Vilabertran – Monestir de Santa Maria. Vilabertran

Vilabertran – Monestir de Santa Maria.

Vilabertran

Municipi de l'Alt Empordà, situat entre els cursos de la Muga i el Manol a la plana de l'Empordà.

Vilabertran,  és un petit poble a tocar de la ciutat de Figueres. Té uns 900 habitants. El terme municipal és força reduït, compta amb 2,29 km² d’extensió ubicats a la plana empordanesa, a l’ interfluvi dels rius Manol i Muga, la confluència dels quals es fa aigües avall de Vilabertran.

El territori és força pla i a una alçada relativa sobre el nivell del mar de 19 metres.

Es troba ben regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres o de Galligants, paral·lela amb el límit amb Vilatenim, a ponent de Vilabertran. El municipi també limita amb els veïns de Cabanes i Figueres.

El casc urbà s’estén a llevant de l’element arquitectònic més característic del municipi, el monestir de Santa Maria de Vilabertran, una de les canòniques medievals més ben conservades de Catalunya.

El poble és de carrers estrets i rectilinis, que s’entrecreuen de forma gairebé perpendicular, formant una malla que va de nord a sud i d’est a oest.

La plaça de Catalunya i la plaça dels Hortolans, juntament amb els carrers de l’Empordà i de Santa Maria formen el centre urbà de la població.

Aquí és on es concentren els establiments comercials, alguns dels moderns equipaments municipals i un altre dels edificis emblemàtics del poble, la Torre d’en Reig, edifici d’estil modernista, actual seu de l’Ajuntament i d’altres dependències municipals.

L’abundant aigua del subsòl i una terra molt fèrtil han fet de Vilabertran una població de tradició eminentment agrícola. L’existència de sistemes de rec molt eficients, com les sínies o els pous, han donat com a resultat que històricament el recurs econòmic més important del municipi hagi estat l’agricultura. La plana vilabertranenca és un terreny molt pla i fèrtil i l’horta n’és el sistema de conreu més estès.

Tots aquests elements han configurat un paisatge molt interessant, en el qual es barregen els conreus i els xiprers,l’arquitectura popular de les cases i edificis del poble i l’arquitectura medieval del conjunt medieval de Santa Maria.

El Monestir de Santa Maria de Vilabertran.

El monestir va començar a construir-se l'any 1080 i va ser consagrat el 1100 pel bisbe de Girona. Durant el segle XII va ser un centre d'acollida de pelegrins que viatjaven a Terra Santa, ja que disposava d'hospital.

El 1176 el vescomte Gifré de Rocabertí va fer donació de la vila de Vilabertran al monestir.

El 1295 hi van contraure matrimoni el rei Jaume II i Blanca de Nàpols, la seva segona esposa.

A mitjans del segle XIV va ser dotada amb una gran creu de plata amb camafeus egipcis amb una relíquia de la Veracreu provinent possiblement de l'ambaixada d'Eimeric d'Usall.

El 1410, l'abat Antoni Girgos va fer fortificar el monestir a causa dels constants atacs pirates que es patia a la zona, també va fer construir la torre del rellotge i el palau abacial.

El monestir va ser secularitzat el 1592 i regit per un arxipreste. El 1794 va sofrir l'atac de les tropes napoleòniques. El 1835 a causa de la llei de desamortització de Mendizábal, els pocs canonges que quedaven es van traslladar a Albarrasí.

Durant la guerra civil va ser utilitzat com a dipòsit de munició militar.

S'hi van realitzar tasques de restauració entre 1945 i 1960. Des del 1980 és propietat de la Generalitat de Catalunya i administrat pel Museu d'Història de Catalunya.

Actualment s'hi celebra anualment un festival de música dedicat a Franz Schübert.

El 1930 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Torre d’en Reig.

Torre de'n Reig al poble de Vilabertran.

La Torre d’en Reig és un edifici de principis del segle XX d’estil modernista amb línies gaudinianes que va encarregar l’enginyer de forests Josep Reig, fill de Vilabertran.

L’edifici està format per una torre rodona amb ornamentació de totxo i ceràmica i uns jardins que envolten l’edifici de gran bellesa.

Després de la mort prematura de Josep Reig, la casa va passar a mans del que seria el famós aquarel·lista Ramon Reig, en aquella època un jove de quinze anys ja aficionat a la pintura.

Les tardes de diumenge de bon temps, la família Reig convidava alguns amics com la família Dalí, Joan Xirau, Ramon Turro, Alexandre Deulofeu o Met Miravitlles. Segons uns escrits d’Anna Maria Dalí, recorda aquelles tardes on Ramon Reig i Salvador Dalí se n’anaven a pintar, les mares visitaven la finca i els altres jugaven al jardí.

El lloc preferit d’Anna Maria era el llac petit, amb una illa al mig coberta de vegetació en estat salvatge. Segons ella la casa era gran, pintada de blanc i les finestres i balcons de blau.

La Torre era circular i voltada de finestres. Al centre hi havia una columna amb un sofà adossat també circular per poder observar el paisatge de l’Empordà.

Actualment l’ocupa l’Ajuntament.

 Actualment és la seu de l'Ajuntament.