Punta de Montmeneu. (Seròs i la Granja d'Escarp, el Segrià).

Punta de Montmeneu. (Seròs i la Granja d'Escarp, el Segrià).

Caminada a un dels sostres comarcals, el del Segrià. Per un paisatge completament diferent a l'habitual (almenys per mi), pels Tossals de Seròs i camps de secà (oliveres, ametllers, pistatxers...)

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 11,0

-Desnivell: ±300 m.

-Durada: 4 h (amb parades).

-Circular: si.

-Inici a la Cabana de Caçadors.

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada. Amb un mapa o una ressenya ha de ser fàcil (hi ha moltes maneres d'arribar-hi)

ITINERARI:

Comencem a caminar passades les onze. Sortim de la Cabana de Caçadors.

L’objectiu principal de la caminada d’avui és canviar totalment de paisatge.

Ho fem i ho farem, passegem i passejarem entre matollars, oliveres, ametllers i a la part final, entre pistatxers.

A més, buscat (i aconseguit, no sempre s’encerta), la primavera està ben present i està tot florit. Només per tot això, la caminada ja val la pena.

D’entrada ens anem enfilant mica en mica, envoltant el segon objectiu del dia. Llavors el camí s’enfila de cop, encara que només una poca estona. De seguida som al cim El Montmeneu té una alçada modesta, només quatre-cents noranta-quatre metres, però unes vistes impressionants (tot i que avui la visibilitat és més aviat regular).

Als nostres peus queda la plana lleidatana i un bon tros d’Aragó. El cim té l’honor, a més, de ser considerat el sostre comarcal del Segrià (tot i que no el seu punt més alt, que es troba en un altiplà).

Baixem i tot seguit el camí va planejant. Anem buscant una ombra per dinar, però és gairebé impossible. Afamats, acabarem arribant a la Cabana de Caçadors. Dinarem tard, però almenys aquesta vegada ho podrem fer entaulats.