RUTA VORA EL MAR. HISTÒRIA DE L’ESCALA.
Una passejada
vora mar, resseguint el nucli antic per
la costa i el traçat de la muralla del 1833, per conèixer els aspectes de la
història de l'Escala més relacionats
amb la pesca i la marina.
A1.-La Font i el Safareig públic
(1796). La salinitat
dels pous de l'Escala va motivar aquesta gran obra pública amb la canalització
d'aigua de la deu de la Fornaca (canonada subterrània d'1'5 km i deu pilars de
respiració per a la seva circulació). El 1916, un dipòsit al Pedró va portar
l'aigua corrent a les cases.
A1.1.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.
A1.2.- Els rentadors del rec (1887).
A1.3.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.
A1.4.- L'Escorxador nou (1913).
A2.- El Pedró. La torre. És probable que fos manada construir pels comtes d'Empúries per a defensar el transport marítim i la pesca contra la pirateria i rehabilitada en el mandat (1768-86) del batlle Josep Maranges de Marimon (porta l'escut d'aquesta família). Utilitzada també com a refugi de pobres. Està documentada des del 1543.
A3.- La Creu, barraques de pescadors i estenedors. Les barques o botigues servien per a desar els estris de pesca prop d'on els pescadors atracaven l'embarcació. Sobre la Penya hi havia estenedors de xarxes de cotó que es tenyien amb escorça de pi amb la perola del tint. L'any 1712, davant la calanca de la Creu, una nau de corsaris genovesos va abordar una embarcació catalana que descarregava sal i va prendre dos mariners com a ostatges. Les roques de la Creu és la zona de banys tradicional del barri del Pedró.
A4.- La mar d'en Manassa. Els escarts i la pedrera. A la costa retallada de l'Escala es conserven antics escarts per a amarrar embarcacions. Dos grans blocs de calissa són testimoni d'una antiga pedrera romana (tècnica d'obertura per foc), reutilitzada per a les obres de l'actual església parroquial.
A5.- La Platja. L'antic port (s. XVI). Utilitzat des de l'època clàssica, va donar origen al poble de l'Escala a partir de barraques de pescadors. Arriba a la seva esplendor al s. XVIII amb el cabotatge, pel fet de posseir duana i alfolí de la sal. Més de cent sardinals a la vela es dedicaven a la captura de peix blau fins que l'any 1929 foren substituïts progressivament per les trenyines amb motors. El 1962 el port pesquer és traslladat a la Clota. A la riba vella (roques d'en Guillem) hi ha sis norais de pedra, per a pujar les barques. A la casa del pintor surrealista Joan Massanet (1899-1969), C/ Joan Massanet, 2, hi ha una bomba incrustada a la paret que fou llançada a la cantonada el 24 de maig de 1809.
A5.1.- Els pilons d'amarrar (s. XVIII). Fets construir pel batlle Josep Maranges de Marimon per als vaixells de cabotatge. A l'altre extrem de la platja hi havia el piló del Rei, desaparegut en el temporal. Al port de la Clota n'hi havia tres. A6.- La Punta. El Salvament de nàufrags. El perill que els temporals ocasionaven a la navegació va fer que el 1889 es construís la caseta del salvament equipada amb un bot insubmergible, allà on hi havia hagut la torre del Port, del 1640, per a la defensa militar. L'edifici va ser enderrocat el 1934. Monument a la gent del mar (la Punta) i a la dona del pescador (Pg. Jesús M. Isern).
A7.- El Port d'en Perris. Antic petit port secundari de llaguts palangrers. Els Banys i l'Olla són les roques de nedar del barri del passeig.
A7.1.- Les drassanes. L'any 1835, Francesc Granés, de Begur, funda les drassanes a causa de la demanda d'embarcacions. Llaguts, bous, teranyines i bots eren construïts amb fusta pels mestres d'aixa i calafats. El 1944 l'escriptor Josep Pla hi fa construir el quillar Mestral.
A8.- El codolar. Museu Arxiu Víctor Català. La platja del Codolar és formada per còdols arrodonits per l'erosió. Es conserven restes d'escars fins on s'acabava la muralla. Al llarg del camí de vora mar fins a la Punta de l'Ase, prop del racó dels Riells, hi havia els estenedors de xarxes. Davant del Codolar hi ha el Museu-Arxiu de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (1869-1966).
A9.- Ronda del Pedró. La muralla, 1833. A la Guerra Carlina es va bastir la muralla i diverses torres per protegir la vila. El 1837, el batlle liberal Francesc Maranges i Juli va dirigir la defensa davant del setge carlí. Es varen utilitzar traires (potents arpons de vint pues) i còdols a manera de munició. La victòria liberal va fer que el 23 d'octubre, Sant Crispi, fos festa local.
A9.1.- Casa-estudi del pintor Rafael Ramis (1912-91), c/ Perxel, 36. Rda. Pedró, 24. Monument a les víctimes dels camps de concentració nazis.
A10.- Empúries. El camí de les Dunes (1896). El 1887 es canvia la desembocadura del rec del Molí i Cinyana de l'altre extrem de la platja (Ter vell). Els enginyers de la Forestal fixen les dunes des d'Empúries a Torroella de Montgrí i obren aquest camí. El camí vell passa davant de l'antic convent de Gràcia (actual Museu d'Empúries). El 1908 l'arquitecte Puig i Cadafalch inicia les excavacions de l'antiga ciutat d'Empúries.
