L'important conjunt megalític de
Vilajuïga, datat entre el IV i el II mil·lenni a.C. és a dir, d'entre 6.000 i
4.000 anys enrere, consta d'un grup molt notable de sepulcres megalítics. El seu nombre i el fet que es
trobin en un paratge tan reduït, fan d'aquest indret una de les concentracions
megalítiques singulars de Catalunya. La coma de l'Infern i la serra de Rodes
formen part del conjunt d'espais naturals protegits pel Parc Natural del Cap de
Creus.
Per arribar a Vilajuïga des de
Figueres es pren la
carretera N-260 en direcció a Llançà i després es trenca cap a la dreta per la
GI-604. Per accedir al punt d'inici de l'excursió cal sortir de Vilajuïga per
la carretera GIP-6041 en direcció a Sant Pere de Rodes. Un quilòmetre enllà hi
ha un espai d'aparcament a la dreta des d'on surt el camí senyalitzat com a
Ruta dels Dòlmens.
0,00 km (52 m). Es deixa la carretera i, en direcció est, s'agafa el camí que segueix el torrent de la Coma de l'Infern, que queda a mà esquerra (N). La torrentera i el camí s'endinsen cap al fons de la raconada que, per la banda nord, queda limitada pel vessant solell de la Coma de l'Infern. Se segueix el camí principal entre conreus de secà i vestigis d'antigues vinyes.
1,31 km (110 m) 21 min. Després d'un petit replà, es gira cap al nord, es travessa un torrent secundari i, al cap de 60 m el camí s'estreny i es converteix en un corriol que es divideix. Cal seguir per l'esquerra (per la dreta és per on es tornarà després), travessar el torrent principal, que es deixa a la dreta, i continuar, ara en pujada, seguint els senyals.
1,58 km (151 m) 28 min. Dolmen de la Vinya del Rei, el més gran del terme de Vilajuïga. El seu emplaçament en un fondal, un lloc gens dominant, no és normal. És un sepulcre del tipus de corredor amb planta trapezoïdal. Cinc grans lloses verticals componen la caixa, i una sola llosa de 4,15 m de llargada per 2,95 m d'amplada, la coberta. L'orientació de l'entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. Es continua cap a l'esquerra, deixant el dolmen a la dreta; primer, el camí planeja, després, gira de sobte a la dreta i puja fortament fins a arribar a la carena, en un petit coll.
1,78 km (183 m) 33 min. Dolmen del Garrollar. Sepulcre de corredor, amb caixa rectangular. Transformat per a convertir-lo en barraca de pagès, té tres lloses verticals i una sola llosa de 3,6 m de llargada per 2,7 m d'amplada per coberta. L'orientació és al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant. Es continua pujant cap al NE, seguint la carena pel costat d'un mur de pedres.
1,98 km (245 m) 40 min. Dolmen de la Talaia i, vint-i-cinc metres més enllà, el dolmen de les Ruïnes. El primer és de tipus de galeria catalana, amb planta en forma de V. Conserva cinc lloses verticals i una de coberta que amida 2,40 m de llargada per 1,95 m d'amplada. El sepulcre està orientat al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant vers migdia, ponent i tramuntana. El dolmen de les Ruïnes, originàriament un sepulcre de corredor, conserva sis lloses dempeus i dues de coberta. L'orientació de l'entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. L'emplaçament domina els vessants sud, oest i nord. Es continua pujant.
2,15 km (281 m) 45 min. Dolmen de la Carena, sepulcre de corredor, amb planta sensiblement rectangular. Té cinc lloses verticals i una sola de coberta que amida 2,65 m per 2,30 m. L'entrada està orientada al sud-oest i el material emprat és el gneis. Domina els costats sud, oest i nord de la serra. Es continua pujant cap a llevant. Al cap de tres-cents metres i escaig (2,46 km, 335 m, punt més alt del recorregut) es desemboca en un revolt de la carretera de Sant Pere de Rodes (la GIP-6041), caminant trenta metres cap a l'esquerra, al nord, hi ha unes lloses on s'observen uns gravats prehistòrics anomenats inscultures, que representen creus i cassoletes. Es torna al punt d'arribada i ara es continua recte, cap al sud, sense perdre alçada, deixant el camí de l'anada a la dreta i la carretera a l'esquerra. Dos-cents metres enllà hi ha una bifurcació.
2,71 km (339 m) 56 min. Just en el trencall hi ha les restes de l'anomenat dolmen Caigut Segon, molt malmès, ja que només en resten dues lloses. Es gira bruscament a la dreta, cap a ponent, i es baixa fins al dolmen Caigut Primer (2,84 km, 294 m), amb la coberta i un dels costats a terra. És un sepulcre de corredor, amb planta trapezoïdal. Es continua, ara cap al sud, primer planejant i després fent una curta pujada per saltar una cresta rocosa situada a uns dos-cents metres de l'últim dolmen. Immediatament, es troben les traces d'un corriol que baixa encaixonat entre aquesta primera cresta i una segona línia de roques paral·lela. Cal prendre'l cap a la dreta, en direcció a ponent i baixar pel vessant sud del barranc.
3,21 km (269 m) 1 h 5 min. Cova del Cau del Llop, cavitat situada a l'altra cresta rocosa, habilitada com a refugi durant l'època megalítica. La cova fa 2 m d'alçària i 3 de llargada. Més endavant el corriol baixa pronunciadament fins a trobar el camí de pujada (3,62 km, 116 m), justament una mica abans del punt on s'havia creuat el torrentet. Cal girar a l'esquerra i refer el camí conegut per tornar al punt de sortida.
