Sant Salvador de les Espases. (Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat).

Sant Salvador de les Espases. (Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat).

Excursió bonica al modest cim de Sant Salvador de les Espases. Tot i això, les vistes al massís de Montserrat són espectaculars.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 7,8 (aprox).

-Desnivell: 700 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Dificultat: baixa

-Circular: Si.

-No senyalitzada com a tal, cal mapa, track o ressenya (marques de diferents colors, però, ens ajudaran durant tot el camí).

ITINERARI:

Cap a les 10h deixem el cotxe prop d’Olesa, al costat de la carretera (al punt on marca la ressenya que portem), i comencem a caminar.

De seguida ens comencem a enfilar per una muntanya força pelada, encara, malgrat que la zona es va cremar ja fa força anys, el 1994. Es d’hora i ho sabem, però no podem evitar buscar els primers símptomes de la primavera... i els trobem, tot i que encara són febles, algun arbust florit, alguna papallona i poca cosa més. Haurem d’esperar.

Gairebé des del principi tenim al davant el nostre objectiu. I mentre ens hi anem acostant cada cop més, no podem evitar preguntar-nos per on anirà el camí, l’últim tram sembla tenir un pendent considerable.

Finalment, però, el camí gira cap a l’esquerra i puja, fent alguna marrada, molt més suament del que semblava.

Des de l’ermita de Sant Salvador de les Espases (del segle XVI, tot i que havia estat l'antiga capella del Castell, del que només en queda les restes d’una torre).  

Les vistes cap a les muntanyes de Montserrat, just al seu davant, són impressionants. A més, estem de sort amb el dia i pràcticament no hi ha calitja.

De baixada, poca cosa més, més vistes des d’un angle una mica diferent i més zones pelades (també boniques).

Improvisem una mica per provar d’acostar-nos una mica al Llobregat, però no trobem cap camí clar i ho deixem estar. Tampoc podem visitar el balneari de la Puda, tancat.

 FEM CULTURA:

Sant Salvador de les Espases.

Sant Salvador de les Espases és una capella del municipi d'Esparreguera. Està situada dalt d'un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses.

Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. Està declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció

Està situat sobre el congost del Cairat, a l'esquerra del riu, dalt d'una aresta espadada transversal al Llobregat.

Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d'una mitja torre o bestorre a llevant. Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s'adhereix als sortints i prominències de la roca. Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.

La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI.

Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d'un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l'obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII. Té una sola nau, de volta baixa, i l'absis quadrangular.

Història

El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s'hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria.

El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d'Esparreguera.

Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès.

En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt.

AL començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.

L'església de Sant Salvador no es documentada fins al segle XIV. Va ser reformada al segle XVI. L'any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l'any 1985.

Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases.

 En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.