ESQUEI DE MOROU I PANTÀ DE SANTA FE DE MONTSENY

ESQUEI DE MOROU I PANTÀ DE SANTA FE DE MONTSENY

Bonica i curta circular, clàssica d'aquesta zona del Montseny. De totes maneres, si algú té intenció de pujar a Morou i vol una ruta més llarga i solitària, deixem algunes opcions fetes anteriorment: ascensió des de Riells del Montseny i una circular al Turó de Morou també des de Riells. Aquí també es podria contemplar l'ascens des d'Arbúcies passant per la Feixa Llarga i enllaçant amb la segona proposta a l'alçada dels Vimeners.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa Fe de Montseny (1137 metres)

Punt d’arribada: Santa Fe de Montseny (1137 metres)

Horari: 2 hores 10 minuts

Cims: Turó de Morou, 1311 metres
Distància: 6,5 km
Desnivell acumulat: +260 metres

Material: No es necessita material específic.

Dificultat: Fàcil. Excursió apta per totes les edats i condicions físiques.

Ruta 

Comencem a caminar a Santa Fe del Montseny, a l'aparcament que hi ha al costat de la Font del Frare.

El restaurant de l'Avet Blau ja està ple a aquestes hores. Motoristes, ciclistes o turistes en general ja estan ben entaulats. Nosaltres, però, simplement voregem les seves instal·lacions per la via totalment senyalitzada.

Un pont de fusta ens porta a Can Casades, punt d'informació del parc natural i centre d'interpretació.

No cal dir que les rutes que es poden fer des d'aquí són múltiples i estan molt ben senyalitzades. En el nostre cas seguim la ruta blava (Pantà de Santa Fe) i continuarem per la taronja (Empedrat de Morou).

Bifurcació d'itineraris i punt on comença la circular. Girem a la dreta, cap al pantà. Més tard tornarem pel camí que ve recte.

Seguim paral·lels al curs de l'aigua de la Riera de Santa Fe, abundant com no podia ser de cap més manera.

En suau descens, entrem a la fageda. És un camí relaxant, que permet estirar les cames i deixar-se portar fins al Pantà de Santa Fe, ple fins a dalt.

Té unes dimensions modestes però no li manca bellesa. Tot i que si es vol gaudir de veritat d'aquesta zona, la millor època és la tardor.

Un cop arribem a la presa, seguim recte, per la pista que baixa per la fageda cap a l'Empedrat de Morou i Riells.

Finalment, deixem el PR que va a Riells i continuem pel camí de sobre, que puja cap a Morou.

Les indicacions són contínues i no hi ha pèrdua.

Poc a poc ens anem acostant a la zona de l'Empedrat de Morou.

Empedrat de Morou. Simplement és una clariana rocosa enmig del bosc de faigs.

A l'altre extrem de l'empedrat es continua pujant per camí ben definit.

Turó de Morou, 1311 metres. El punt culminant d'aquest turó de grans dimensions, pot resultar confús, ja que la part superior és més aviat plana. Nosaltres ens desplacem cap a l'extrem W, cap a una zona de blocs de roca que, amb dia clar, ofereix una bona panoràmica cap a les Agudes.

Comencem el descens en direcció als Esqueis de Morou seguint el camí fitat.

I ara sí que aconseguim pujar al punt on ofereix les millors vistes. El tram final requereix una curta grimpada, fàcil però amb un pas exposat.

Esquei de Morou, 1290 metres.

Veiem :

-         Les Agudes porten barret, per tant, pluja o fred.

-          Montsoriu

-         Montfort amb Arbúcies, just al mig de la vall.

-         Turó de Grenys

-         Sant Hilari i al fons, tapat pels núvols, el Far i el Bassegoda.

Abans de marxar, ens fem la foto de cim. A poc a poc, desfem la curta desgrimpada. No hi ha pressa, el més important és no fer-se mal.

Només queda tornar al camí i seguir les marques taronges que ens tornaran a Santa Fe passant per un camí senzill i agaradable.

En resum, és una ruta curta i agradable. Ara bé, estem parlant d'una zona molt massificada durant el cap de setmana, no recomanada pels que busqueu tranquil·litat i solitud.