PUJADA AL TAGA PER SANT MARTÍ D’OGASSA.

PUJADA AL TAGA PER SANT MARTÍ D’OGASSA.

La pujada al Taga ( 2.039 m ) per Sant Martí d’Ogassa no és difícil, però si que és una mica exigent. La pujada fins a la Portella d’Ogassa és prou forta i poc recomanable de fer a plè sol ja que és totalment descoberta (els arbres donen pas a les pastures molt rapidament), per tant si voleu fer aquesta ruta a l’estiu és millor que sortiu aviat. Tot i això, paga la pena fer el camí encara que només sigui per la vista i per les extenses pastures que hi trobem a prop del cim.

Arribem amb cotxe fins a Ogassa des de Sant Joan de les Abadesses i una pista emporlanada ens porta fins a la parròquia de Sant Martí d’Ogassa sense cap dificultat.

Just al darrera de l’esglèsia hi ha espai per aparcar. El camí comença a l’esglèsia i està degudament indicat amb un cartell al costat de l’esglèsia que ens obliga a deixar la pista i amb marques circulars blanques amb el centre verd a partir d’aquell punt.

L’església pertany al romànic i els voltants de la mateixa els vam trobar molt ben cuidats. Originalment va ser consagrada a finals del s.X i va ser refeta i consagrada de nou el 1024 i modificada el s. XII.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:

Tot just després d’aparcar darrera de l’esglèsia de Sant Martí d’Ogassa i seguint la pisa en direcció a Ribes de Freser (tornarem per aquesta pista) veiem un rètol que ens indica que hem de girar a l’esquerra i sortir de la pista. Uns indicatius circular blancs amb el centre verd ens guiaran fins a la Portella d’Ogassa des d’on ja serà visible el cim del Taga.

Als pocs metres d’iniciat el recorregut trobarem un filat, hem d’obrir-lo i tornar-lo a tancar per evitar que s’escapi el bestiar. La pujada és forta i segueix el recorregut del Torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant. En 20 minuts arribem a un abeurador ja en el llindar del límit dels arbres i continuem pujant. Passarem tot seguit pel costat de la Font del Freixe i arribarem fins el camí de Bassaganya (un petit camí que baixa a la nostra dreta). Durant la pujada les pastures es fan cada vegada més evidents fins arribar a la Portella d’Ogassa. Poc a poc tenim el petit coll més a prop, passem per un filat que tanquem darrera nostre i en poc temps ja hem arribat.

En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A la nostra dreta tenim el Puig de Coma d’Olla i més enllà el Puig Sestela. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga i la direcció a prendre entre els prats. Ja només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.

La vista des del cim és espectacular. Cap a l’oest podem veure el Pedraforca, al nord la vall de Nuria, el camí dels Enginyers, Bastiments… Als nostres peus els prats que acabem de passar. També podem veure Queralbs, Sant Joan de les Abadesses… Val la pena quedar-se aquí una estona, reposar i contemplar el paisatge… i els isards. No esperava trobar isards tant al sud en el pirineu gironí però veiem un grup de 20 ó 25 a uns 40-50 metres per sota del cim en direcció oest.

La tornada la fem per un altre camí, anirem en direcció sud cap el Coll de Jou (des del cim veiem la pista forestal cap a la que baixarem). Baixem del cim pel camí pel que hem pujat però en pocs metres ja veiem que a la nostra dreta hi ha un coll (el Coll de Comallonga) amb un filat que corre per la carena. Passem per sota el filat (no veiem cap pas proper, però segurament n’hi ha algun perquè aquesta és també una ruta frequentada de pujada al Taga) tot seguint una petita senda marcada pel pas de la gent sobre el prat. 

Sigui com sigui hem de baixar del Taga en direcció sud, ja que no hi ha vegetació alta és impossible perdre’s i només cal seguir el sentit comú.

Una vegada encarats cap el sud comencem a baixar en diagonal (direcció SO) per arribar a un altre filat que veiem baixar del cim del Taga en direcció al Coll de Jou i que tenim a la nostra dreta.

A la dreta el refugi de Sant Jordi. Veiem el cim del
Taga 400 metres més amunt

Ara ja només ens cal seguir la pista cap a l’esquerra per tal de tornar al cotxe. Passem pel costat del refugi de Sant Jordi que veiem que ha aprofitat una familia per passar el dia. Ara ja tot el camí és de baixada i només cal que seguim la pista. Existeix, però, una drecera que ens permet estalviar una mica de volta. El camí està assenyalat als mapes com Camí del Serrat i és un camí que transcorre a l’esquerra de la pista (baixant). Entre la pista i la Riera d’Ogassa. A poc més d’un quilòmetre del Coll de Jou i poc abans del final d’una recta en la pista cimentada, podem entrar al bosc de la nostra esquerra i agafar aquesta senda.

No hi ha cap marca ni rètol que ens assenyali la drecera, però podem veure que la senda està marcada pel pas de persones i animals. Ja que una vegada a la senda tenim la riera a la nostra esquerra i la pista a la dreta no hi ha pèrdua… És un tram molt agradable que en 10 minuts torna a sortir a la pista i en 20 minuts més arribem a l’esglèsia de Sant Martí d’Ogassa, punt inicial i final d’aquesta ruta.

RESUM :

Distància aproximada: 8,20 km

Temps aproximat sense parades : 2h 50m

Ruta circular: Si