LES VALLS DE JOSA I LAVANSA : BRESSOL DEL ROMÀNIC URGELLENC

LES VALLS DE JOSA I LAVANSA : BRESSOL DEL ROMÀNIC URGELLENC

Recorregut d'E a O per les valls de Josa i Lavansa amb aturades en nombroses i antigues esglésies romàniques, plenament integrades al paisatge d'aquestes muntanyes. L'itinerari discorre, a més, per bellíssims i frondosos paratges de rius i boscos del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La ruta millor amb cotxe - jeep , comença a Josa de Cadí ( 3 fotos ), on és aconsellable arribar des de Gósol ( 1 foto, la primera ) ,que per la B-400 baixa fins a la C-16. Per accedir-hi des de la Seu d'Urgell, es pren la LV-4008 en direcció S i, després de Cerc, es trenca a la dreta per una carretera local que duu a Tuixén, on cal girar a l'esquerra per una altra fins a Josa. 500 m al N del poble, es troba l'ermita romànica de Santa Maria de Josa de Cadí ( 2 fotos ), documentada ja a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell a finals del s. X. El temple ha estat restaurat.

Se segueix en direcció a Tuixén ( 2 fotos ) i, abans d'arribar-hi, es visita la capella de Sant Jaume de Tuixén ( 1 foto ) (km 4,5), llegada pel comte Borrell II a Santa Maria de la Seu a finals del s. XI. A Tuixén es visita l’església de Sant Esteve de Tuixén (1 foto ). 

Després, prenem el desviament de la dreta (O) que es dirigeix a Fórnols ( 1 foto ), visitem Sant Martí de Fórnols ( 1 foto ) i, després del molí de Fórnols ( 1 foto ) (km 13), s'agafa un trencall de l'esquerra que, en 2 km, mena a l'ermita de Sant Jaume de Fórnols ( 1 foto ), de finals del s. X. Té un edifici en ruïnes al seu costat.

Es prossegueix per aquesta mateixa carretera i, passats Montargull i Sorribes de la Vansa, es trenca per una pista de la dreta que duu a l'ermita de Sant Julià dels Garrics ( 3 fotos) (km 19), del s. XI, on ressalten els seus arcs llombards i l'absis cobert de lloses. Abans de travessar el gual sobre el riu Bona mereix una parada el vell i senzill pont, d’un sol ull, amb arc de mig punt assentat sobre dues penyes que flanquegen el riu i semblen retallades per l’assentament del pont ( 1 foto )

Es fa marxa enrere fins a l'encreuament anterior i es continua en la mateixa direcció que es portava (O) fins a l'església de Sant Fruitós de l'Espluga ( 1 foto ). S'accedeix al temple (km 29), datat ja al s. XI. L'església corona un turó des d'on s'observa el curs del riu de la Vansa. Aquesta església és en un finca privada i per tant ens limitaren a fer la fotografia des de la carretera. 

És un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost que forma el riu de La Vansa ( 3 fotos ) abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir de Tresponts (*) dalt d’un penyal que domina el curs del riu. L’església és situada al costat del fossar, fora del poble, i arran del cingle pel seu costat nord. El poble de l’Espluga de La Vansa és escassament documentat, i tan sols apareixen esments escadussers en documentació referida a la vall. (*)Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. No he trobat fotos del monestir de Tresponts.

El congost de Tresponts ( 3 fotos ), també conegut com a camí de Tresponts o Tres Ponts, és un congost situat entre els municipis de Fígols i Alinyà, Ribera d'Urgellet, les Valls d'Aguilar i Organyà. El riu Segre s'obre camí entre les muntanyes, com també la carretera C-14. El congost uneix l'alta vall del Segre, és a dir les Valls d'Aguilar, la Ribera d'Urgellet i la Seu d'Urgell, amb Organyà i després amb el Segre mitjà.
El Segre hi passa acongostat per un llarg tram entre altes parets de roca. Hi passava l'antic camí ral d'Organyà a la Seu d'Urgell, que, per aquest sector, era un espenyador continu, segons un document del segle XVIII. Aquesta mateixa font ens indica que el riu era travessat per tres ponts, i d'ací el nom del congost; el primer, de fusta, i els altres dos, de pedra. D'aquests, i també del camí, resten vestigis, alguns dels quals netament medievals. En ple congost desguassa al Segre el riu de Lavansa. Prop de la confluència hi ha l'Hostal Nou, ja al terme de Fígols, a la dreta del Segre, i vora seu, a la dreta del riu de Lavansa i a l'esquerra del Segre, el Mas del Monestir, als fonaments del qual hi ha vestigis de l'antic monestir benedictí de Sant Andreu de Tresponts, dit a l'origen Sant Iscle de Centelles

A l’entrada de Sorribes de La Vansa hi ha la cruïlla que porta fins a Ossera i les primeres cases a l’esquerra que es troben és el petit nucli de Sant Pere (1060 metres d’altitud i 6 habitans.), que és situat a la dreta hidrogràfica del barranc del riu Fred. Actualment aquest petit lloc és veu bastant reconstruït.
Pujant la primera entrada del poble a mà dreta surt una pista que porta a l’església de Sant Pere i el cementiri annex, que es troba enmig d’un bell prat ( 3 fotos ).

Fi de l'itinerari.

RESUM :

• Comarques:Alt Urgell
• Senyalització:Sí
• Temes:Natura | Cultura
• Distància: 29,0 km
• Tipologies:Patrimoni cultural
• Durada: 5 h