ARC DEL TRIOMF - CONVENT SANT AGUATÍ - MERCAT PRINCESA - EL BORN CENTRE CULTURAL . PARC DE LA CIUTADELLA.

ARC DEL TRIOMF - CONVENT SANT AGUATÍ - MERCAT PRINCESA - EL BORN CENTRE CULTURAL - PARC DE LA CIUTADELLA.

L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia. 

Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a la Plana Alta.

Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà a Madrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. 

A Barcelona, en commemoració de l'Exposició Universal de 1888, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a la confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i Lluís Companys (vegeu Arc de Triomf de Barcelona).

Es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys, el Passeig de Sant Joan i la Ronda de Sant Pere.

Va ser inaugurat  el 20 maig de 1888

Arquitecte: Josep Vilaseca i Casanovas.

ANTIC  CONVENT DE SANT AGUSTÍ.

Conegut com Sant Agustí Vell, va ser un dels centres religiosos més importants i destacats de la Barcelona medieval i moderna. Així ho posaven de manifest les seves dimensions, les nombroses confraries i els gremis que s’hi van acollir o les múltiples mostres de devoció dels barcelonins  que ens en van deixar constancia.

Sant Agustí és un edifici amb una llargue  i interessant trajectòria histórica des de la seva fundació fins a l’actualitat.

El convent fou fundat al s.XIV a partir de la cessió de cases i terrenys d’un ciutadà barceloní, situats al carrer d’en Tantarantana . Els frares eremites de Sant Agustí, un orde religiós mendicant, fundat un segle abans  a Itàlia , crearan a Barcelona , entre 1.347 i 1.349, una de les seves comunitats.

Avui i podem trobar: L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona  Activa ( assessorament a emprenadors ) , Centre Cívic Sant Agustí, Centre de Serveis Socials del Casc Antic, Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i el Museu de la Xocolata.

Es pot accedir per tres llocs.

1.   Carrer del Comerç, 36.

2.   Plaça de Pons i Clerch, 2.

3.   Plaça de l’Acadèmia,1.

MERCAT PRINCESA.

El barri escollit és El Born. Està al carrer Flassaders, 21 és  la zona bohèmia de la ciutat en la que els carrers s'entrecreuen en un laberint urbanístic heretat del passat. L'edifici, una construcció del segle XIV remodelada on s'articulen harmoniosament les parets de pedra i els arcs de mig punt medievals amb les tendències arquitectòniques eco-cibernètiques actuals.

A la perifèria de l'espai, al voltant d'un pati cobert amb una cúpula de vidre, es reparteixen 16 llocs culinaris els plats es poden degustar còmodament a les taules centrals o a les barres repartides pel local.

La varietat de receptes converteixen el Mercat Princesa en un punt de trobada ideal per a paladars i pressupostos molt diversos, tots els dies des de les 9 del matí fins a les 12 de la nit.

Es compaginen receptes mediterrànies i asiàtiques, ous cuinats de diferents maneres, embotits ibèrics, formatges, pastissos, fumats ... I per beure, els millors vins: vins, caves, cervesa, refrescos de tota mena, cafè i al vespre, una àmplia oferta coctelera .

En el projecte global del Mercat Princesa, l'última novetat, de pròxima inauguració, serà el "restaurant clandestí", amb capacitat per a 40 comensals, servei en taula i una carta que inclourà una selecció dels plats oferts en els 16 llocs de la zona central. Tindrà accés des d'un punt ocult de l'interior del local.

EL BORN CENTRE CULTURAL.

De mercat a centre cultural.

Història d'un llarg debat.

L'impuls veïnal va evitar la demolició del mercat del Born.

El creixement continuat de Barcelona i la seva població, del transport comercial i del negoci va aconsellar la construcció d’un nou mercat central a la Zona Franca. La inauguració de Mercabarna el 1971 va comportar el trasllat de tots els serveis dels mercats majoristes de la ciutat. Aquell mateix any, el Born va tancar les portes i va deixar de complir la funció per a la qual l’edifici havia estat construït.

Un cop tancat, el Pla d’Ordenació del Casc Antic en preveia la desaparició, seguint el model del que aquell mateix any havia començat a passar a París, amb l’enderrocament dels sis primers pavellons del mercat majorista de Les Halles, al bell mig de la capital francesa.

El moviment veïnal va salvar el mercat.

A Barcelona, ben aviat es van alçar veus a favor de conservar un edifici que era patrimoni cultural de la ciutat i que formava part de la memòria col•lectiva del barri de la Ribera. La controvèrsia entre entitats i institucions es va estendre fins al punt que, el 1975, es va convocar un concurs d’idees.

Els veïns i les veïnes, preocupats pel deteriorament del mercat i del seu entorn, el reclamaven com a equipament per al barri i van impulsar nombroses i continuades manifestacions reivindicatives. Per posar fre a la seva degradació, el 1979 el mercat va ser restaurat. La intervenció no va resoldre l’ús definitiu de l’edifici, però va permetre que comencés a acollir de manera no regular actes, exposicions i activitats de naturalesa molt diversa.

Després de no prosperar un acord entre l’Ajuntament i la Universitat Pompeu Fabra per convertir-lo, el 1993, en la seu de la facultat d’Audiovisuals, el 1996 el consistori i el Ministeri d’Educació i Cultura van iniciar converses perquè acollís la Biblioteca Provincial, projecte que es va aprovar l’any següent.

La localització del jaciment.

L’inici de les obres va comportar les excavacions arqueològiques en què es va localitzar el jaciment, fet que va paralitzar el projecte i va reobrir, encara amb més intensitat, el debat ciutadà, tècnic i institucional.

El 2002 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona anuncien que els vestigis de la Barcelona del 1714 exhumada es conservaran i s’acorda la cohabitació de les restes i la biblioteca. La decisió obre un debat encès entre la defensa del simbolisme de les pedres i la necessitat contemporània de la biblioteca.

A finals d’aquell mateix any el govern municipal anuncia que el projecte és incompatible i que cal separar definitivament les dues línies. D’una banda, es proposa trobar un nou emplaçament per a la biblioteca al mateix barri de la Ribera, i d’altra banda, es constitueix una comissió de treball integrada per representants de l’Ajuntament, de la Generalitat i dels veïns i veïnes de la Ribera. 

D’aquesta comissió sorgeix, el 2003, la determinació que el Born havia de tenir un nou destí que aglutinés les virtuts d’un centre viu, museístic, comercial i cultural.

Deu anys després, el projecte pren forma en el Born Centre Cultural, amb el jaciment com a eix vertebrador i l’edifici de l’antic mercat com a contenidor de luxe d’un món de creació cultural, de ciutadania en tant que carrer obert a tothom, d’història pel que té de testimoni de la Barcelona del 1700, i d’èpica i de resistència del poble català, que 300 anys després pot rememorar els fets del 1714 en un dels escenaris on van tenir lloc i sobre les pedres de la ciutat que va ser assetjada i en bona part devastada.

La rehabilitació com a centre cultural.

L’adequació de l’antic mercat del Born per al seu nou ús com a centre cultural l’han dut a terme els arquitectes Enric Sòria i Rafael Cáceres, que van ser els guanyadors del concurs públic que l’Ajuntament de Barcelona va convocar el 1998 per tal de restaurar i dissenyar el projecte de transformació de l’antic mercat en Biblioteca Provincial de Barcelona.

La localització del jaciment i les posteriors decisions de conservar-lo i fer-lo visible de manera permanent per a la ciutadania van canviar el destí del Born. Modificant el projecte inicial, els mateixos arquitectes han dissenyat i dirigit –en el cas d’Enric Sòria fins a l’acabament del procés–, la restauració total i la reconversió de l’antic mercat com a centre cultural.

Els treballs que ho han fet possible han tingut dos grans eixos d’actuació. D’una banda, la rehabilitació de l’estructura de ferro, cobertes i façanes del mercat que Fontserè va projectar el segle XIX, i d’altra banda, l’adequació interior com a centre cultural.

L’estructura del mercat de Fontserè

Tot i que des del seu tancament, el 1971, el mercat havia estat objecte d’alguns treballs de millora per fer viable la utilització del recinte per a diversos usos esporàdics, com ara fires, concerts o mítings polítics, els elements originals del mercat han requerit una intervenció exhaustiva de cara a la reobertura de l’edifici per al seu nou ús.

Així, a les quatre façanes s’han renovat tots els vidres exteriors, ara d’un doble laminat que se subjecta als forjats originals de l’estructura; s’han canviat totes les teules de les cobertes perquè estaven malmeses; s’ha recobert amb fusta la superfície de la coberta del Born i s’hi ha afegit una millora en l’aïllament tèrmic i acústic, i s’han fet treballs de conservació i de neteja de tots els elements de ferro, de pedra i de ceràmica.

El fet que el destí final de l’edifici hagi estat el de centre cultural obert, ha permès respectar l’essència original de l’antic mercat amb més senzillesa que no pas si s’hagués hagut d’adequar com a biblioteca. Una de les diferències principals és el dels tancaments de la coberta, que manté les obertures originals que permetien la renovació d’aire dins del mercat.

En cas que el recinte hagués acollit una biblioteca, aquestes obertures s’haurien hagut de tancar del tot, intervenció que hauria afectat un element original d’un edifici que és Bé Cultural d’Interès Local.

El manteniment de la coberta original, ara més protegida, a tot el recinte comporta una singularitat, ja que les obertures originals possibiliten una lleugera entrada d’aigua a l’interior del mercat en cas de temporal de pluja. Aquesta particularitat, acompanyada del fet que, per la mateixa raó, el gran espai central de l’antic mercat no queda aïllat de la temperatura exterior, però sí del vent o de l’aire, són dues de les principals característiques que fan del Born CC un carrer obert i només “relativament cobert”, tal com el defineix Enric Sòria.

La plataforma i les quatre sales.

Pel que fa a l’adequació de l’interior de l’antic mercat del Born per al seu nou ús com a centre cultural, l’actuació ha tingut dos grans objectius: la construcció i subjecció de la plataforma que estableix el nivell de planta de l’equipament, i la creació de les quatre sales laterals destinades a exposicions i activitats.

La plataforma és el gran element que possibilitarà la circulació diària de persones per l’interior del centre cultural i que, a la vegada, farà molt visible el jaciment.

S’estén per tota la superfície interior de l’edifici, al mateix nivell que el carrer, i deixa tres grans obertures que, envoltades perimetralment d’una barana de vidre amb passamà de fusta, generen la balconada des d’on tothom qui vulgui es pot aturar a contemplar el jaciment des d’una diversitat de punts de vista i a llegir els plafons expositius que expliquen detalls tant de l’àrea arqueològica com de la història i l’estructura del mercat, així com dels fets històrics del 1714.

El recolzament de la plataforma s’ha resolt amb unes grans pilones de formigó que, alhora que la sustenten, reforcen els fonaments de les columnes de ferro originals de l’estructura del mercat. Als quatre cantons de la creu que forma el gran espai interior de l’antic mercat s’han alçat les quatre sales que acolliran les exposicions i les activitats que organitzarà el centre cultural. Si bé tenen petites variacions de superfície, les quatre sales es distribueixen de manera simètrica i es caracteritzen per la gran façana de vidre que les relaciona visualment amb l’espai públic o carrer i amb el jaciment, el gran element patrimonial al voltant del qual s’estructura tot el centre.

A diferència de l’espai central, les sales són recintes convenientment impermeabilitzats i climatitzats per tal d’aïllar els materials que s’hi exposen, l’activitat que s’hi du a terme o el confort dels visitants, aïllats de la temperatura i de les condicions meteorològiques exteriors.

Entre les quatre sales i la gran plataforma de la planta del Born CC, la rehabilitació i l’adequació de l’antic mercat com a nou equipament cultural ha permès generar uns 6.700 metres quadrats d’espais expositius.

PARC DE LA CIUTADELLA.

El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.

El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.

L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir sota la direcció de Joris Prosper Van Verboom entre 1715 i 1718, aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. 

Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta.

Enderroc de la ciutadella.

El seu caràcter de representant de l'opressió (la de l'ocupació militar a la qual fou sotmesa Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la de l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en símbol odiat. Per això, la Junta de Vigilància de Barcelona n'inicià l'enderrocament l'any 1841, tot i que, quan va ser suprimida el mateix any, Espartero la féu restaurar. La primera petició per a l'enderroc de la Ciutadella fou presentada al rei pels regidors de l'ajuntament de Barcelona, el 29 de desembre de 1794, i fou desatesa igual que les peticions de 1840, 1845 i 1862. 

Les Corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en 10 de desembre de 1869 la llei per la propietat dels terrenys de la fortalesa passava a l'ajuntament  a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de casernes en substitució, i aquesta n'ordenà immediatament l'enderroc, que es va allargar fins a 1878 De la fortalesa restaren només els principals edificis interns (a excepció de la torre de la presó): la capella, el Palau del Governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya. 

Prop de l'entrada de l'actual parc que dóna a l'Estació de França es col·locà un monument al general Prim.

Concurs d'urbanització.

A partir de 1871 ja començaren a sorgir avançprojectes d'urbanització del parc, guanyant el concurs per la seva urbanització Josep Fontserè i Mestre el mateix 1871, però el seu avanç lent va fer que quedés vinculat a l'Exposició Universal de 1888.

Fontserè va projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, sota el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Es va inspirar en jardins europeus com els de William Rent a Anglaterra, André Le Nôtre a França, o les viles d'esbarjo de Roma i Florència, i juntament amb la zona verda projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc, a més de diversos edificis auxiliars i infraestructures, com el Mercat del Born, un escorxador, un pont de ferro sobre les línies de ferrocarril i diverses casetes de serveis.

L'Exposició Universal de 1888.

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar l'octubre de 1887 la direcció general de les obres segons el projecte de Josep Fontserè i Mestre a Elies Rogent i Amat, i aquest va presentar un pla general nou, va tornar a impulsar les obres, va intervenir en els projectes que hi havia començats i inclogué al pla els edificis de la Plaça d'Armes de la Ciutadella, que no foren lliurats a la ciutat fins dies abans de l'inici de l'esdeveniment.

Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la font de la cascada. La font quedà rematada pel grup escultòric de ferro forjat La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas.

Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons inaugurat per aquesta exposició on va servir com a restaurant. Posteriorment va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals, però des d'aleshores s'ha dedicat exclusivament a la zoologia(antic Museu de Zoologia fins a l'any 2000, després va passar a ser la seu principal del Museu de Ciències Naturals de Barcelona). 

L'edifici del Castell dels Tres Dragons, on es troba ubicat el Laboratori de Natura, ofereix el servei habitual de consulta de les col·leccions, sigui per part de científics professionals, tècnics en gestió ambiental o naturalistes.

Altres edificis edificats al parc van ser el Museu Martorell (antic Museu de Geologia fins a l'any 2000), d'Antoni Rovira i Trias, l'umbracle, projectat per Fontserè i acabat per Josep Amargós i Samaranch i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.

Després de l'exposició.

Després de l'Exposició Universal de 1888 una part dels terrenys i edificis van quedar disponibles i es van destinar al Parc Zoològic de Barcelona, que va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892.

El Castell dels Tres Dragons restà abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Lluís Domènech i Montaner que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Història". 

La inauguració provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica i l'any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona, un dels quatre pilars del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

L'any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau, inaugurat el març de 2011, i el Castell dels Tres Dragons es convertí en seu científica del museu, acollint el Laboratori de Natura amb laboratoris i espai de recerca, estudi i conservació de les col·leccions.

L'arsenal de la Ciutadella és un edifici construït per Joris Prosper Van Verboom al segle XVIII, i el 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona, que el 1932 el va cedir per esdevenir el Palau del Parlament de Catalunya.