Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

viernes, 28 de marzo de 2014

L’ALT BERGUEDÀ. Pels Cingles de Vallcebre PR-C 128




L’ALT BERGUEDÀ. Pels Cingles de Vallcebre PR-C 128

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre, però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics.
Descripció
La ruta comença a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat). Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta d'una cabalosa font: la font de Balaians, una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment envaïdes pel bosc.
Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda al segle XVII i cada any és el destí d'un romiatge. Al costat de l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.

Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou.
 Des del grau de la Mola, el camí busca la línia d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja els penya-segats ofereix una vista esplèndida que varia a cada tram de camí.
 Després del grau de les Granotes, la ruta arriba a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l'alçada.
Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert.

La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre camí històric. A baix, es veu la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petiita església romànica de Sant Climent.
 La ruta continua per unes zones de cultiu fins a arribar a la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una curiosa construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font.
 Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu. Passem per les diverses masies que conformen el barri de la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble.
Variant de cal Menut a Vallcebre per passar pel Tossal Llissol
Si aquesta ruta circular us sembla massa llarga, us proposem un semicercle. Abans d'arribar a cal Menut, surt una pista cap a l'esquerra marcada com una variant del PR C-128.1 que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem pels extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota. Quan la pista fa un pronunciat revolt cap a l'esquerra, tornem a veure les muntanyetes de les trumferes en els camps, sobretot a l'esquerra.
 El Tossal Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament totes les serres de la comarca, amb el poble de Vallcebre a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Des del Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita de Sant Ramon, passa per zones de cultiu i manté extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és una església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té la seva gràcia i l'emplaçament és atractiu.
 A partir d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats, on trobareu algunes cases restaurades, segones residències, algunes altres de més antigues. La ruta, sempre de baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció a les marques ja que el recorregut fa diversos canvis de sentit mentre busca connexions en un entorn boscós. L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent. abans de culminar novament al poble de Vallcebre.
 Variant El Jou – Grau del Jou – Grau dels Boigs – El Jou
 Pels qui vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt dels cingles, però voleu caminar menys, us proposem començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal prendre la variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles pel grau del Jou. Una vegada dalt del cingle, cal anar cap a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i continuar pels cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau, cal baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà novament al Jou.

TOTAL 13,5 Km i 5,5h

No hay comentarios:

Publicar un comentario