ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. HI HA UNS 40 VOLCANS
ITINERARI : La Fageda d’en Jordà –
Volcà Santa Margarida – Volcà del Croscat – Volcà Montsacopa
Aquest
itinerari és circular i està pensat per començar-lo i acabar-lo en el mateix
punt després de visitar tres dels llocs més coneguts i atractius del Parc
Natural. Si bé l'inici recomanat és l'Àrea de Can Serra (Fageda d'en Jordà),
també es pot començar a l'Àrea de Santa Margarida. Ambdues àrees es troben a la
carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau. A més, al llarg del seu recorregut hi ha
connexions amb els itineraris 3 (Olot-Can Xel), 4 (Can Xel-Santa Pau), 5 (Can
Xel-Colltort) i 15 (grederes del Croscat).
Si se surt de l'Àrea de Can Serra en direcció sud, es creua immediatament la carretera i es baixen unes escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.
La Fageda d'en Jordà
La famosa Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). De fet, s'assenta damunt d'una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.
Sortint de la Fageda, el camí s'enfila cap al coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot, església de planta romànica del segle XI. D'allà baixa al pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida.
Poema de Joan Maragall:
Si se surt de l'Àrea de Can Serra en direcció sud, es creua immediatament la carretera i es baixen unes escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.
La Fageda d'en Jordà
La famosa Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). De fet, s'assenta damunt d'una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.
Sortint de la Fageda, el camí s'enfila cap al coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot, església de planta romànica del segle XI. D'allà baixa al pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida.
Poema de Joan Maragall:
Joan Maragall
(1860–1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió, prou bé que ho
sabia....
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
El volcà de
Santa Margarida
Es tracta d'un volcà mixt, que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l'ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l'obaga. L’ermita de Santa Margarida està situada al cràter del volcà al que li dona el nom.
L'itinerari baixa ara fins a l'Àrea de Santa Margarida, on enllaça amb l'itinerari 4 (Can Xel - Santa Pau), travessa la carretera GI-524 i coincideix amb l'itinerari 15 (grederes del Croscat) fins al trencant de can Passavent.
El volcà del Croscat
El Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més jove de tots. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc, que han deixat un tall impressionant (grederes). Actualment s’ha adequat la zona com a Espai Museístic. Després de vorejar l'antic abocador, avui segellat, al flanc nord del volcà, el camí baixa suaument fins a l'aparcament de can Serra.
Es tracta d'un volcà mixt, que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l'ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l'obaga. L’ermita de Santa Margarida està situada al cràter del volcà al que li dona el nom.
L'itinerari baixa ara fins a l'Àrea de Santa Margarida, on enllaça amb l'itinerari 4 (Can Xel - Santa Pau), travessa la carretera GI-524 i coincideix amb l'itinerari 15 (grederes del Croscat) fins al trencant de can Passavent.
El volcà del Croscat
El Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més jove de tots. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc, que han deixat un tall impressionant (grederes). Actualment s’ha adequat la zona com a Espai Museístic. Després de vorejar l'antic abocador, avui segellat, al flanc nord del volcà, el camí baixa suaument fins a l'aparcament de can Serra.
El volcà Montsacopa
El Montsacopa (de mont i copa, degut a la seva forma) és un volcà que es troba a l'interior de la ciutat d'Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc, construïda durant el segle XVII, el que fa que se'l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc. És l'últim volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d'una erupció estromboliana poc explosiva primer i d'una de més explosiva (freatomagmàtica) després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa al no haver estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupció. De les grederes que hi ha al vessant sud-oest es va obtenir bona part del material amb els que es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. Durant l'ocupació francesa de 1812 es va emmurallar l'ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara es conserven.
FINS AQUÍ L’ITINERARI DESCRIT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario