Pintures Rupestres de Rojals. (Rojals/Montblanc, la Conca de Barberà).

Pintures Rupestres de Rojals. (Rojals/Montblanc, la Conca de Barberà).

Caminada molt complerta. Entre boscos (pinedes, alzinars, teixedes...) amb racons bonics i algunes fonts, anirem d'un abric a un altre, amb belles pintures rupestres (algunes darrere reixes), tot gaudint de bones vistes.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 16,2 (Aprox.).

-Desnivell: ± 620 m.

-Durada: 5 h 30' (amb parades)-

-Circular: si.

-Inici a Rojals (a l'entrada del poble).

-Dificultat: baixa (mitjana).

-Senyalitzada en part (els GRs estàn molt ben marcats). Se surt de Rojals seguint les marques blanques i vermelles del GR fins arribar al fons d'un barranc, on s'ha d'agafar el segon camí al'esquerra (que baixa en diagonal, travessa la riera i s'enfila per l'altra banda, passant sota els peus dels penya-segats).

És un corriol ample que seguim fins a trobar una pista, que prenem a l'esquerra. Seguim sempre per la pista principal fins al coll de la Creu (en una cruïlla de 4 camins anem a l'esquerra), on trobarem les marques del GR-171, que ja seguirem fins al final (atenció quan es bifurca, dues vegades, les dues marxem l'esquerra). Millor si ho acompanyem d'un mapa o TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Avui m’he muntat una caminada a mida, en base a diferents tracks i mapa.

Començo a caminar a les 11h a Rojals (a l'entrada del poble).

La primera parada, la faig a la bonica església de Sant Salvador, romànica, del segle XII (amb modificacions posteriors, com les capelles laterals o el campanar, del segle XVIII). Aprofitant que fa sol, que si es compleixen les previsions (i ho faran) a la tarda estarà ennuvolat (per les fotos). Per gaudir, també, de les bones vistes que hi ha des del seu mirador (tot i que està encalitjat).

Començo baixant fins al Barranc de la Vall, que porta aigua, com gairebé tots els torrents i rierols per on aniré passant avui.

Després m’enfilo al costat dels penya-segats de l’altra banda, on veig la primera sorpresa del dia: un falcó pelegrí. El que jo he estat més de mitja hora a fer, travessar el barranc, ell ho fa en pocs segons.

En continuo enfilant, ara pel barranc del Mas d’en Llort (afluent de l’anterior), tot passant per tres fonts una darrera l’altre. Les dues últimes amb aigua ben fresca i bona.

Poc després toca el que he vingut a veure... tot i no saber que em trobaré, només sé que estan envoltades per un reixat i amb a una bona distància (tampoc em decebria veure res). En aquests primers abrics estic de sort, a mitges.

Les pintures rupestres del Portell de les Lletres es veuen força bé, mentre que les de l’abric del Mas d’en Llort només a mitges.

Perfecte, a més, previngut, ja portava el teleobjectiu per fer alguna foto en condicions.

Queda pendent per algun dia, ja ho volia fer igualment, les visites guiades que organitzen des del CIAR de Montblanc, el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (que val molt la pena visitar, també, això ja ho tinc fet).

Passo pel costat del Mas d’en Llort, i la bonica bassa del Mas d’en Pepet i de seguida arribo al segon objectiu del dia, sense saber, tampoc, que em trobaré (només que hi ha una tanca).

Sorpresa una altre vegada. La tanca impedeix l’accés a l’abric del Mas d’en Ramon d’en Bessó, però les pintures es veuen bé (a uns metres, però bé). L’intent ha valgut la pena.

M’enfilo una mica més. Al cap de munt les vistes s’obren cap a l’altra banda de les muntanyes de Prades.

De fet, poc més enllà hi ha el mirador de la Pena, amb vistes encara més impressionants (de fet no hi vaig perquè el dia està força encalitjat... i el que veuria avui no milloraria el que vaig veure quan hi vaig estar, fa relativament poc).

I tot seguit, una nova sorpresa, aquesta totalment inesperada. Passo per la magnífica Teixeda de la Baga de la Pena, un bosc ben singular. Ho aprofito per dinar.

Continuo sempre entre boscos, principalment alzinars i pinedes, tot passant per un petit però bonic salt d’aigua al Clot del Llop.

Llavors per els Cogullons, on hi ha uns gravats a la roca que em salto una mica sense voler, però tampoc hi ha cap indicació i no sé ben bé on els haig de buscar. Passo pel costat del refugi dels Cogullons, on les vistes s’obren, ara, cap a la Mussara.

Em salto els dos abrics de la Baridana, on no hi cap indicació. Llavors hi tornaré, tot i que només n’aconseguiré trobar un, amb les seves pintures (que no són de les més destacables i espectaculars).

La ressenya d’on he tret la informació, si bé l’explicació està més o menys bé, situa el Mas d’en Carles molt més a prop del GR d’on realment és. Una mica més i giro cua abans d’hora, però que tampoc he vist cap desviació continuant pel camí al final hi arribo.

El mas d’en Carles és una bonica balma obrada, on hi ha un bon grapat de vies d’escalada just al costat d’on hi ha les curioses i boniques pintures rupestres.

La veritat és que aquí el que em sorprèn és que no hi hagi cap mena de protecció. Més enllà hi ha més abrics amb pintures, però és tard, no tinc temps i amb tot el que he vist, almenys per avui, ja estic satisfet (m’esperava no veure gaire res).

Des d’aquí (sense comptar la reculada fins als abrics de la Baridana), amb el temps una mica just (però sense haver de córrer), només em queda acabar d’arribar a Rojals, ben a prop del poble.