L'Estany - Sant Bartomeu del
Grau (25,1km).
Ruta del Centre
Excursionista de Terrassa.
Seguint el traçat del GR 3, a cavall
entre el Bages i Osona, un recorregut marcat per les petjades de la història
amb una impressionant manifestació de l'art romànic
En aquesta nova etapa dels camins secrets del Sant Greal, a cavall entre les comarques del
Bages i Osona, seguirem en tot moment la traça del GR- 3, el sender central de catalunya, des de l'Estany fins a la
població de Sant Bartomeu del Grau.
Tot aquest territori és el resultat de les relacions
entre el medi rural i l'activitat humana, que s'influeixen mútuament al llarg
del temps i van configurant uns trets característics que li donen personalitat
pròpia.
Tota aquesta zona conserva un ric
patrimoni històric i cultural, amb capelles romàniques i restes històriques
d'arquitectura preindustrial (molins, pous de glaç, forns de calç, etc.).
Sortim des de l'anomenat Pedró de
Pontarró (869 m), a
l'Estany, situat a llevant de la ctra. C-59. Passem pel costat del cementiri i
del mas La Crossa i seguim direcció
nord, sota el puig de la Caritat, fins arribar al Pla del Castell (830 m), antic pla agrícola transformat en jardí
residencial, al costat de la masia del Castell.
Tot seguit, davallem per la pista
fins creuar la riera de l'Estany on trobem el mas El Pla (733 m).
La pista fa un giravolt dreta-esquerra, passem per la font del Boix i
seguim paral·lels a la riera del Molí.
A sobre nostre, tenim Sant Feliuet
de Terrassola, una parròquia d'hàbitat disseminat del municipi de Santa
Maria d'Oló a la comarca del Moianès, amb la capella romànica de Sant Feliu.
Seguim direcció nord, deixant el mas
de Montcabrer a la nostra esquerra fins que sortim a la ctra. C-59, que
seguirem uns 800 metres, passant per sota de l'Eix Transversal (717 m).
Arribats al Pla de Canemasses, entre els termes d'Oristà i Santa Maria
d'Oló, justament on trobem el mas
Bojons (658 m) a l'esquerra de la pista, abandonem la C-59 per un camí a la
dreta que passa a frec d’unes naus per al bestiar.
Més endavant, travessem dues vegades aquesta carretera i la riera de
Segalers per arribar a la parròquia de
Caraüll (532 m), on hi ha un pal indicador.
Caraüll és una antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll) agregada el
1840 al municipi de Muntanyola (Osona), a la conca
del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa
Maria d’Oló i de Sant
Bartomeu del Grau.
L'església de Sant Genís de Caraüll depèn de l'església d'Oristà des del segle XIV.
Deixem el mas a l'esquerra i ens endinsem a la vall i als camps de Caraüll,
on trobem en primer terme la capella de
Sant Genís Nou, d'estil neoclàssic (571 m), al costat de la masia de Les
Oliveres, i més endavant les restes de la capella
prerromànica de Sant Genís Vell (586 m), més apartada del camí, en el punt
on hi ha una cruïlla de pistes.
Tornem a travessar la riera de Segalers per un pontet i la pista puja fent
revolts. El camí, ara planer i vorejat de xiprers, passa a frec de les
edificacions del Pla del Vilar (625 m). Seguint
la pista, creuem ara els Camps de la Font del Cabrit, on trobem dues basses,
una a l'esquerra i l'altra a la dreta del camí.
Passem per sota una línia de conducció elèctrica i poc després passem a
frec de la masia del Clot del Forn
(720 m) on podem trobar oques en llibertat.
En suau ascens, trobem els masos de
Ca l'Ignasi i Ca l'Escolà i sortim a la ctra. C-651 que va a Olost (761 m).
Travessem la carretera i seguim pel camí que hi ha a l’altra banda en
direcció a Alboquers. Arribem al petit
nucli d’Alboquers amb la seva capella romànica de Sant Jaume (764 m).
Seguim ara direcció nord pel costat de la ctra. C-651 i deixem el mas La Caseta a mà esquerra. Seguim
avançant per la Serra de Sant Salvador; a la dreta tenim la Caseta del
Permanyer (788 m).
Travessem la ctra. C-154 i en suau ascensió passem pel mas Les Ferreres.
Les Ferreres és un mas del municipi de Sant Bartomeu del
Grau (Osona). La
masia, la masoveria i la capella de Sant Jaume de les Ferreres estan
incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Masia les Ferreres
Edifici de
planta rectangular amb tres pisos i golfes, cobert amb teulada a doble vessant.
A l'esquerra té un cos allargat de dos pisos de porxo que allarga la façana
principal. La distribució interior és la típica en altres masies catalanes a
base de sales centrals al voltant de les quals es distribueixen les
habitacions.
Sant Jaume de les Ferreres
Capella situada
a la dreta de la façana de la casa de les Ferreres. L'edifici és de planta
rectangular, d'una sola nau sense absis i amb la coberta de teula àrab a doble
vessant. La porta d'entrada presenta una llinda monolítica sobre la qual hi ha
una petita finestra circular. Aquesta façana està culminada per una espadanya
per a dues campanes.
La làpida funerària de les Ferreres, és monolítica i està
decorada amb una calavera, dues tíbies creuades i una cor, les armes de la
família Ferreres (estenalles, compàs i martell) i una inscripció que documenta
la làpida el 1790 i correspon al Mas Ferreres.
Abandonem la pista que seguíem i el GR gira a l'esquerra travessant una
zona boscosa anomenada els Pins Pinyers, un bonic bosc molt esclarissat, tot
pujant suaument i vorejant el Serrat de Vilanova (875 m).
Passat el serrat, prenem una nova
pista cap a la dreta que ens duu directament a la població de Sant Bartomeu del
Grau (875 m).
Entrem a la vila pel Carrer Vell, Plaça del Dr. Griera, Passeig del Grau i
l'Ajuntament.
La primitiva església de Sant
Bartomeu fou renovada al segle XI; el seu estat actual és ruïnós.
L'Església
de Sant Bartomeu del Grau és un monument del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona) protegit com a bé cultural d'interès local.
Destaca la
façana d'entrada amb una gran portalada d'arc rebaixat amb dues columnes, barreja
d'estil barroc i neoclàssic, a banda i banda. Damunt hi ha la data de la seva
construcció (1780) i a sobre una capella de notables
dimensions amb una estàtua esculturada. El conjunt d'entrada és de figures
abarrocades i disposició neoclàssica. Al cantó esquerre, formant l'angle, hi ha
el campanar acabat amb terrassa d'estil neoclàssic. A la banda dreta hi té adossada la rectoria, datada
del mateix any.
La primitiva parròquia de Sant Bartomeu
del Grau es trobava
prop del cingle (prop de la urbanització Biugrau), s'esmentava ja al 961 i
formava part del terme de Gurb. El 990 discutiren la seva possessió els senyors de Gurb i els bisbes de Vic.
Reedificada al segle XI, subsistí
fins al 1780. Aquell any es canvià l'emplaçament i es construí l'església i la
rectoria actual. En alguns dels murs del cementiri que hi ha al costat hi ha restes
de blocs de pedra i materials d'obra romànica.
Final de la sisena etapa a la
recerca del Sant Greal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario