Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).

Vila Romana de Sant Amanç i Castell i Església de Rajadell. (Rajadell, el Bages).

Per un dels PRs més mal marcats que he vist mai, caminada bonica per Rajadell, tot recorrent part del seu patrimoni cultural, que va des de barraques de pedra seca fins a una vila romana, passant per diferents ermites.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,2

-Desnivell: 450 m.

-Durada: 3 h 30'.

-Dificultat: baixa (però difícil orientació).

Circular: Si.

-Inici a l'estació de tren de Rajadell.

-Pèssimament senyalitzada com a PR-C 75, almenys en alguns trams, però amb cruïlles en que hi podem haver dubtes i alguna en què pot ser fàcil equivocar-se. Millor una molt bona ressenya i/o un bon mapa i/o TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Deixo  el cotxe a l'estació de Rajadell i començo a caminar. El primer tram és planer, però més aviat lleig.

Tot i això, porta a una de les parades més interessants de l'excursió d'avui: la vila romana de Sant Amanç, un dels millor jaciments romans de la Catalunya Central (malgrat està partida per l'Eix). Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.

Tot marxant m’arribo  al nucli de Viladés (ben a prop de la vila).

Al voltant de l'ermita de Sant Amanç, d'origen romànic, es va formar una sagrera, integrada per set o vuit masos, disposició que encara es pot veure actualment.

A partir d'aquí el camí s'enfila per una pineda de pi blanc. De seguida, però, el camí es torna més planer i alternem més pinedes de pi blanc i camps de cereal... sempre a ple sol. I avui fa calor.

En aquest tram passo pel ca n'Oliver, una masia fortificada, amb una capella en una banda (de Santa Magdalena), i un forn de maons, ben conservat, en l'altre.

Poc després comença la baixada, pel tram més mal indicat del camí.

Ja al final de la baixada només em queda la visita al petit i bonic poble de Rajadell. En destaca l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, d'origen romànic (a la façana en queda un timpà reaprofitat per emmarcar una finestra) i reconstruïda a cavall entre l'estil gòtic i barroc. També el castell, ben visible però amb l'aparença d'un gran casal senyorial (fruit de les modificacions que ha anat patint amb el temps).

Arribo al cotxe a les 14 h, una miqueta més tard del que tenia pensat, però a temps per ser a dinar a casa, no massa tard.

 FEM CULTURA:

1.Vila Romana de Sant Amanç.

Fem cultura:

 El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés és integrat per una vil·la d'època romana, un assentament altmedieval i unes restes d'època ibèrica. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.

Era una vila senyorial datada entre els segles I i VI aC.

La importància de la vil·la romana de Rajadell s’entén per la presència d'una via romana que unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra). L'itinerari d’aquesta via devia seguir forçosament molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. El pas per aquest indret és el més adequat per desplaçar-se entre la comarca del Bages i la de l'Anoia, tal com indica l'oratori del Peric, situat al peu de la N-141g i paral·lel a l’Eix Transversal C-25. L'aspecte que ara té el jaciment es correspon amb la planta del baix imperi.

Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d'estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica).

A l'extrem occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per escalfar el conjunt.

El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom. L'original es troba al Museu Comarcal de Manresa, i a l'Ajuntament de Rajadell se'n pot veure la reproducció d'una part.

2.Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell.

Fem cultura:

Tot i conservar vestigis d'una època anterior, l'actual església de Rajadell data dels segles XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan II la van derruir juntament amb el castell).

L'exterior de l'església presenta una barreja d'estils: elements gòtics (parets frontals de la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un timpà amb un relleu de la crucifixió.

L'interior és d'una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L'altar major tenia un retaule que constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l'època barroca, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només se'n conserven algunes parts, que pertanyen a col·leccions privades.

A l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem, des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens.

Del conjunt, en destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678 al 1682.

A la plaça de l'Església trobem la figura de “La noia de la plaça”, obra de l'escultor manresà Ramon Oms, al qual es va encomanar una escultura que reflectís el caràcter hospitalari del poble, tal com és la noia, que ofereix una cadira a tothom que visita la plaça.

A la plaça també trobem la font dels Bastoners de Rajadell, entitat amb molts anys de tradició. Actualment la plaça acull concerts musicals de gran qualitat al llarg de l'estiu i com a actes de la festa major.

3.Castell de Rajadell.

Fem cultura:

El Castell de Rajadell és un castell termenat del municipi de Rajadell (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble al qual pertany. Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades.

Descripció

És un gran casal gòtic al centre de la població, en un puig molt degradat i en perill de ruïna. És un antic castell, una fortificació militar de base romànica, modificada al gòtic i ampliada als segles següents fins a adquirir la fesomia d'una masia fortificada gairebé de planta quadrada amb obertures a totes les cares que no li resten el seu aspecte fortificat. És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.

Història

Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel o Castro Agello, segons la font. Aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Els senyors són documentats a partir de l025 i especialment al 1113 vinculats a la família dels Cardona.

El castell i l'església van ser damnificats per les forces joanistes en el transcurs de la guerra de la generalitat contra el rei Joan II (1462-1472), després de la qual Joan berenguer de Rajadell reparà els desperfectes esmentats.

Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell. Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat de Bernat Aimeric que posseïa la parròquia de Monistrolet; al segle XVIII el castell va passar als Pignatelli que fa pocs anys el van vendre a particulars, també es van vendre els seus dominis al Bages i al peu del castell fragmentant-los en parcel·les les quals van donar lloc al naixement del poble de Rajadell.

Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.