A10.1.- Platja de les Muscleres. El poeta Federico García Lorca i el pintor Salvador Dalí a Empúries. L'abril de 1925 Dalí acompanya Lorca a Empúries, on queda impressionat pel mosaic del sacrifici d'Ifigènia (porta Marina del Jaciment).
A1.1.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.
A1.2.- Els rentadors del rec (1887).
A1.3.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.
A1.4.- L'Escorxador nou (1913).
A2.- El Pedró. La torre. És probable que fos manada construir pels comtes d'Empúries per a defensar el transport marítim i la pesca contra la pirateria i rehabilitada en el mandat (1768-86) del batlle Josep Maranges de Marimon (porta l'escut d'aquesta família). Utilitzada també com a refugi de pobres. Està documentada des del 1543.
A3.- La Creu, barraques de pescadors i estenedors. Les barques o botigues servien per a desar els estris de pesca prop d'on els pescadors atracaven l'embarcació. Sobre la Penya hi havia estenedors de xarxes de cotó que es tenyien amb escorça de pi amb la perola del tint. L'any 1712, davant la calanca de la Creu, una nau de corsaris genovesos va abordar una embarcació catalana que descarregava sal i va prendre dos mariners com a ostatges. Les roques de la Creu és la zona de banys tradicional del barri del Pedró.
A4.- La mar d'en Manassa. Els escarts i la pedrera. A la costa retallada de l'Escala es conserven antics escarts per a amarrar embarcacions. Dos grans blocs de calissa són testimoni d'una antiga pedrera romana (tècnica d'obertura per foc), reutilitzada per a les obres de l'actual església parroquial.
A5.- La Platja. L'antic port (s. XVI). Utilitzat des de l'època clàssica, va donar origen al poble de l'Escala a partir de barraques de pescadors. Arriba a la seva esplendor al s. XVIII amb el cabotatge, pel fet de posseir duana i alfolí de la sal. Més de cent sardinals a la vela es dedicaven a la captura de peix blau fins que l'any 1929 foren substituïts progressivament per les trenyines amb motors. El 1962 el port pesquer és traslladat a la Clota. A la riba vella (roques d'en Guillem) hi ha sis norais de pedra, per a pujar les barques. A la casa del pintor surrealista Joan Massanet (1899-1969), C/ Joan Massanet, 2, hi ha una bomba incrustada a la paret que fou llançada a la cantonada el 24 de maig de 1809.
A5.1.- Els pilons d'amarrar (s. XVIII). Fets construir pel batlle Josep Maranges de Marimon per als vaixells de cabotatge. A l'altre extrem de la platja hi havia el piló del Rei, desaparegut en el temporal. Al port de la Clota n'hi havia tres. A6.- La Punta. El Salvament de nàufrags. El perill que els temporals ocasionaven a la navegació va fer que el 1889 es construís la caseta del salvament equipada amb un bot insubmergible, allà on hi havia hagut la torre del Port, del 1640, per a la defensa militar. L'edifici va ser enderrocat el 1934. Monument a la gent del mar (la Punta) i a la dona del pescador (Pg. Jesús M. Isern).
A7.- El Port d'en Perris. Antic petit port secundari de llaguts palangrers. Els Banys i l'Olla són les roques de nedar del barri del passeig.
A7.1.- Les drassanes. L'any 1835, Francesc Granés, de Begur, funda les drassanes a causa de la demanda d'embarcacions. Llaguts, bous, teranyines i bots eren construïts amb fusta pels mestres d'aixa i calafats. El 1944 l'escriptor Josep Pla hi fa construir el quillar Mestral.
A8.- El codolar. Museu Arxiu Víctor Català. La platja del Codolar és formada per còdols arrodonits per l'erosió. Es conserven restes d'escars fins on s'acabava la muralla. Al llarg del camí de vora mar fins a la Punta de l'Ase, prop del racó dels Riells, hi havia els estenedors de xarxes. Davant del Codolar hi ha el Museu-Arxiu de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (1869-1966).
A9.- Ronda del Pedró. La muralla, 1833. A la Guerra Carlina es va bastir la muralla i diverses torres per protegir la vila. El 1837, el batlle liberal Francesc Maranges i Juli va dirigir la defensa davant del setge carlí. Es varen utilitzar traires (potents arpons de vint pues) i còdols a manera de munició. La victòria liberal va fer que el 23 d'octubre, Sant Crispi, fos festa local.
A9.1.- Casa-estudi del pintor Rafael Ramis (1912-91), c/ Perxel, 36. Rda. Pedró, 24. Monument a les víctimes dels camps de concentració nazis.
A10.- Empúries. El camí de les Dunes (1896). El 1887 es canvia la desembocadura del rec del Molí i Cinyana de l'altre extrem de la platja (Ter vell). Els enginyers de la Forestal fixen les dunes des d'Empúries a Torroella de Montgrí i obren aquest camí. El camí vell passa davant de l'antic convent de Gràcia (actual Museu d'Empúries). El 1908 l'arquitecte Puig i Cadafalch inicia les excavacions de l'antiga ciutat d'Empúries.
A10.1.- Platja de les Muscleres. El poeta Federico García Lorca i el pintor Salvador Dalí a Empúries. L'abril de 1925 Dalí acompanya Lorca a Empúries, on queda impressionat pel mosaic del sacrifici d'Ifigènia (porta Marina del Jaciment).
RESUM :
- Comarques:Alt Empordà
- Senyalització:Sí
- Temes:Natura | Cultura
- Distància:3.5 km
- Durada:2 h
No hay comentarios:
Publicar un comentario