Aquesta és una
ruta sense gaire dificultat. Surt de Rocabruna i arriba al cim de Montfalgars,
passant a prop d’una antiga mina i pel coll de Vernadell. L’explotació de la
mina es remunta a l’època romana i ha estat explotada durant l’Edat Mitjana i
durant diferents periodes fins a la segona meitat del s.XX. De la mina se n’ha
extret galena argentífera i minerals de cuore i més recentment baritina.
La passejada comença amb una pujada que es suavitza a poc més d’un quilòmetre de la sortida. Passada la mina deixem la pista i la pujada es fa més forta. Aquest és el punt que pot ser problemàtic en cas que decidim fer aquesta ruta amb neu ja que no veurem els senyals grocs i blancs que ens indiquen el camí fins a Coll Vernadell. Nosaltres només hem trobat una mica de neu a partir del Coll de Vernadell ja que l’hem feta a final de la tardor però hi havia algunes plaques de gel en la pujada de la mina al Coll de Vernadell (no van representar cap mena de dificultat però cal anar una mica amb compte)
Potser la
millor època per fer aquesta ruta sigui la primavera i la tardor (a l’estiu
crec que seria conveient fer-la aviat i a l’hivern la neu pot dificultar la
pujada en alguns punts)
Des del cim del
Montfalgars tindrem una bona vista (podem veure el Montseny, el Matagalls, el
Puigsacalm, Rocacorba…) i una molt bona prespectiva del Comanegra i el Pic de
les Bruixes. També cal destacar la vista de primer pla que tenim del Canigò
quan estem al cim. Llàstima de la torre d’alta tensió que passa a pocs metres
del cim…
El Coll de
Vernadell també pot ser un bon punt de partida per arribar al Comanegra tot
enfilant per el Coll de Malrem i seguint la carena.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Arribem a
Rocabruna des de Camprodon (també ho podem fer anat a Oix, Beget i tot seguit
arribar a Rocabruna). Venint de Camprodon la pista que hem de pendre surt del
marge esquerra de la carretera. Rocabruna ( 1 foto ) és un poble molt
petit i per tant és molt fàcil trobar el rètol que ens indica el camí. En
realitat el rètol ens indica el Coll d’Ares i no el Montfalgars, però el camí
es el mateix fins gaire be el final de la nostra ruta. Al poble podem visitar : l’església románica de Sant Feliu ( 2 fotos )
i abans d’agafar la ruta prevista, anar a veure les restes del Castell de
Rocabruna ( 1 foto, anada i tornada, uns 25’ ).
Aparquem doncs
el cotxe al marge de la carretera i seguim la pista forestal cap amunt. És un camí
sense dificultats (pot fer-se perfectament en cotxe) i no hi ha perill de
perdre’s ja que està assenyalat amb marques blanques i grogues el que fa
dificil equivocar-se. A poc més d’un quilòmetre trobem el trencant que ens
indica el camí del Cortal. Hem de seguir a l’esquerra i no pendre
aquest trencant (a més una clara senyal ens indica que és un camí
particular). Després de passar aquest trencant trobarem dos més a l’esquerra,
aquests però no donen lloc a dubte ja que només cal seguir la pista principal,
poc després la pujada es suavitza. Pel camí trobarem un brollador d’aigua a la
dreta del camí (a uns 3 km de la sortida) i unes quantes torrenteres. Per tant,
degut a l’època de l’any en la que estem, d’aigua no ens falta.
A mida que
pujem i que deixem la cara sud de la muntanya, anem trobant algunes plaques de
gel i petites clapes de neu glaçada als marges del camí i arribem a les antigues
mines ( actualment no es pot entrar , la boca de la mina està tancada per
evitar perills, poso 2 fotos de quan es podía entrar ). L’únic que hem vist
és un petit edifici en ruines a l’esquerra i a la dreta (i ja fora del camí) un
parell d’edificis més. Pel que se hi ha alguna entrada a les mines romanes,
però sembla dificil de localitzar i sense l’equip adequat seria una temeritat
endinsar-se dins la mina.
Seguim doncs el camí tot travessant un petit rierol i
les marques blanques i grogues ens indiquen que hem de deixar la pista per
pujar muntanya amunt fins el Coll de Vernadell ( 1 foto ).
La pujada no és
complicada però es fa per una petita senda on trobem algunes plaques de gel que
es poden evitar sense problemes. Només cal seguir els senyals per arribar al
coll. En cas que trobem neu serà dificil veure els senyals, però amb una mica
d’orientació també podem arribar al coll sense gaires problemes.
Una vegada
arribem al coll ja ens trobem amb una mica de neu (deu d’haver nevat
lleugerament uns quants dies abans) i amb una tanca. La tanca té un pas just al
costat de la marca fronterera 520 i la creuem. Ara hem de pendre direcció nord
(si anem al sud podem anar a Coll de Malrem i més enllà el Comanegra i el Pic
de les Bruixes tot seguint la carena). Ens trobarem amb una bifurcació. Hem de
pendre el camí que puja (el de la nostra esquerra), hi ha una drecera
just en aquest punt però és dificil de veure (es veu millor al tornar) i no ens
estalvia gaire camí. Així tornem a caminar per una pista i seguim pujant
lleugerament fins que trobem un senyal vermell i groc que ens assenyala
que hem de sortir del camí i deixar-lo a la nostra dreta (veurem
l’indicació pintada en un abeurador metàlic que està al marge esquerra del
camí). Si seguissim el camí aniriem al Coll d’Ares.
Arribats a aquest punt ja veiem clarament el cim del
Montfalgars ( 1 foto ) i els senyals (pintats a estaques clavades a terra) ens
indiquen clarament per on hem d’anar. Al començament de la pujada trobarem una tanca a la
nostra esquerra i l’haurem de travessar (hi ha un punt per on es trencada) tot
seguint els senyals.
La pujada es fa
forta en aquest punt i l’últim quilòmetre ens l’hem de guanyar, comencem a
ascendir entre dues tanques i anem parant per veure el paisatge que des
d’aquest punt és realment admirable.
Poc abans d’arribar al cim podem contemplar una bona
vista del Canigó ( 1 foto ), abans d’endinsar-nos en un bosc de petits abets que
té un gran encant amb la neu que cobreix el terra. Llàstima de la linia d’alta
tensió que passa una mica més enllà del cim…
Entre mig dels
abets trobem el punt geodèsic que ens marca el cim del Montfalgars de 1.610
m ( 1 foto ) i aprofitem per menjar una mica abans de tornar a Rocabruna.
Pels plànols sembla que hi ha una petita senda que es desvia cap a l’oest a
prop del punt on comencen les marques vermelles i grogues i que segurament ens
permetria tornar tot caminant per la carena, però comença a fer una mica de
vent i preferim tornar pel mateix camí per on hem pujat ja que està més
arrecerat del vent. El camí, ara de baixada, ens porta a Rocabruna en poc més
d’una hora i mitja.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Rocabruna
|
0h 00m
|
0,00 km
|
960 m
|
1
|
Camí del
Cortal
|
0h 20m
|
1,20 km
|
1098 m
|
2
|
Les Mines
|
1h 05m
|
4,50 km
|
1275 m
|
3
|
Coll de
Vernadell
|
1h 20m
|
4,90 km
|
1370 m
|
4
|
Montfalgars
|
2h 00m
|
6,60 km
|
1610 m
|
5
|
Rocabruna
|
3h 40m
|
13,20 km
|
960 m
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario