INTRODUCCIÓ
Aquesta ruta la iniciem al petit i
tranquil poble de Dòrria. Dòrria (pertanyent actualment al terme municipal de Toses i declarat Be
Cultural d’Interès Nacional) és un dels pobles de Catalunya situats a major
alçada (uns 1500 m) i ja apareix documentat l’any 839. Es tracta d’un petit
poble amb cases de pedra on destaca l’església de Sant Víctor que fou
consagrada l’any 903 pel bisbe Nantigís d’Urgell.
El camí ral
que unia les valls del Ter amb la Cerdanya travessa el poble. Actualment aquest
camí és conegut com el camí dels Carlins i és el seu carrer principal. La
nostra ruta s’inicia sortint del poble en direcció nord oest per aquest camí.
A Dòrria s’hi
arriba per un camí asfaltat de poc més d’un quilòmetre que surt de la carretera
N-152 (carretera coneguda com de la collada de Toses). El punt de
sortida per pujar a Dòrria està indicat a la carretera i està situat entre els
quilòmetres 133 i 134 de la N-152.
Pel que fa a la
ruta cal dir que és exigent, no només per la pujada acumulada (supera els 1000
m) i pels gaire be 20 km de recorregut sino també per que part del recorregut
(des del punt assenyalat al plànol com fi de pista fins l’assenyalat com
corriol) cal fer-lo per una zona de matolls sense cap camí i on només trobarem
els rastres fets pels isards i els ramats que hi pasturen en algunes èpoques de
l’any. A més la pujada que trobem poc abans d’arribar Pla de Castelló és
respectable i només apte per bessons acostumats a forts pendents (els darrers
200 metres de pujada fins el citat pla transcorren per un pendent aproximat
d’un 40%).
Tot i això, una
vegada arribat al Pla de Castelló, la pujada es suavitza i és un passeig
arribar al punt més alt de la nostra ruta (el Puig Dòrria). De fet, en cas que
la neu sigui l’adient, aquesta zona és ideal per les raquetes ja que es tracta
d’una zona sense grans desnivells. La tornada la fem carenant per la Vaquerissa
fins gaire be arribar al Collet de les Barraques on sortim del camí principal
per seguir una pista que ens porta fins el riu de Planès i a partir d’aquest
punt guiant-nos per la nostra intuïció i sentit de l’orientació arribar fins el
Bosc del Bernat on, seguint un corriol, podem arribar fins una pista que ens
porta de nou fins a Dòrria.
FITXA TÈCNICA
Pujada acumulad: 1060 m
Alçada mínima-màxima: 1534-2545 m
Distància aproximada: 19,60 km
Temps aproximat sense parades : 5h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 4 sobre 5
Dades addicionals: Cal dir que el temps (gaire be 6 hores) ha estat fet caminant a força bon
ritme.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Provenint de Ribes de Freser, deixem
la carretera de la Collada de Toses (la N-152) passat el quilòmetre 133, més
enllà de Planoles. Un rètol ens indica que hem de prendre la petita carretera
que surt a la dreta i pujar durant un centenar de metres fins arribar a Dòrria.
Dins el poble,
al costat d’un safareig públic, hi ha espai per aparcar tres o quatre cotxes.
El poble és molt petit (gairebé es veu tot des del seu centre) i el campanar de
l’església de Sant Victor destaca a pocs metres. Molta tranquil·litat i
ni un ànima; iniciem la marxa pujant pel Camí dels Carlins per on passa el
GR-11.8 fins sortir del poble. Aquí el camí s’uneix al GR-11 i, girant a la
nostra esquerra, enfila cap a l’oest.
Deixem enrere
una tanca que barra el pas per la pista als vehicles no autoritzats mentre
veiem a la nostra esquerra la serra de Montgrony (que serà present durant gaire
be tot el nostre recorregut) i, més avall, la carretera de la collada.
No cal esperar
molta estona per arribar a un punt on sentim remor d’aigua sota unes pedres que
amaguen el que deu ser un canal d’aigua (probablement el canal que abasteix el
poble). En aquest punt cal deixar els senyals blancs i vermells del GR-11
i girar a la nostra dreta. Es tracta d’un punt on la pista que abandona el GR
fa un revolt de gira be 180 graus a la nostra dreta (veieu les indicacions de Massa joves per morir… a l’apartat d’excursions del 2010).
Ara cal caminar fins arribar a una bifurcació on hem de seguir les
indicacions de les fites i prendre el camí de l’esquerra.
No avancem ni
una vintena de metres quan veiem que la pista desapareix i només unes fites i
algun senyal vermell ens indiquen el camí que passa per un petit prat tot
girant a l’esquerra i prenent direcció oest. Tot seguit el camí s’endinsa per
un bosc de pins d’on no sortirem ja fins arribar al refugi de Dòrria.
En aquest
bosc també trobem algun senyal de color verd però no cal patir ja que el
corriol que seguim és molt marcat i en cas de dubte només cal seguir el camí
més marcat.
El camí dins el
bosc puja decididament i gira en direcció nord. Possiblement el pendent del
camí ens serveixi com indicatiu de la proximitat del refugi de Dòrria ja
que dona la sensació que augmenta gradualment… És en aquest tram en el que
trobo les úniques quatre persones que veuré durant tota la ruta. El refugi es
troba en una clariana del bosc i ja gaire be on aquest finalitza. Es tracta
d’un refugi lliure en acceptables condicions si ens cal aixoplugar-nos en cas
de necessitat. Des d’aquí podem veure el Puig Dòrria, encara molt amunt, en
direcció nord-est.
Deixem el
refugi a la nostra dreta i seguim camí amunt. Hi ha alguns senyals grocs i vermells
que deuen correspondre a un altre recorregut per la zona i per tant els
ignorem. A partir d’aquí ja no tenim senyals ni fites que ens indiquin el camí,
jo al menys no les he vist, però només cal seguir en direcció nord. Poc després
sortim del bosc, trobem un terme amb les inicials MP i el número 141
gravats i creuem una pista que ens ve de la dreta (el mapa indica que és llarga
així que dedueixo que segueix a l’esquerra tot i que en el punt on soc es veu
poc marcada en aquesta direcció).
El camí
desapareix, si existeix algun senyal possiblement estigui sota les clapes de
neu que ja comencen a aparèixer, però només cal seguir amunt, en direcció nord.
La pujada és forta (molt forta). Afortunadament les clapes de neu son de poc
gruix i la neu és molt dura encara a aquestes hores el que m’estalvia haver
d’evitar-les i poder tirar pel dret (amb permís dels bessons) Les peülles dels
isards son l’únic senyal de pas que veig. Guanyem vistes sobre Dòrria que ara
veiem en un picat uns 700 metres sota nostre.
En arribar al Pla
de Castelló la pujada es suavitza i podem detenir-nos a contemplar la serra
de Montgrony i la zona de la Collada de Toses, al nord poc a poc anem
descobrint la Cerdanya. Llàstima de la calitja… ja que durant el nostre camí
cap a Puig de Dòrria podrem contemplar, si la visibilitat és bona, la major
part dels cims del nord de la Cerdanya. Ara ja estem en una zona molt ample que
ha de ser ideal per caminar amb raquetes en cas de neu abundant, es fa difícil
saber si estem caminant per la carena.
En arribar al Pla de Gorrablanc (un
pal clavat entre un munt de pedres ens dona la benvinguda) la pujada ja és
pràcticament inexistent i un àmpli panorama s’obre davant nostre.
El Puig Dòrria és fàcilment
distingible ja que queda a la dreta de la Tossa del Pas dels Lladres i aquest,
la Tossa del Pas dels Lladres, és inconfusible per la línia de telecadires que
arriba fins el seu cim.
Davant de tanta
extensió (encara blanca per la neu en el moment de fer la sortida) seria fàcil
no adonar-se de la presència, a la nostra esquerra, d’un petit turó. Es tracta
del turó que dona nom al pla: el Gorrablanc, on veiem unes pedres
posades com a protecció del vent. Paga la pena acostar-s’hi ja que una mica més
enllà en direcció nord podem obtenir bones panoràmiques dels cims de la
Cerdanya amb Puigcerdà al fons de la vall.
Ja només ens
queda enfilar la carena que ens pocs minuts ens porta fins el cim del Puig
Dòrria. Al cim només trobem el punt geodèsic i un pal clavat entre unes
pedres.
Podem veure el
poble de Dòrria cap el sud oest i la serra de Montgrony al sud, el Puigmal
també hauria de veure’s en direcció nord est però està envoltat de núvols . El
silenci és absolut i no es veu ningú en lloc. En un moment els núvols també
envolten el cim del Puig Dòrria i la visibilitat es redueix dràsticament.
Malgrat la distància, arriba fins aquí els soroll d’una moto de gran cilidrada ”fent
corbes” per la carretera de la collada de Toses i això em recorda que la
solitud del moment no és tan real com sembla i que avui és difícil trobar-se
realment aïllat en aquesta zona del Pirineu.
Podem donar una
ullada en direcció oest, si la climatologia ens ho permet, a gran part del camí
que hem fet, al nord als cims de la Cerdanya, girant la vista a l’est al
Puigmal o al veí Tossa del Pas dels Lladres i al sud a la serra de Montgrony.
També veiem una carena en direcció sud però no és aquesta la que cal seguir.
Aquesta carena baixa en direcció sud cap a la Muntanya del Bernat i ens
permetria arribar entre el punt assenyalat al mapa com corriol i la cabana
de pastor, per tant es podria seguir si volem escurçar la ruta. Tot i això
cal tenir en compte que probablement la seva part final estarà composada
d’arbustos i matolls i que per tant la marxa podria ser més lenta i dificultosa
del desitjat.
El que cal fer
per seguir la ruta aquí indicada és caminar en direcció est (deixant la Tosa
dels Pas dels Lladres a la nostra esquerra) tot seguint algun terme i fites
disperses que trobarem fins veure la segona carena que baixa en direcció sud
est (a la nostra dreta). Aquí enllacem amb el camí que baixa per la serra de la
Vaquerissa fins el collet de les Barraques. Aquesta carena és fàcilment
identificable si reconeixem el Taga ja que la carena apunta directament cap a
aquest cim. Només cal seguir carena avall donant l’esquena a la Tosa dels Pas
dels Lladres. Quan ja portem una estona caminant veurem un filat que ressegueix
la carena a la nostra dreta i senyals blancs i verds. Aquests senyals ens
indiquen més avall un punt per on creuar el filat (pas pel filat indicat
al mapa). Durant la baixada es pot admirar tota la zona de la Baga de Feliu a
la nostra esquerra i més enllà part del camí de pujada de Fontalba al Puigmal
(en concret a partir del cim de la Dou). També es pot veure Planoles davant
nostre en direcció sud oest.
Arribem
finalment al Roc Blanc, aquesta és una zona que reconeixerem per les
dues grans pilones que hi ha, aquí el camí s’eixampla i comença un bosc de
pins. Des d’aquí es pot contemplar la cara sud del Puigmal i és un bon lloc per
aturar-se a fer un mos. Poc després trobem un revolt molt tancat a la
nostra dreta identificable per uns grans blocs de granit. Si seguim recte
arribarem, per dins del bosc, fins el Collet de les Barraques (punt on es pot
arribar en cotxe), però si volem tornar a Dòrria caldrà que seguim el revolt a
la dreta per sortir uns metres més enllà a una pista. Aquí un rètol ens
indica que venim del Pas dels Lladres i/o del Puigmal i que si girem a
l’esquerra podem anar a Planoles o al Refugi Forestal Corral Blanc (passant pel
Collet de les Barraques). El nostre camí passa per girar a la dreta, cap on el
rètol no assenyala res ja que la pista finalitza sobtadament un parell de
quilòmetres més enllà.
Seguim doncs la
pista flanquejada per pins. Una mica més endavant creuem un rierol fruit del
desglaç que baixa de la nostra dreta. Caminem fins que ja no tenim arbres al
costat de la pista. Aquest punt ens pot servir per fer-nos un esquema mental
del camí que haurem de seguir més enllà de la finalització de la pista i fins a
prop de la barraca de pastor (zona de matolls on no hi ha camí marcat). Podem
veure com més endavant la pista fa un gir a l’esquerra seguint la falda de la
muntanya i puja lleugerament just abans de finalitzar.
Si des del punt
on estem tracem una línia imaginària que vagi cap a l’esquerra i que surti del
punt on finalitza la pista veurem que interseca amb una zona amb dues clarianes
(zones lliures de matolls) . El camí que cal seguir ens hauria de portar cap
aquestes clarianes. Per aquesta zona hi ha la cabana de pastor indicada al mapa
i al track del GPS. És molt probable que travessar aquesta zona a la primavera
sigui més dificultós ja que els matolls i arbustos probablement estaran més
alts i florits. Sigui com sigui, una vegada que ens haguem fet un esquema
mental de la trajectòria a seguir continuem la marxa per la pista.
Així, una mica
més endavant passem pel riu de Planès (sembla que canalitzat en part
subterràniament) on la pista fa el gir a l’esquerra i comença a guanyar alçada.
En un moment arribem al final de la pista on trobem un petit prat
flanquejat per un filat. El filat te un pas que tornem a tancar darrera nostre.
El primer que ens caldrà fer es vorejar per la part superior el llit sec d’un
sot que trobem només deixar la pista. Després no ens queda més remei que anar
pels trams que ens semblin més còmodes i que a la vegada ens portin (més o
menys) pel camí que ens hem traçat mentalment. En aquesta zona m’ha estat de
gran ajut l’altímetre del GPS ja que tot i no ser molt precís m’ha permès
moure’m a l’alçada adient per anar a buscar de forma força directa la pista de
destí (que es troba a uns 1760-1770 m d’alçada) sense perdre molt de temps
descendint i ascendint. Pel que fa a l’orientació no presenta gaires dubtes ja
que cal anar en direcció sud oest per aconseguir girar la carena que ve de la
Muntanya del Bernat i després canvia a orientació nord oest (és a dir
simplement seguir la falda de la muntanya).
Ha estat un cop de sort trobar la barraca
de pastor i segurament si us desvieu uns metres més amunt o més avall serà
difícil de veure.
Passada la
barraca i una vegada comencem a enfilar en direcció oest veiem a la nostra
esquerra el poble de Planoles i el que segurament és Navà (als peus de la serra
de Montgrony). Poc després ja veiem també Dòrria com a rerefons d’un grup
d’eugues i poltres que estan pasturant en una clariana lliure de matolls. Quan
encara estic força lluny un isard (que pel que sembla pasturava al costat de
les eugues) surt corrent muntanya amunt i m’ofereix una bona estampa amb Dòrria
al fons. Quan ja girem la carena i comencem a caminar en direcció nord oest
trobarem el llit sec d’un rierol i a la seva part alta un corriol que
s’endinsa en un bosc de pins (el bosc del Bernat). Ara tornem a estar encarrilats
i ja només cal que seguim el corriol pel bosc fins arribar a l’inici d’una
pista.
No caldrà que
abandonem la pista fins arribar a Dòrria i tot i que és un tram llarg (son més
de tres quarts d’hora caminant per pista) s’agraeix tornar a caminar per
terreny pla. Al primer i segon revolt de la pista travessem el Torrent de
Fontanals i el Torrent de la Jaceta respectivament. No se si son únicament
fruit del desglaç o si porten aigua tot l’any però si en porten us regalaran
amb tot un seguit de salts d’aigua. Passem també per una zona d’arbres cremats
(una zona petita) a la nostra dreta on veig pasturar a un grup de quatre
isards. Més endavant hi ha el Torrent Petit que també es deixa caure muntanya
avall format salts. Crec que aquests torrents deuen ser estacionals, si és així
cal portar aigua a l’estiu ja que aquesta zona es cara sud i desprotegida i en
acabar la ruta és probable que el Sol escalfi de valent. Seguint caminant
arribem al punt indicat com a bifurcació per on vam passar al principi
de la caminada. Ara ja només ens queda desfer els 800 metres que ens separen de
Dòrria pel mateix camí per on vam començar.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Dòrria
|
0h 00m
|
0,00 km
|
1534 m
|
1
|
Deixem GR11
|
0h 10m
|
0,50 km
|
1599 m
|
2
|
Bifurcació
|
0h 15m
|
0,80 km
|
1630 m
|
3
|
Refugi de
Dòrria
|
0h 50m
|
2,60 km
|
1927 m
|
4
|
Pla de
Castelló
|
1h 40m
|
4,00 km
|
2321 m
|
5
|
Pilona amb
pal
|
1h 55m
|
4,80 km
|
2418 m
|
6
|
Pla de
Gorrablanc
|
2h 10m
|
5,40 km
|
2464 m
|
7
|
Gorrablanc
|
2h 20m
|
6,10 km
|
2494 m
|
8
|
Puig de
Dòrria
|
2h 45m
|
7,20 km
|
2545 m
|
9
|
Pas pel filat
|
3h 15m
|
9,10 km
|
2287 m
|
10
|
Roc Blanc
(Pilones)
|
3h 35m
|
10,30 km
|
2054 m
|
11
|
Revolt dreta
|
3h 45m
|
11,10 km
|
1971 m
|
12
|
Pista
|
3h 48m
|
11,20 km
|
1953 m
|
13
|
Riu de Planès
|
4h 10m
|
13,00 km
|
1946 m
|
14
|
Fi pista
|
4h 15m
|
13,40 km
|
1957 m
|
15
|
Cabana pastor
|
4h 35m
|
14,50 km
|
1832 m
|
16
|
Corriol
|
4h 55m
|
15,40 km
|
1778 m
|
17
|
Inici pista
|
5h 00m
|
15,70 km
|
1769 m
|
18
|
Dòrria
|
5h 50m
|
19,60 km
|
1534 m
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario