Circ de Colomèrs. Llacs i més llacs. (Naut Aran- la Vall d'Aran).

Circ de Colomèrs. Llacs i més llacs.  (Naut Aran- la Vall d'Aran).

Pirineus Occidentals.

Caminada espectacular pel circ de Colomèrs. Llacs i més llacs de gairebé totes les mides i formes un rere l’altre, sempre envoltats d’alts cims.

INTRODUCCIÓ:

Després de gairebé quatre hores en cotxe (gaudint del paisatge), i una més per acampar (a Arties, “camp base” pels propers dos dies), decideixo fer la primera caminada prevista, veient que no hi ha amenaces de ruixats, no hi ha ni un núvol (i tampoc se n’esperen).

Per internet n’he trobat informacions confoses, imagino entre circuits i el punt d’inici, tot i això, fent la versió més llarga en principi hauria de tenir temps de fer-la. A la parada del taxi m’informen una mica millor (amb punt per escurçar-la, si cal). Tindré el temps més o menys just, segurament no podré tornar a baixar amb el taxi, amb el que se m’allargarà uns cinc kilòmetres (no surt al track), però ho intentaré igualment.

LA RUTA -FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 11,4

-Desnivell ± 675 m.

-Durada: 6 h (amb parades).

-Circular: Si.

- Inici a Planhòles dera Llòsa (on et deixa el taxi. 4 € el 2015). Si no volem pujar amb taxi llavors cal afegir 8 kilòmetres a la caminada (entre anada i tornada). El taxi s'agafa als Banhs de Tredòs.

-Dificultat: baixa.

-Senyalitzada. Des de Banhs de Tredòs amb pals amb marques grogues (o seguint la pista), des de Planhòles fins al refugi aquests mateixos pals.

A partir del refugi pals amb marques grogues i vermelles fins a la bifurcació en que es separen els camins.

Seguirem les marques vermelles (les grogues corresponen al circuit curt). Quan el camí es troba amb el GR-11 (marques blanques i blanques), el seguirem a la dreta fins a la presa (llavors ja només cal desfer el camí).

ITINERARI:

El taxi em deixa sota al voltant de dos quarts de tres i començo a caminar. Per si un cas, a bon ritme, tot i que encara no he dinat.

D’entrada ho faig per boscos de pi negre esclarissats i encara força transitats, amb gent amunt i avall.

De seguida arribo a l’Estanh Major de Colomèrs, suposo engrandit amb una presa artificial, on hi ha el refugi. El deixo enrere i em continuo enfilant. Tot i que és una mica tard, encara hi ha algunes flors (com la tora blava, campànules o algunes gencianes), però no m’hi entretinc... prou feina tinc a fotografiar el paisatge, sempre espectacular (ja des de l’aparcament).

El camí es va enfilant mica en mica, sense grans pendents, començo a passar per un reguitzell d’estanys i llacunes de totes mides i formes... no dono a bast amb les fotos, tot i que miro de no entretenir-m’hi massa, per si un cas.

Passat el refugi he deixat enrere la gent i camino ben sol. A mig camí, però, em creuo amb una parella de canaris simpàtics que fan la volta al revés que jo... devem ser els únics que ho fem a aquesta hora! Podem gaudir, també, de la solitud i la tranquil·litat del lloc pràcticament en exclusiva. Per alguns potser tard... però fa un dia radiant, el camí és fàcil i el dia llarg.

A mesura que m’enfilo, a més de passar-hi pel costat, els llacs és comencen a veure des dalt, un darrere l’altre, millorant les vistes. Ho aprofito per dinar, tard, i refer una mica les forces.

A l’alçada del llac Gelat, al punt més alt de la caminada, al costat del Tuc de Pòdo, canvio de vessant, el circ està com partit pel mig.

Canvien les vistes i els llacs, ara en veure menys però més grans. Igual de bonics.

Amb el canvi de “vessant” sóc a mig camí. Hi he arribat fins i tot una hora abans del que m’havia marcat com a hora límit per recular estès on estès (que una cosa és caminar a la tarda, i l’altre fer-ho irresponsablement).

La baixada me l’agafaré amb una mica més tranquil·litat, veient que vaig bé de temps... i una mica per força, començo a notar les hores de cotxe i l’esforç de la pujada.

Tot i això i que el paisatge continua sent meravellós, miro de no badar i encantar-me massa... al final “només” l’acabaré fent amb tres-centes fotos, no em vull ni imaginar les hores que m’hi hauria passat i les fotos que hauria fet si hagués començat al matí.

Tal i com em pensava, no arribo a temps per agafar el taxi, tot i que ja me’n feia pagues des del principi.

Això suposarà uns cinc kilòmetres extra, que són bonics i valen la pena, però que se’m fan una mica llargs pel cansament acumulat... i que hauré de fer també sense parar-me gaire si no vull que se’m faci fosc (tot i que no pateixo per això, ja que es poden fer per pista forestal).

Al final seran uns setze o disset kilòmetres en sis hores, sense entretenir-me molt, per arribar al cotxe a quarts de nou (content d’haver apurat una mica el dia).

I cap al càmping a descansar. I adonar-me que, entre altres coses, com bosses d’escombraries o la meitat de la fruita... m’he deixat a casa els estris per cuinar. Per sort, però, porto un taper... que m’hauré de menjar fred, però podré menjar

Fotos:

1 i 2 : Estany Major de Colomèrs i Refugi

3: Estany  Mòrt

4: Lac des Cabidornats

5: Estany Gelat

6: Tuc de Pòdo

7: Estanys de Pòdo

8: Estany de Pòdo

9: Estany Obago

10: Estany Redòn

11 i 12: Llacs de Còto

FEM CULTURA:
El circ de Colomèrs està situat al sud de la Val d'Aran i el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, d'entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Els canals amb fort pendent i les seves parets verticals li confereixen un aire espectacular. Es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica des de qualsevol dels seus cims i, als seus peus, s'hi troba el conjunt de llacs coneguts com els Estanys de Colomèrs.

La zona ha rebut el nom de l’enginyer Carles Josep Colomers (Tarba, Bigorra 1799 — ?), fill de pares vigatans, un dels primers exploradors i divulgadors d’aquesta regió pirinenca des del 1838.

Hi ha fins a 32 estanys majors de mitja hectàrea, dels quals cal destacar per ordre ascendent en altitud i superfície l'estanh Clòto de Naut (2142 m i 1.1 ha), l'estanh Plan (2188 m i 4.6 ha, erròniament indicat com a Cabidornats en algunes fonts cartogràfiques antigues), l'estanh de Pòdo (2450 m i 5.4 ha) i el de Ratèra de Colomèrs (2490 m i 7.4 ha). Els estany Ratera i Pòdo són els més profunds (25 i 35 m respectivament), mentre que el més somer és l'estanh Plan, amb 11 m de fondària. El circ de Colomèrs es troba a la vessant nord dels Pirineus, amb el Gran Tuc de Colomèrs coronant la conca (2933 m).
Els grups d'estanys són enllaçats entre ells amb un canal subterrani i, també pel mateix sistema, amb el grup d'estanys del riu de Ruda i el grup del riu de Rencules.