Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros de Cogul a les Garrigues.

Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros de Cogul a les Garrigues.

COM ANAR-HI:

Adreça: El Cogul, Lleida. Veure mapa qualsevol de carreteres una mica detallat.

Horari:

Avui obert : 10:00–13:30, 15:30–18:30

Telèfon: 672 44 59 90

Província: Província de Lleida

COMENTARIS:

La Roca dels Moros representa un dels conjunts d’art rupestre més emblemàtics i millor conservats de Catalunya. Ubicat en una cavitat que presenta evidències d’ocupació humana durant cinc mil.lennis, les restes de pintures rupestres i gravats semblen determinar que va ser un lloc de culte. Els caçadors-recol.lectors deixaren la seva petjada a través de les pintures llevantines, mentre que els grups neolítics deixaren constància de les seves creences amb representacions esquemàtiques.

Per l’excepcionalitat de la seva conservació i com espai emblemàtic, va ser inscrit en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO l’any 1998.

La Roca dels Moros forma part de la Ruta de l'Art Rupestre del MAC, i de la Xarxa Europea Primers Pobladors i Art Rupestre Prehistòric i l’Itinerari Cultural Caminos de Arte Rupestre Prehistórico

1.Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros.

Fem cultura:

La Roca dels Moros és una de les Coves del Cogul i un jaciment arqueològic amb datacions d'època epipaleolítica i romana, que es localitza al terme municipal del Cogul (comarca de les Garrigues, província de Lleida). Al jaciment s'hi accedeix des del Cogul, on cal prendre, al nord del poble, la pista que duu a Castelldans. Recorreguts uns 400 metres fins a arribar al trencant de la pista del Cogul a l'Albagés, cal prendre aquesta pista que naix en direcció sud i seguir-la 450 metres més fins a trobar el jaciment.

La balma de la Roca dels Moros està ben indicada i la seva localització és fàcilment reconeixible. Aquest jaciment es tracta d'un abric format per un bloc de pedra desprès, a la riba dreta del riu Set i al costat de la pista que uneix el Cogul amb l'Albagés. La balma està tancada per un reixat i és accessible per unes escales d'obra.

Descobriment i investigacions arqueològiques.

La balma fou descoberta a principis de segle XX per mossèn Ramon Huguet, capellà del Cogul (1907-1908), i donada a conèixer científicament per Cerferí Rocafort, l'any 1908. Posteriorment varen ser estudiades per Henri Breuil i Lluís Maria Vidal per fer-ne ressò a nivell internacional. El descobridor hi va recollir diversos materials que passaren a formar la col.lecció Huguet.

Després de les primeres publicacions, la importància de la Roca dels Moros del Cogul, amb un esforç considerable i amb el suport del, aleshores anomenat Museo Arqueológico de Barcelona (Museu d'Arqueologia de Catalunya), l'Institut d'Estudis Ilerdencs es va elaborar una publicació monogràfica del jaciment amb l'estudi minuciós de cada figura i síntesi de les diverses teories elaborades, a més de parlar de manera exhaustiva sobre els gravats ibèrics i romans epigrafiats sobre la roca.

Posteriorment s'hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques entre els anys 1985 i 2009. Les intervencions han estat promogudes pel Servei d'Arqueologia (IPAC) de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu realitzar intervencions preventives, tasques de control, restauració de les pintures, anàlisi de mostres, així com documentació, calcs dels motius i reportatges fotogràfics de la cova.

Durant la primavera de l'any 2008, les institucions de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) varen realitzar una exposició conjunta per commemorar el centenari del descobriment de les pintures rupestres així com l'inici de les investigacions en aquest camp de la prehistòria, a Catalunya.

Troballes arqueològiques.

L'abric està format per un dels nombrosos blocs que s'han desprès dels estrats rocosos de les terrasses que voregen el riu Set, les quals al ser soscavades per les aigües s'han enfonsat sobre els bancs interiors.

En l'abric es troba representat un conjunt de pintures rupestres d'art llevantí formades per unes 52 figures humanes i de fauna pintades en color vermell, blanc i negre, d'estil naturalista-estilitzat i algunes amb traços esquemàtics.

