Vimbodí i Poblet ( Conca de Barberà )

Vimbodí i Poblet ( Conca de Barberà )

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà, al seu límit sud-oest i fronterer amb les Garrigues.

Fins al 2006 el municipi s'anomenava simplement Vimbodí, el fet d'afegir Poblet a la seva nomenclatura respon a una estratègia comercial.

El Carrer Major

Eix vertebral de la vila, que la travessa de banda a banda. A sengles extrems hi havia un portal d'accés a l'antiga vila emmurallada, portals que van perdurar fins al segle XX, que van ser enderrocats. Al llarg del carrer s'hi poden observar diversos portals de pedra, la majoria del segle XVIII

Plaça Major i Ajuntament

L'Ajuntament, situtat a la Plaça Major, és un edifici d'origen medieval, restaurat el segle XVII i refet el XVIII

Fonts i safareig del Gorg

L'aigua de la font del gorg brolla de forma natural de les coves. El safareig, ubicat sota una balma, va ser restaurat i revestit amb rajoles a finals del segle XX

A l'abric de les vinyes i a redós de les muralles, s'alça imponent el Monestir de Poblet, una joia de l'art cistercenc i un dels conjunts monàstics més importants d'Europa. Declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991

Monestir de Poblet

Porta Reial

Dues grans torres poligonals flanquegen la porta d'entrada al monestir. L'obra, d'estil gòtic, va ser iniciada el 1369 i acabada a finals de segle. El portal està presidit per l'escut de la corona catalana i les armes de Pere El Cerimoniós.

Façana de l'església

D'estil barroc, construïda entre 1669 i 1717 per substituir l'antiga portalada romànica.

Porta rectangular presidida per l'assumpció de la verge, les escultures de sant Bernat de Claravall i sant Benet de Núrsia a banda i banda, les tres són obra de Domènec Rovira el Jove. Les columnes salomòniques que emmarquen les finestres es van construir uns anys després.

Palau del rei Martí

Edifici gòtic aixecat per ordre de Martí l'Humà el 1397 i interrompuda el 1410 per la mort del rei. Actualment allotja el museu del monestir.

Església Major de Santa Maria

Construïda a finals del segle XII amb un estil plenament romànic, les naus laterals però estan cobertes amb volta de creueria gòtica.

El retaule d'alabastre, obra cabdal del renaixement, va ser esculpit per Damià Forment entre 1527 i 1529

Porta de Prades

Arc adovellat amb merlets, és el que resta de la tanca d'un recinte que no es va arribar a construir.

Porta de l'abat Lerín i porteria.

Edificat entre 1531 i 1545, donava accés al recinte de clausura exterior, on residia el personal de servei i obrers del monestir. Dóna també entrada al porxo de la porteria.

Porta Daurada

Gran portal protegit per un gran matacà, que dóna accés al segon recinte clos. Construït cap a finals del segle XV, a sobre el portal hi ha esculpits els escuts de la corona catalana, la dels Trastàmara i de Sicília.

El seu nom prové del fet que abans d'una visita del rei Felip II, es van fer daurar les planxes de ferro que folraven les portes.

Capella de Sant Jordi

Edifici gòtic ordenat construir el 1452 per Alfons el Magnànim en commemoració de la presa de Nàpols 10 anys abans. Situada extramurs del segon recinte del monestir.

 Ruïnes del Palau Abacial

Situat a la Plaça del Monestir, hi ha les restes d'un conjunt d'edificis construïts entre els segles XIV i XVIII, que es van incendiar el 1835. El que ara són ruïnes, van ser al seu temps el palau de l'abat.

Creu de l'abat Guimerà

Construïda durant l'abadiat de Joan de Guimerà entre 1564 i 1583 i ubicada originalment davant de la porta de Prades. Desaparescuda després de l'exclaustració, va ser localitzada i adquirida cap al 1930 a mans d'un antiquari de París.

A les rodalies del monestir hi ha també certs elements interessants a descobrir.

Font de l'abat Siscar

Construïda els anys 1960, a partir del desviament de la veta que antigament havia abastit la font de la Magnèsia. Actualment ens ofereix ferro i magnesi com a nutrient de l'aigua dels seus brolladors.

Vinyes i vins

El conreu de la vinya i l'elaboració del vi ja eren presents a aquestes terres a l'època romana, però el posterior assentament dels monjos cistercencs amb les seves tècniques novedoses van donar a aquest preuat element un marcat caràcter diví.

Actualment els seus vins, fruit de terres calcàries elevades a 500 metres d'altitud i sota la denominació d'origen Conca de Barberà, no tenen res a envejar als millors vins del país.

Granja-Castell de Milmanda

Antic castell, documentat des de 1149 quan era propietat de Bernat de Granyena i que el va cedir al monestir de Poblet el 1164.

Els monjos de Poblet hi van establir una granja, que van fortificar al segle XIV, abandonada el segle XVI, el segle XVIII es va rehabilitar i convertir en residència de repòs dels monjos.

Amb la desamortització va passar a mans particulars, actualment és propietat de l'empresa vinícola Torres.