ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES ARENES – CASTELLASSA DEL DALMAU.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES ARENES – CASTELLASSA DEL DALMAU.

CLUB DE LA MANDARINA. SORTIDA DE DIVENDRES 22/1/2016.

GRUP DE 9 PERSONES: 3 senyores i 6 senyors.

El grup ens trobem a les 8h 30’, al pàrquing de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes.

Comencem a caminar a les 8h40’. A l’inici no anem a l’ermita (hi anirem de vtornada). Del pàrquing anem a la riera, hi ha 5 minuts, hi tirem riera amunt (ni el més mínim rastre d’aigua). Riera amb molta pedra petita rodona.

Fem uns 15 minuts per la riera i sortim per enllaçar amb la pista apte per cotxes que va a les masies del Dalmau i el Daví.

Arribem a una cruïlla important: a la dreta pista ampla anirien al Mas El Daví, seguint la riera en 10 minuts veuriem el Pi de les Quatre Besses, una mica a l’esquerra de la riera, aniriem al Preciós Mas El Dalmau.

Nosaltres agafem una pista ampla a l’esquerra de la que va al Dalmau. Fem uns 300 o 400 metres i girem a l’esquerra. La pista és molt ampla i de forta pujada que seguint la direcció principal ens porta a la Castellassa del Dalmau, abans veiem de lluny la Castellassa de Can Torras (més espectacular que la del Dalmau, però el seu conjunt de roques és més petit).

A les 10h, tenim als nostres peus la Castellassa del Dalmau. En una plana amb un sol esplèndit esmorçem.

Sobre les 10h25’, fem un trosset de pujada a la Castellassa del Dalmau , sense arribar a dalt, uns 20 minuts anada i tornada.

Sobre les 10h45’, fem la tornada pel mateix camí (ata tot baixada), passats uns 15 minuts ens desviem a la dreta per anar a veure la Castellassa del Dalmau des d’una altre perperstiva, són uns 30 minuts d’anar i tornar a la pista principal.

En 1h30’ (inclou els 30’ anteriors), arribem a l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes. En Ginés, ens ha portat sort i trobem el Sr. Joan Castells i Solá del Grup d’Amics de l’Ermita de les Arenes. 

Ens obra l’ermita i ens relata la seva historia. Aquest senyor amb altre gent s’ocupen de conservar l’ermita neta i cuidar d’ella. Hem comprat un llibret de l’ermita (3,0 euros)

Sobre les 13h, donem per finalitzada l’excursió que a part de l’ho bonica amb l’explicació d’en Joan Castells, tots hem sortit més cultes.

RESUM:

-Km = 8,6

-Temps total amb parades = 3 hores i 10 minuts (no inclou el temps d’explicacions del Sr. Castells)

-Temps en moviment = 2 hores i 5 minuts

-Altitut maxima = 738 m (la Castellassa del Dalmau)

FEM CULTURA:

1.Castellassa del Dalmau (738 m).

La Castellassa del Dalmau és gran monolit separat només uns 50 metres (que és l'amplada de la canal del Tro) dels cingles de llevant de Sant Llorenç del Munt.

És una gran roca allargassa, que va de sud-est a nord-oest, i que té un cim planer i boscós. Als seus quatre costats té el sot de Matalonga (al sud), la baga del Dalmau (al nord), La Mola (a l'oest) i la carena del Peiret i la Furriola (a l'est).

A uns 700 metres de separació cap el sud es troba l'altre Castellassa, la de Can Torras, més petita, però amb un cim més espectacular, més cridaner, i vinculada a algunes de les llegendes més populars de Sant Llorenç del Munt.

El primer document escrit sobre la Castellassa del Dalmau és un pergamí redactat en llatí el 26 de març de l'any 960.

Anomena Castelle Azano a la Castellassa. En el seu llibre "la Castellassa de Can Torres: història, tradició i lleganda", l'Òscar Masó inclou una traducció d'aquest primer text, que es troba a l'arxiu de la Corona d'Aragó:
"Cunsermit i la seva esposa Madrona sonen a Sant Llorenç una mujada de vinya, una tona, un cup i una terra que posseixen al terme de Castellar, al lloc anomenat Castelle Azano i al Montcau".

Inicialment es va considerar que Castelle Azano es referia al Castell de Rocamur, però més endevant es va descobrir que realment parlava de la Castellassa del Dalmau.

L'Oscar Masó també fa referenència a documents posteriors que mostren l'evolució de la toponimia o bé les diferents designacions que es feien servir inicialment.

Posteriorment, al nom de Castellassa se li va afegir "del Dalmau" donada la seva proximitat a l'històric mas de la Vall de Mur.

D'aquesta forma, també se la va diferenciar del monolit de l'altra banda del sot de Matalonga, al qual també se'l va anomenar Castellassa, però afegint "de Torres" pel mas de Matadepera.

Del conjunt de la Castellassa del Dalmau formen part dues altres roques. A la vessant sud-est té adherida l'anomenada Guaitanda de les Guineures i a l'extrem nord-oest es troba el Paller o Palleret del Dalmau.

Altres elements elements característics de la Castellassa del Dalmau son la gran Pinassa del Paller i, a prop d'ella, una cova explorada l'any 2000.

La Castellassa del Dalmau pot ser vista des de múltiples perspectives segons el camí d'accès que es segueixi.

2.Ermita de la Mare de Déu de les Arenes.

La Mare de Déu de les Arenes és una església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:

És un edifici romànic d'una sola nau amb absis semicircular sense decoració externa.

Presenta grans contraforts a la façana de migdia, on es troba l'antic accés del temple, una porta amb arc de mig punt actualment tapiada.

Adossada a la paret nord hi ha la casa dels ermitans, de construcció molt posterior i amb coberta d'una inclinació, vers l'església, trencant l'harmonia estètica.

L'actual façana, a ponent, està arrebossada i el campanar, és d'espadanya. Aquests dos elements són de construcció moderna. Fins a l'any 1936 hi havia un retaule del segle XVII i una imatge de la Verge, romànica del segle XI, ambdós foren destruïts. L'actual imatge és una reproducció feta l'any 1941.

Història:

La Capella de la Mare de Déu de Les Arenes es troba situada al peu de la muntanya de Sant Llorenç de Munt, a la part oriental, i a la banda dreta el riu Ripoll.

El lloc de Les Arenes es troba ja citat en documents del segle X i formava part per tant, de la parròquia de Sant Feliu del Racó.

Malgrat no disposar de gaires notícies del període medieval de la zona de Les Arenes, es creu que la presència de l'Església de Santa Maria sembla obeir les necessitats de culte religiós d'un nucli de pagès.

La documentació de l'església data del segle XII. L'any 1126 es troba com a obra dels Monjos de Sant Llorenç de Munt. L'any 1141 és documentada com una capella construïda per un tal Guillem d'Horta.

La capella es troba situada en una cruïlla que uneix els nuclis poblats de la conca del Ripoll i era molt sovint visitada pels vianants.

Després, a causa de la forta davallada demogràfica que posà el país durant la Baixa Edat Mitjana, repercutí molt en tot el massís de Sant Llorenç, i la capella perd el seu caràcter inicial i adopta funcions d'ermita.

Tot i així, la Capella de Les Arenes ha estat un lloc molt freqüentat pels habitants de la comarca. Els ermitans tenien el tractament de frare i vestien hàbit.

Eren designats pel rector de Sant Feliu del Racó i podien residir a la casa annexa a l'església, conrear les terres de l'ermita i realitzar certes funcions religioses i de culte. En el període de 1718-1751 hi havien cinc ermitans. Actualment casa i capella resten tancades.