5,00 km (52 m) 1 h 33 min. Aparcament de la carretera GIP 6041. Final del recorregut.
Si es disposa de dos vehicles es pot fer el recorregut de la carena -la part més atractiva d'aquesta excursió- de baixada, a la inversa, prenent com a punt de sortida el revolt de la carretera GIP 6041 de Sant Pere de Rodes, on s'han trobat les inscultures, situat al km 5,2.
0,00 km (52 m). Es deixa la carretera i, en direcció est, s'agafa el camí que segueix el torrent de la Coma de l'Infern, que queda a mà esquerra (N). La torrentera i el camí s'endinsen cap al fons de la raconada que, per la banda nord, queda limitada pel vessant solell de la Coma de l'Infern. Se segueix el camí principal entre conreus de secà i vestigis d'antigues vinyes.
1,31 km (110 m) 21 min. Després d'un petit replà, es gira cap al nord, es travessa un torrent secundari i, al cap de 60 m el camí s'estreny i es converteix en un corriol que es divideix. Cal seguir per l'esquerra (per la dreta és per on es tornarà després), travessar el torrent principal, que es deixa a la dreta, i continuar, ara en pujada, seguint els senyals.
1,58 km (151 m) 28 min. Dolmen de la Vinya del Rei, el més gran del terme de Vilajuïga. El seu emplaçament en un fondal, un lloc gens dominant, no és normal. És un sepulcre del tipus de corredor amb planta trapezoïdal. Cinc grans lloses verticals componen la caixa, i una sola llosa de 4,15 m de llargada per 2,95 m d'amplada, la coberta. L'orientació de l'entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. Es continua cap a l'esquerra, deixant el dolmen a la dreta; primer, el camí planeja, després, gira de sobte a la dreta i puja fortament fins a arribar a la carena, en un petit coll.
1,78 km (183 m) 33 min. Dolmen del Garrollar. Sepulcre de corredor, amb caixa rectangular. Transformat per a convertir-lo en barraca de pagès, té tres lloses verticals i una sola llosa de 3,6 m de llargada per 2,7 m d'amplada per coberta. L'orientació és al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant. Es continua pujant cap al NE, seguint la carena pel costat d'un mur de pedres.
1,98 km (245 m) 40 min. Dolmen de la Talaia i, vint-i-cinc metres més enllà, el dolmen de les Ruïnes. El primer és de tipus de galeria catalana, amb planta en forma de V. Conserva cinc lloses verticals i una de coberta que amida 2,40 m de llargada per 1,95 m d'amplada. El sepulcre està orientat al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant vers migdia, ponent i tramuntana. El dolmen de les Ruïnes, originàriament un sepulcre de corredor, conserva sis lloses dempeus i dues de coberta. L'orientació de l'entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. L'emplaçament domina els vessants sud, oest i nord. Es continua pujant.
2,15 km (281 m) 45 min. Dolmen de la Carena, sepulcre de corredor, amb planta sensiblement rectangular. Té cinc lloses verticals i una sola de coberta que amida 2,65 m per 2,30 m. L'entrada està orientada al sud-oest i el material emprat és el gneis. Domina els costats sud, oest i nord de la serra. Es continua pujant cap a llevant. Al cap de tres-cents metres i escaig (2,46 km, 335 m, punt més alt del recorregut) es desemboca en un revolt de la carretera de Sant Pere de Rodes (la GIP-6041), caminant trenta metres cap a l'esquerra, al nord, hi ha unes lloses on s'observen uns gravats prehistòrics anomenats inscultures, que representen creus i cassoletes. Es torna al punt d'arribada i ara es continua recte, cap al sud, sense perdre alçada, deixant el camí de l'anada a la dreta i la carretera a l'esquerra. Dos-cents metres enllà hi ha una bifurcació.
2,71 km (339 m) 56 min. Just en el trencall hi ha les restes de l'anomenat dolmen Caigut Segon, molt malmès, ja que només en resten dues lloses. Es gira bruscament a la dreta, cap a ponent, i es baixa fins al dolmen Caigut Primer (2,84 km, 294 m), amb la coberta i un dels costats a terra. És un sepulcre de corredor, amb planta trapezoïdal. Es continua, ara cap al sud, primer planejant i després fent una curta pujada per saltar una cresta rocosa situada a uns dos-cents metres de l'últim dolmen. Immediatament, es troben les traces d'un corriol que baixa encaixonat entre aquesta primera cresta i una segona línia de roques paral·lela. Cal prendre'l cap a la dreta, en direcció a ponent i baixar pel vessant sud del barranc.
3,21 km (269 m) 1 h 5 min. Cova del Cau del Llop, cavitat situada a l'altra cresta rocosa, habilitada com a refugi durant l'època megalítica. La cova fa 2 m d'alçària i 3 de llargada. Més endavant el corriol baixa pronunciadament fins a trobar el camí de pujada (3,62 km, 116 m), justament una mica abans del punt on s'havia creuat el torrentet. Cal girar a l'esquerra i refer el camí conegut per tornar al punt de sortida.
5,00 km (52 m) 1 h 33 min. Aparcament de la carretera GIP 6041. Final del recorregut.
Si es disposa de dos vehicles es pot fer el recorregut de la carena -la part més atractiva d'aquesta excursió- de baixada, a la inversa, prenent com a punt de sortida el revolt de la carretera GIP 6041 de Sant Pere de Rodes, on s'han trobat les inscultures, situat al km 5,2.
No hay comentarios:
Publicar un comentario