Rutes de les Gesses i del Molí del Cava. (Biosca i Sanaüja, la Segarra).

Rutes de les Gesses i del Molí del Cava. (Biosca i Sanaüja, la Segarra).

Si bé el paisatge no és espectacular (encara que si prou bonic), caminem per una zona d'una gran singularitat geològica i botànica. A més, es tracta d'un paisatge prou diferent al que estic acostumat.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA (Ruta de les Gesses + Ruta Molí del cava)

-Quilòmetres: 16,9 (Aprox.).

-Desnivell: 400 m.

-Durada: 4 h 30' (amb parades).

-Circular: si

-Dificultat: baixa. Si es vol allargar una mica encara es pot combinar amb la ruta de l'Aubaga i la Solana.

-Senyalitzada amb cartells i pals amb fletxes (alguna mig esborrada pel sol, tot i això fàcil de seguir si es porta una ressenya o mapa senzills.

Si passem més d'una cruïlla sense trobar un pal és que ens hem equivocat). Inici a mas del Sot (prop de la Carretera C451 o C75.

ITINERARI:

Surto de casa a quarts d’onze, després de mirar el radar meteorològic, malgrat les previsions i que fa plou... i farà un bon ruixar passant pel Lluçanès, i anirà més o menys plovent fins havent passat Manresa.

Enfilant-me cap a Calaf, però, es veu ben marcat el final del núvol i el començament del sol, just allà on vaig. M’he arriscat una mica, i avui, m’ha sortit bé, que de tant en tant ja toca.

Començo a caminar tard, al Mas del Sot.

Faré dues rutes de l’E.I.N Llobregós, una de les zones guixenques característiques de la Depressió Central catalana més ben conservades del país (i una de les més orientals de la Vall de l’Ebre).

Aquest entorn geològic singular té, també, una vegetació pròpia: les timonedes gipsícoles. Formacions baixes i esclarissades dominades per la presència de trincola (Gypsophila struthium) i d'altres espècies adaptades a viure en un sòl amb elevades concentracions de calci i de sulfats, com el ruac (Ononis tridentata) o, més localment, l’heliantem esquamós (Helianthemum squatamtum) i el morritort guixenc (Lepidium subulatum).

El primer tram coincideixen les dues rutes.

El més destacable, una cabana de pedra seca, amb les guixeres a la dreta i camps de cereals, segurament més verds del que tocaria, a l’esquerra.

Al cap de poc, però, es separen i segueixo la ruta de les Gesses (o de les guixeres).

El camí s’enfila fins a la bonica casa Puig-arner i al puig amb el mateix nom, des d’on hi ha unes molt bones vistes a la Vall del Llobregós, suposo molt més verda del que és habitual, o si més no del que m’imaginava d’aquestes terres seques.

El camí continua carenant per les Gesses, ara en bones vistes a Sanaüja i, dedueixo, les serres solsonines i el Montsec (una mica tapades).

Dino al punt més alt de la costa de les Gesses, tot contemplant les vistes i aquest paisatge gris i més aviat pelat que m’envolta.

M’agrada, és un paisatge ben diferent al que veig normalment i ara que queda més a prop, espero, hi vindrem més sovint.

Havent dinat segueixo el camí i baixo fins a les font de Xarrapetes i dels Camats.

Si fins fa poc dominava el sol amb alguna ombra, amb un cel blau tacat de núvols, ara les clarianes entre núvols cada cop són més petites. Un ruixat, modest, m’enxampa, tot resseguint la vall del Llobregós (tot i que no m’impedeix fer gairebé res).

Arribo gairebé a la cruïlla on m’he començat a enfilar, per deixar la ruta de les Gesses i començar (o continuar) la ruta del Molí del Cava.

Travesso el riu per el molí, en ruïnes, just on hi ha una petita resclosa.

Aquí el camí es torna a enfilar una mica. El sol torna a sortir, ara sense cap núvol que el tapi per enlloc. En aquesta zona, més obaga, hi dominen els roures de fulla estreta. També, bones vistes a la zona de les Gesses, a l’altra banda de la vall.

L’última parada és a un dels xops (pollancres) més grans de Catalunya, per la seva amplada.

D’aquí, força cansat ja queda ben poc fins al cotxe. Entre fotos a paisatge i fotos a floretes (avui un bon munt, algunes ben diferents a les que trobo habitualment), porto unes cinc hores llargues caminant.