Muntanya dels Sants Metges. (Sant Julià de Ramis, el Gironès).

Muntanya dels Sants Metges. (Sant Julià de Ramis, el Gironès).

Caminada agradable fins a la bonica santuari dels Sants Metges i el ben museitzat poblat ibèric de Sant Julià, amb bones vistes. Pel camí, tota una lliço de botànica: arbres de ribera, alzines, sureres, pins, castanyers, llorers... i les primeres flors de la primavera.

FITXA - TÈCNICA :

-Quilòmetres: 8,6 (circular)

-Desnivell: 150 m.

-Durada: 3 h (amb parades).

-Dificultat: baixa.

-Circular: si.

-Inici davant de l'ajuntament de Sant Julià de Ramis.

-Senyalitzada amb pals. Millor portar una ressenya acompanyada de mapa (amb la foto del cartell de la ruta farem).

ITINERARI:

Tard, havent dinat, començo a caminar a Sant Julià de Ramis. Calculo que tindré temps de fer-la, si no passa res estrany. És fàcil i en principi no en puc equivocar gaire enlloc. I si ho fes, tampoc seria un problema molt gran, estic envoltat de tota mena de carreteres.

El primer tram passa, entre camps i pollancredes, pel costat del Ter.

Pel camí alguns bons plafons informatius (sobre la natura, cultura i història del lloc).

Passo pel Congost, l'últim obstacle que ha de superar el riu abans d'entrar a la plana empordanesa.

Passo pel costat de l'ermita de Sant Vicenç, adosada a la casa amb el mateix nom, passant gairebé desapercebuda.

També pel Cau de les Goges, una petita cova on s'hi van trobar restes del palelític. La llegenda popular, però, hi situava el cau de dels dones d'aigua .

El congost s'obre a la plana i una mica més endavant, giro cap a la muntanya i em començo a enfilar tot fent esses. Pel camí en sorpren la gran quantitat d'arbres diferents que veig (i altre flora associada): alzines, sureres, roures, pi blancs, pinastres, llorers, castanyers... Tota una lliço de botànica.

Arribo al santuari dels Sants Metges. Dedicada a Sant Cosme i Sant Damià és un bonica ermita romànica (amb algunes modificacions posteriors). Pràcticament dalt de tot, hi ha bones vistes... tot i que avui queden una mica curtes per culpa de la calitja.

Tot planejant i passejant (retrobant més panells informatius), ben a prop hi ha el Poblat Ibèric de Sant Julià, magnificament museitzat. Enmurallat, els indigetes hi van viure des del segle V aC fins a l'I aC. Aprofitant que el turó dominava el recorregut de la Via Augusta, els romans posteriorment hi van cosntruir un castell. Les vistes tornen a ser magnífiques.

Ja baixant, passo pel costat del castell de Sant Julià (modern, del segle XIX). No el puc visitar, està en obres (hi estant fent un hotel i un Centre d'Art).

Arribo al cotxe a una hora raonable, i cap a casa.

FEM CULTURA:

1.Ermita dels Sants Metges

FEM CULTURA:

Cap a la banda oriental de la vila, de  Sant Julià de Ramis,                            a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970. L'edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d'Isidre Espinal -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.

Cap a la banda oriental de la vila, a un quilòmetre aproximadament, es troba l'ermita dels Sants Metges dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Sembla ser que a principis del segle XV ja existia i al llarg dels anys i dels segles, l'ermita s'ha reconstruït i construït de nou diferents vegades. L'edifici actual data del 1970.

L’edifici original del segle XV, fou ampliat al segle XVIII i el 1770 fou construït el retaule barroc, obra d’Isidre Espinalt -incendiat durant el 1936-. A principis del segle XIX es va restaurar perquè va quedar pràcticament devastat durant la guerra civil.

S’entrava al temple a través d’un pòrtic trilobat que aguantava el cor. L’interior era estucat i pintat completament -es pot veure la participació de Marià Fortuny en aquesta operació-. Davant l’edifici hi havia una placeta a la qual s’arribava a través de dotze esglaons, al costat dels quals, i a la part frontal, en dos nínxols, hi havia les imatges de Sant Cosme i Sant Damià. L’estat ruïnós en què quedà després de l’última guerra civil determinà de fer un nou santuari que, aprofitant només l’absis gòtic de l’antiga església, s’adaptés a una nova concepció de l’edifici. Amb un projecte de l’arquitecte sarralenc Josep Puig i Torné, les obres s’iniciaren el 1967 i s’inaugurà el 1970.

Del nou edifici cal destacar-ne la gran reixa vidrada, dissenyada per Josep Grau-Garriga i feta amb estris agrícoles cedits pels habitants de la vila. Els goigs més antics conservats daten del 1848. En aquest mateix paratge del santuari hi ha una àrea de lleure; a la dreta del camí es troba la font dels Sants Metges, enmig d’arbres frondosos; bastida al segle XVIII, hom hi pot veure al frontal dues imatges en alabastre, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià. En aquest indret se celebren anualment dos aplecs de gran tradició, l’un al setembre i l’altre pel juny.

2. Poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

FEM CULTURA:

El poblat ibèric de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic situat al municipi homònim establert al Puig de Sant Julià, de 200 m d'altitud. Es tracta d'un oppidum ibèric amb cabanes retallades a la roca i fortificat amb un tram de muralla.

S'hi va començar a treballar de forma sistemàtica a partir del 1996, i des de llavors ha anat creixent la importància del jaciment a causa del gran nombre de restes ibèriques i romanes.

Prop d'aquest poblat hi ha l’església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans.

Història

El poblat ibèric fou establert al segle V aC i perdurà fins al segle I aC. Posteriorment els romans aprofitaren l'estructura ibèrica i hi establiren un castrum conegut amb el nom de Castellum Fractum; la posició estratègica del turó els permetia dominar el recorregut de la Via Augusta.

S'hi han trobat abundants restes de l'època baiximperial compresa entre el segle IV i VII. Al peu del puig hi ha diversos camps de sitges. En l'actualitat el jaciment s'està adequant per fer-lo visitable i s'ha inclòs al circuit arqueològic de Girona.