Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 13 de noviembre de 2014

Barcelona barris emblemàtics i altres llocs sense clasificar















Barcelona barris emblemàtics i altres llocs sense clasificar

Barri de : Gràcia 


Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Limita amb l'Eixample a la part baixa, Sarrià - Sant Gervasi a l'oest i Horta-Guinardó al nord. L'any 2009 tenia 123.957 habitants.
El districte de Gràcia antigament havia estat un municipi independent del pla de Barcelona del 1850 al 1897. En formaven part els actuals barris de Vila de Gràcia i Camp d'en Grassot, mentre que Vallcarca formava part del municipi d'Horta.
Els límits de l'antic municipi seguien la cruïlla dels actuals carrers de Nàpols i de Provença, per la plaça de Sanllehy, després pujava el coll del Portell fins prop de l'ermita del Carmel, arribava a la Muntanya Pelada, baixava pel carrer de Verdi girant pel de Sant Cugat fins a la plaça de la Creu, tallava pels Josepets i baixava per l'avinguda del Príncep d'Astúries fins a la plaça de Gal·la Placídia, després per la Travessera fins a la riera de la Creu d'en Malla i continuava pel carrer del Comte d'Urgell fins al de Rosselló i es dirigia a l'encreuament dels de Villaroel i de Provença.

Barri del Born:




El Born és un barri o un sector de la ciutat de Barcelona que s'estén al voltant del Passeig del Born, el Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar. Administrativament és al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera al districte de Ciutat Vella. És delimitat pe Passeig de Picasso, el carrer de la Princesa fins al carrer del Rec, el Passeig del Born, Santa Maria del Mar, el Pla de Palau i l'avinguda del Marquès de l'Argentera.
La Ribera és un dels tres barris històrics de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, actualment a vegades el terme el Born s'utilitza com a sinònim del barri de la Ribera i d'altres per a denominar només el sector nord-est de la Ribera al voltant de Santa Maria del Mar i el Passeig del Born, zona que havia estat coneguda com la Ribera del Rec Comtal o barri de Santa Maria del Mar.
El Born és una zona considerada de contrastos, ja que hi conviu la Barcelona històrica amb comerços de tendències arriscades, innovadores amb propostes de moda, art i gastronomia. A més dels comerços, alguns llocs d'interès són:





Barri Gòtic:



El Gòtic, també conegut com el barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona. És el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardo i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l'antic mont Tàber (actual plaça de Sant Jaume).
A més del Palau Episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern: el Palau Reial, la Casa de la Ciutat, el Palau de la Generalitat, el Palau del Lloctinent, i hi havia hagut el Castell del Veguer i la Taula de Canvi.
Està compost, al seu torn, per diferents parts o barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat:
  • Els que quedaven dintre del recinte murallat romà, que pren com a centre la plaça de Sant Jaume:
    • El barri de la Catedral, al voltant de la Catedral, delimitat pels carrers del Bisbe, Jaume I, Tapineria, Via Laietana i avinguda de la Catedral.
    • El barri del Call i Sant Felip Neri, que comprèn l'antic Call (entre la plaça de Sant Jaume, Ferran, Avinyó i Banys Nous, la baixada de Santa Eulàlia i Bisbe), i els voltants de l'església de Sant Felip Neri i l'església de Sant Sever fins al carrer de la Palla.
    • El barri de Sant Just, al voltant de l'església de Sant Just i Pastor, delimitat pels carrers de Jaume I, Ciutat, Regomir, Correu Vell i Sotstinent Navarro.
    • El barri del Palau, entorn de l'antic Palau Reial Menor, delimitat pels carrers de Ferran, Avinyó, Comtessa de Sobradiel, Regomir i Ciutat.





Barri de Sarrià:




Sarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. Fou vila independent del pla de Barcelona, documentada ja al segle X i fou l'última annexió municipal a Barcelona, 1921, malgrat l'oposició dels sarrianencs.
Alguns sectors de Sarrià són: Sarrià Vell, Santa Amèlia, Can Ponsic - Caputxins, Sagrat Cor - Can Caralleu i Can Pomaret - Peu del Funicular. Inicialment la vila fou una zona dedicada al sector agrícola, sobretot vinícola però més tard va atreure famílies benestants, hi ha una dita popular que ho reflecteix:
Com a monuments destacats hi ha l'església de Sant Vicenç de Sarrià i l'edifici modernista del col·legi Sant Ignasi dels jesuïtes. L'església de Sarrià, dedicada a Sant Vicenç, ja fou citada el 980 i reedificada el 1379. El 1781 el mestre Josep Mas va construir l'edifici actual d'estil neoclàssic. La plaça de Sarrià, davant de l'església, va ser el cementiri del poble fins al 1850.
El 1858 es va comunicar el poble amb Barcelona per mitjà del tren de Sarrià, actualment una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Un dels sarrianencs més universals és el poeta J.V. Foix, que tenia una pastisseria, encara existent, a la plaça de Sarrià.