De totes les escenes representades destaca la que ha estat interpretada com una dansa fa.lica, grup situat a l'extrem inferior dret i constituïda per onze figures.

La resta de representacions es troben distribuïdes per la superfície de la paret entre les quals hi ha una escena de cacera, un altre conjunt amb dones aparellades, un grup de tres braus que s'alternen amb representacions femenines, i algunes cabres i cérvols.

A la part superior esquerra hi ha un altre grup representant una escena de caça, però de caràcter més esquemàtic, acompanyat d'una figura indeterminada del mateix estil.

Juntament amb les pintures, i sovint sobreposant-se a aquestes, dins de la balma es troben diverses inscripcions epigràfiques. Es tracten d'uns 250 signes gravats en alfabet ibèric i llatí, així com alguns gravats de fauna. Aquestes representacions semblen tenir un caràcter votiu.

Al peu de l'abric, abans d'ésser excavat, s'hi varen recollir alguns fragments lítics i ceràmics consistents en algunes laminetes de sílex sense retocar, una ascla denticulada, diversos fragments de ganivets de sílex i tres mitges llunes, uns quants fragments de ceràmica ibèrica, i dos fragments de terra sigil.lada hispànica.

A les excavacions realitzades a la base de la balma l'any 1989 van aparèixer materials ceràmics de finals del neolític, de l'edat del bronze i d'època romana.

Es considera que aquest lloc va tenir una ocupació des del 7000 aC fins al 100 aC.

La zona ocupada per les pintures i els gravats presenta un bon estat de conservació tot i que sembla que la visualització cada vegada és més dolenta, probablement degut als processos d'alteració que afecten la roca sorrenca.

Actualment el material arqueològic recollit durant les diferents intervencions es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

2. Coves del Cogul.

Fem cultura:

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, l'expressió artística-creencial més extraordinària i singular de la Prehistòria europea.

S'estenia durant l'epipaleolític (fa 10.000 anys fins a 6.000 anys) per tot el sector oriental de la península Ibèrica, i s'anomenà, per contraposició a les del nord, del llevant. També té aquest fris rocallós mostres pictòriques dels primer agricultors: l'art esquemàtic (fa 6.000 anys); les primeres d'aquesta expressió abstracta del món de les creences que es trobaren a Catalunya.

L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic.

Descripció

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de dones dansant un ritu de fecunditat.

Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d’època ibèrica i romana.

A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc.

L'escena de la dansa és la més famosa.

S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.

Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripció en escriptura ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana.

Actualment s'està restaurant i es preveu la construcció d'un centre educatiu- museus, preparat per a rebre una major afluència de turisme. Prop de les pintures hi ha un cementiri amb tombes excavades a la roca viva.

Història

Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui les va donar a conèixer i les va valorar va ser en Ceferí Rocafort (Las pintures rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908).

Qui les va valorar com a testimoni prehistòric indubtable va ser l'investigador francès Henri Breuil, el 1909. Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914).

Patrimoni Mundial

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).

La Roca dels Moros, però, no és l’única herència artística que van deixar els homes de la prehistòria. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, que engloba 757 jaciments –60 a les comarques catalanes–, va ser declarat Patrimoni Mundial l’any 1998, i és el més gran d’Europa. Aquestes pintures, classificades com a art llevantí, expressen idees que, fins aleshores, eren inexistents. Les escenes, d’estil naturalista, narren una història i no són figures isolades sense cap tipus de relació entre elles. El tret més significatiu és el protagonisme de l’home i de la dona.

D’altra banda, algunes Patrimoni Mundial escenes recullen activitats comunitàries i socials, com ara la celebració de danses o potser de rituals religiosos. En alguns casos, es detallen la indumentària, el pentinat i, fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap i braçalets als braços o sota els genolls, sens dubte signes d’una naixent diferenciació social.

Els més importants són, juntament amb els del Cogul, els abrics situats a la serra del Godall i els trobats a Ulldecona (al

Montsià) i els d'Os de Balaguer, així com els ubicats a les muntanyes de Prades, al terme de Montblanc (al Baix Camp).