloses de pedra.

Notícies històriques:

Fou la primitiva església parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins al 1955 fou conegut per Sant Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de Fàbregues. Fou la parroquial de Rupit fins al 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu i s'independitzà de la Sant Joan. Es troba documentada l'any 968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard, es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements tardans, malgrat la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocament interiors.