Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

martes, 9 de febrero de 2016

Salts de Canaletes. (Canaletes/Cabrera d'Anoia, l'Anoia).











Salts de Canaletes. (Canaletes/Cabrera d'Anoia, l'Anoia).


Amagats entre pinedes, alzinars, avellaners i una vegetació frondosa, el torrent de Canaletes (o Fondo), amaga quatre salts d'aigua molt bonics.



Poden costar de trobar, però valen molt la pena (millor fer la visita després de pluges). La joia de la ruta és, però, la Font dels Capellans, una petita cova recoberta de concrecions càrstiques.


LA RUTA - FITXA TÈCNICA :



-Quilòmetres: 6,9 (aprox.).


-Desnivell: ±150.


-Durada: 3 h 30' (amb parades)


-Circular: si.



-Inici a Canaletes (Cabrera d'Anoia), davant l'ajuntament.


-Dificultat: baixa.


-No senyalitzada



ITINERARI:



La caminada és curta, però complicada. Porto un parell de ressenyes... però …


La primera parada és a una petita gorga, que està bé, però no per fer els quilòmetres que he fet. La primera pensada és que aquest no sigui el nivell.



Uns metres més enllà, però hi ha el bonic salt de la Font dels Capellans.



Una mica amagada per les bardisses, una de les joies de la caminada, la Font dels Capellans, una petita cova recoberta de tota mena de concrecions càrstiques.

Reculo un tros i començo a caminar entre pinedes, amb una vegetació típicament mediterrània, especialment frondosa al fons del torrent Fondo, al què anirem pujant i baixant per l’ample congost que forma.



Tot  xerrant sol, sense pressa, arribo a la segona parada del dia: el també bonic salt de la Mala Dona (que aprofito per menjar una mica).



Torno a recular una mica, i continuo  al mateix ritme lent... que ja corro prou entre setmana (almenys per mi, ja m’està bé). Després d’una forta baixada, i un tros gairebé pel mig del torrent, arribo  a la següent parada: l’impressionant salt dels Cups, tan bonic com difícil de fotografiar.



Sembla que a cada parada milloro  l’anterior (tot i que al final no sabria amb que quedar-me)... i encara no he acabat.


Torno a recular una miqueta. Em queda l’últim salt: el del Cargol, igual de bonic que els anteriors.


D’aquí ja cap al cotxe. La caminada ha estat curta, però molt bonica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario