Montnegre carener. On el Montnegre no és tan negre.

Montnegre carener. Montnegre no és tan negre.

Sortim de l’encisador nucli de Sant Martí de Montnegre, penjat a mig vessant de l’obaga del massís, per guanyar alçada ràpidament entre boscos d’alzines i plantacions de castanyers, direcció el punt culminant del Turó Gros (766 m).

Anem passant pel costat d’exemplars de roures i alzines de gran port. En creuar els sots (torrents secs que baixen) l’ambient encara més humit afavoreix els roures i els trèmols.

Però, és en arribar dalt la carena, al coll de les Basses, quan ens adonem que la vegetació es transforma.

Després del vaivé de la Casanova, el camí planeja per la carena més alta del massís del Montnegre.

El bosc no ens deixa veure, ni la vall de la Tordera ni la mar mediterrània a l’altre costat. La veritat, és que no cal. Només hem de gaudir del camí envoltat de roures de grans fulles, faigs i avellaners.

Som en un bosc caducifoli propi de la muntanya mitja humida (terç superior de Catalunya) de colors de tardor, de sons d’ocells i olors de fullaraca i bolets.

De tornada, direcció la capella de Santa Maria, el camí és una galeria sota avellaners i esquitxat de cirerers silvestres i trèmols. A l’ermita hi ha la font, podem fer un repòs i ja cap a Sant Martí.

Aviat milloren les vistes cap al Montseny. Els boscos es transformen i sentim el soroll de les motoserres treballant a les castanyedes. El paisatge ha estat transformat per l’home per obtenir-ne un major benefici. La castanyeda substitueix la roureda, els castanyers grans han desaparegut i abunden les perxades.

Ens trobem amb la sureda. Bosc original, tant i tan diferent del que hem trobat dalt la carena. Vora el camí algun exemple de forns de carbonet i la imponent casa de Can Preses sota l’alzina Grossa.

Aviat albirem ca l’Auledell i l’Hostal de Montnegre. Les vistes s’obren a tota la vall del Tordera fins als relleus muntanyosos de les comarques d’Osona, la Selva, la Garrotxa i el Gironès.

FEM CULTURA:

1. Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.

Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba.Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos.[1] Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.

2. Roure de Santa Maria de Montnegre.

Espècie: Quercus pubescens

Mesures:

-Alçària total= 23,0 m

-Volt de canó= 4,40 m

-Capçada mitjana= 23,3 m

Situat al parc del Montnegre-Corredor, al paratge de l'Ermita de Santa Maria de Montnegre.

Aquest enorme Roure de tronc gruixut i brancatge dens i alt, era punt de trobada obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsaven al parc.

El 8/1/2010, sobtadament, un temporal de neu i vent de més de 100 km/h va trencar l'arbre, que va caure i va quedar al descobert el tronc mig buit per podriment.

Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació.