Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 19 de julio de 2014

CAMÍ DELS FONDALS. RURA VERDA ( Maresme )












CAMÍ DELS FONDALS. RURA VERDA ( Maresme )
 
Itinerari :
Santuari de la Misericòrdia ( Canet de Mar, 3 fotos )– Riera -  Castell de Santa Florentina ( Canet de Mar, 2 fotos ) - Rial de l´Aubó –  Creu de Pedracastell ( 1 foto. Canet ) - Coll de sa Figuera - Esplanada de can Roig - Cruïlla d´Arenys de Munt - Serra d´en Sala ( 1 foto. Arenys de Munt ) – Cirerers i cireres d’en Roca ( 2 fotos. Arenys de Munt )- Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial.
 
Durada3,5 hores
Dificultat: mitjana. El camí ressegueix les valls cobertes per pins i alzines. En els punts més alts també hi podrem veure cirerers i boniques vistes de la costa.

FEM CULTURA:

El Castell de Santa Florentina, abans «domus de Canet», és un antic edifici medieval del segle XI situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, a la part alta de la vall de Canet. Està edificat sobre la planta d'una antiga fortificació romana. Gaudamir de Canet en fou el primer propietari documentat (1024). També un Gilabert de Canet (1041), cavaller noble i majordom de Pere el Cerimoniós qui deixaria la més notòria traça arquitectònica de la Domus medieval: les torres del seu portal fortificat. Podrien ser els antecessors del cavaller Ferrer de Canet que morí el 1251 i amb el qual comença la història coneguda de la casa forta i del llinatge. Al segle XV pertanyia per successió als Peguera, que el 1521 el cediren a Salvador Spano, cap d'una família que a final del segle XVI s'alià matrimonialment amb Dimas Montaner. La família Montaner hi senyorejà fins al canvi de propietat a favor de la família Capmany, propietaris del castell en l'actualitat. L'any 1908 hi feu estada el rei Alfonso XIII qui va atorgar a Ramon de Montaner el títol de comte de la Vall de Canet. Entre 1900-1910, fou ampliat i reformat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (editorial Montaner i Simon, avui seu de la fundació Antoni Tàpies) L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducció de peces provinents del Santuari del Tallat. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató i Surinach, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900. La seua façana conté unes figures realitzades per l'escultor Carles Flotats i Galtés. El castell alberga una interessant col·lecció d'obres d'artistes catalans de principis del segle XX, com també les seues dues antigues torres de defensa. La revista Architectural Digest. Las casas más bellas del mundoel cita al número de novembre del 1998.



Actualment, el castell serveix com a casa privada, encara que ha sigut conservat com a museu (que hom pot visitar el primer i tercer dissabte de cada mes amb reserva), i alberga un Festival de Música Clàssica que s'hi celebra des del 1999 durant els mesos de juliol i agost. Està catalogat com a BCIN des de 1949. Dins del recinte es pot visitar un quadre de P.A.Béjar on es pot veure la llegenda de Guifré el Pilós[
Les restes romàniques. De la primitiva edificació romànica, segons el plànol confegit per Domènech i Montaner abans de la restauració, roman una torre de planta rectangular i adossada a aquesta, una estança també de base rectangular, totes dues amb espitlleres, situades en el sector NE.



Cirera d'en Roca. Les cireres d'en Roca són un conreu típic de tot el terme d'Arenys de Munt i és una varietat introduïda al municipi a finals del segle XIX des de l'Empordà per dos germans minaires que es deien Roca de cognom i que hi havien anat a treballar. Es tracta d'una cirera de gran productivitat que es planta a partir del novembre. És de carn consistent, de pell pell forta i color entre el vermell i el groc pàlid.  Es caracteritza pel seu gust intents, entre dolç i àcid. És un conreu de secà i es considera que la seva producció arriba a unes 150 tones anuals.



No hay comentarios:

Publicar un comentario