 Barri de l'Eixample:



L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Va sorgir al segle XIX, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Comprèn un territori de 7,48 km² on hi viuen 269.185 habitants (segons el cens del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat.
Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.
Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixampleamb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.
El nom «eixample» és un calc de l'espanyol ensanche que hauria de ser «eixamplada» o «eixamplament» en català, conformement a les regles de derivació d'aquesta llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni.
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.






Barri de Pedralbes:



Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. Abans de la divisió administrativa del 1984, el barri formava part de Sarrià i a l'antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià.
Limita amb el barri de les Corts per l'avinguda Diagonal, amb el barri de Sarrià per llevant i per ponent amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir.
Al barri, li dóna nom el monestir de Pedralbes (fundat l'any 1326) i no començà la urbanització d'aquesta zona fins al segle XX. Nasqué com a projecte de ciutat jardí per a l'alta burgesia promogut per la família Güell. La ciutat jardí de Pedralbes fou un fracàs relatiu i finalment la família Güell cedí al rei Alfons XIII la Torre Güell, que es convertí en el Palau Reial de Pedralbes.
Entre el 1958 i 1975 es construí la Ciutat Universitària, ara anomenada Zona Universitària i que s'amplià entre el 1990 i 1996 amb la construcció del Campus Nord. A més d'universitats, els antics camps i masies han donat lloc a edificis residencials de luxe, seus d'empreses i entitats financeres.



 Barri de la Ribera:



La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona. És un dels nuclis o barris tradicionals del centre històric de Barcelona i és un dels tres que dóna nom al barri administratiu.
El barri de la Ribera va ser el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a tocar el barri, quan el que avui coneixem com la Barceloneta encara era una illa (l'illa de Maians). Els grans mercaders hi van fer els seus palaus, com els que encara es conserven al carrer de Montcada.
Es divideix el barri en dos sectors, un la Ribera més proper a la Via Laietana i un altre conegut actualment com el Born. El Born antigament era conegut com la Ribera del Rec Comtal i ara és delimitat pel Passeig de Picasso, el carrer de la Princesa fins al carrer del Rec, el Passeig del Born, Santa Maria de Mar, el Pla de Palau i l'Avinguda del Marquès de l'Argentera. Aquesta zona, el Born, que s'estén al voltant de Santa Maria del Mar fou construïda als afores de la muralla primitiva i fou anomenada la Vilanova o Vilanova de Mar. A vegades s'ha fet servir el terme el Born com a sinònim de tot el barri de la Ribera.
Alguns llocs notables:
El barri va perdre importància quan el centre econòmic es va desplaçar cap al barri de la Mercè i el nou port el segle XVI. L’1 de març de 1716, després de la derrota de 1714, es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d’aquest moment que s’iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la Ribera, deixant així lloc a l’esplanada de la fortalesa, per fer la fortalesa de la Ciutadella i la gran esplanada defensiva al seu voltant.
La Ciutadella va ser enderrocada el segle XIX i les esplanades es van tornar a urbanitzar. S'hi van fer l'actual parc de la Ciutadella i l'antic mercat del Born, on s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades després del 1714.






 La Rambla: 




La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell de Barcelona. La paraula rambla té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral’, documentada per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent, és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l'any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d’una riera.
A la Rambla de Barcelona, el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.[2]
La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop hi ha el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval de la Mediterrània i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremàgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrània.
Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la plaça de Sant Jaume –que acull els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona– i els carrerons estrets i animats del barri Gòtic, el Raval, la Ribera i el Born.
Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar cap al nord. Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats. En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns dels equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. A partir del 1859 s'hi començaren a plantar plàtans procedents de la Devesa de Girona, i el 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes. La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle XIX.









No hay comentarios:

Publicar un comentario