VALL D’HORTA: CASTELL DE PERA – DOLMEN DE ROCA SERENY.

VALL D’HORTA: CASTELL DE PERA – DOLMEN DE ROCA SERENY.

 VALL D’HORTA: CASTELL DE PERA – DOLMEN DE ROCA SERENY.

(Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).

No sóc capaç de saber les vegades que he anat a la Vall d'Horta i sobretot a Can Brossa, pràcticament, des de juny 2014 hi vaig un cop per setmana (divendres o dissabte).

Els motius, són dos: a fer excursions i/o a dinar al Racó de Can Brossa (excel.lent restaurant que porta l'Emma amb l'ajuda del seu pare, en Ramon). Grans persones i amics.

Per anar a la Vall d’Horta. Hem d’agafar un desviament a l'esquerra al Km 17,1 de la carretera de Castellar del Vallés a Sant Llorenç Savall.

El 2003 va patir un incendi devastador. El 2014, comença a recuperar-se.

EXCURSIÓ DEL 16/1/2016.

Amb molt bona compañía.

RUTA:

Can Brossa – Castell de Pera – Dolmen Roca Sereny – Masia Agramunt – Can Brossa.

Comencem a caminar sobre les 10h45’ des de Can Brossa, direcció al Mas El Romeu, en 10 minuts som a una cruïlla , agafem direcció Castell de Pera (recte i està indicat, a l’esquerra aniriem a les masies El Romeu i Pregona).

Pista ampla que puja però no és “matadora”. Segueixo a “roda” de l’altre persona i en 20 minuts, ja som d’alt del Castell de Pera (jo, sol ho hauria fet en 60 minuts, aquesta vegada 30 minuts).

Fem una paradeta i agafem el sender que en uns 30 minuts ens porta al Dolmen Roca Sarent.

Bé, saps que és un dolmen perquè està indicat, si busque pedres verticals amb una llosa a sobre , doncs res de res (es veu que té un alt valor arqueològic).

Seguim un sender a l’esquerra que baixa i en 15 minuts som al Mas Agramunt (mig en runes i deshabitat, va patir l’incendi del 2.003).

Continuem i en 5 minuts som a la cruïlla de l’inici. Fins a Can Brossa uns 10 minuts.

TOTAL : 1h30’.

FEM CULTURA:

1.CAN BROSSA.

La Masia Restaurant.

La masia de Can Brossa data del segle XIII i està situada al bell mig de la Vall d'Horta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Un entorn d'especial bellesa en el que us recomanem varies excursions desde les passejades més relaxants com l'espectacular casa modernista del Marquet de les Roques o la Font del Llor. Per aquells més avesatas a la muntanya us recomanem l'ascensió al cim del Montcau desde on gaudir d'unes meravelloses vistes, els Emprius, el Castell de Pera...

El Racó de Can Brossa és un acollidor restaurant que forma part de la masia. Una molt bona proposta per als amants de la natura que podran gaudir de la seva cuina casolana i de creació , amb plats originals i productes de collita pròpia ( del seu hort).

Us recomano: gran varietat d’amanides, el senglar laminat amb bolets i la seva salsa amb un toc de xocolata, la cassoleta de peus de porc desossats amb ou ferrat, la cua de bou estofada, conill guisat amb llenegues, el timbal d’albergínia escalivada, brandada de bacallà i bolets variats, els pebrots verds farcits de botifarra de perol i calamar,… la brasa (xai, entrecot de vedella, conill ecològic , botifarres, pollastre , …i molts d'altres, com també els postres tots casolans .

2.CASTELL DE PERA.

El Castell de Pera es troba a la capçalera de la Vall d'Horta.

Bastit a mitjans del segle X a les roques més altes de la vall i amb una visió panoràmica de la regió.

Amb una muralla de planta més o menys rectangular d'uns 38m de llarg per 16 d'ample al lloc més ample.

Es conserva un pany d'aquesta a la banda de ponent i encara es poden veure les espilleres.

La construcció primitiva no tenia cap torre, no li calia, la gran roca que dona a la vall ja feia aquesta funció tot i que segurament una construcció de fusta a dalt de l'agulla del cim milloraria la visió del territori i la defensa del castell.

Tenia dues portes una donava al nord de cara a la carena i l'altre a l'est on s'arribava per uns graons tallats a la roca.

Les restes de les dues portes i dels graons encara son visibles.

De les dependències interiors no es conserva gran cosa.

Segurament els senyors del castell vivien al pis de dalt que avui en dia no queda res i a la planta era a on hi vivien els soldats, els servents i estarien magatzems i cuines.

Si ens fixem veurem la planta circular del forn.

Aquest castell va patir diverses ampliacions. Al segle XI es va construir la capella de Santa Maria de Pera amb el seu absis incorporat a la muralla a la banda de llevant i visible avui en dia..

A mitjans del segle XIII sent propietat de la família Vernet es va construir la torre de planta quadrada que trobem a la zona nord i que es coneix amb el nom de Torre de Vernet.

A partir del segle XIV passa a ser propietat del senyors de Marquès.Van ser uns temps molt dolents, les epidèmies de pesta i les guerres van fer que la població pagesa mimbés i amb ella la riquesa dels senyors feudals.

L'any 1376 el castell passa a mans dels senyors de Sentmenat que el tenen com una possessió de segon nivell i col.loquen un administrador.

Entre els segles XV i XVI el castell deixa de ser habitat i ja al segle XVIII es parla que estava en runes.

3.DOLMEN DE ROCA SERENY (en algun lloc surt com roca Sareny).

Un dolmen gens espectacular. Conservat atzarosament pels pas dels anys a causa de trobar-se en una cruílla de propietats, un lloc on ningú gosava plantar la seva vinya per por d'envair la propietat del veí. Després de l'incendi de 2003, va ser descobert casualment per excursionistes sabadellencs, notificat al museu de Sabadell i...i....i?...i aqui es va encallar la cosa.

Fins que algú va filtrar un avís al Servei d'Arqueologia de la Generalitat i també a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall. Es va haver de fer una excavació d'urgència. Si no hagués estat per aquest 'algú' anònim, altruista, probablement s'haurien endut les restes del dolmen a pessics, com s'està fent amb la cova Regal-Marcet de Mura.

És evident que hi ha diferències entre consistoris pel que fa a sensibilitat envers el patrimoni: fer un inventari patrimonial no hauria de ser el final d'un procés de cara la galeria, sinó tot just l'inici d'un procés més important per decidir com revaloritzar-lo. En canvi en el cas de Mura, sembla que la Diputació de Barcelona tenia pressa a fer subhasta pública de l'inventari, no fos cas que algun interessat quedés despistat.

I tornant al dolmen de Roca Sereny, així és com ha quedat després de la intervenció arqueològica, enmarcat amb unes tanques metàl.liques, i reomplert de grava. Senzill, però efectiu.

Pel meu gust, potser faltaria o bé un plafó explicatiu o qualsevol altra forma de donar a conèixer mínimament el treball arqueològic que s'ha fet amb diners dels contribuents.

Crec que continua faltant fer més difusió dels resultats de la excavació: conèixer millor el context de les troballes, en quin punt es troben els estudis pel que fa al megalitisme.

I fer aquesta tasca sobretot en l'àmbit local. Crec que si no es fa així, es podria donar la impressió que 'algú ha vingut, s'ha endut i no ha deixat res dit', que vindria a ser la renaixença del mot 'tresor' i la tornada a l'ocultisme.

4. AGRAMUNT.

Mas emplaçat a ponent del pujol de Rocamura, a la vessant esquerra de la Vall d’Horta. documentat des del segle XIV.

Tot i ser la masia més pròxima al castell de Pera restava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fóu habitat per la família Comapregona fins l’any 1695, moment en què passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció. En l'incendi del 2003, va patir d'anys i una part hauria de construir-se.