Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

lunes, 8 de diciembre de 2014

Camí dels Enginyers - Gorgues del Freser








Camí dels Enginyers - Gorgues del Freser

Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Camí Enginyers - Gorgues Freser


INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta pot considerar-se com una versió “reduïda” de la Queralbs-Coma de Vaca-Núria. Això no ens ha d’enganyar, el fet que sigui més curta (uns 7 km menys) no ens estalvia pujada acumulada i per tant la que proposem ara és una mica més dura. 

El gran avantatge és que aquesta ruta pot fer-se en un dia. Probablement sigui molt complicada de fer a l’hivern i per tant recomanem fer-la amb el terreny lliure de glaç o neu i per la durada de la mateixa només a finals de la primavera, o a l’estiu tindrem prou llum durant tot el recorregut (cal tenir en compte que la durada de 6 hores és la donada pel GPS sense cap mena de parada i per tant la durada real es pot incrementar fins en un 50%).



El trajecte comença a la central elèctrica de Daió. Podem arribar en cotxe fins a la central per una pista cimentada, però cal tenir en compte que el lloc per aparcar no és gaire gran i caldrà ser matiners si volem estalviar-nos una mica de camí. 

A la central de Daió s’hi arriba prenent la desviació a la dreta des de el revolt de la Farga. Aquest és un revolt molt pronunciat a l’esquerra que trobarem un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs.


La connexió entre el Freser i el camí dels Enginyers es fa pujant entre el torrent del Salt del Grill i els Cingles de les Ribes. Aquesta és una forta pujada que ens portarà aproximadament dels 1350m als 2100m d’alçada en una mica més de 2.5 quilòmetres de recorregut per tant cal pendre-la amb calma. 

És aconsellable començar a primera hora del matí així els cingles de les Ribes ens donaran una mica d’ombra durant gaire be la meitat de la pujada. Tot el camí és d’una gran bellesa (sobre tot si teniu la sort de fer-lo quan tota la vegetació sigui verda) i en arribar al camí dels Enginyers veurem recompensat l’esforç ja que obtindrem excel.lents vistes sobre els penya-segats que voregen les gorgues del Freser centenars de metres més avall.


El camí dels Enginyers sembla que deu el seu nom a que era el camí utilitzat pels enginyers que van fer l’estudi de creació d’una presa al Freser (afortunadament desestimada) i és un dels camins més espectaculars que podem trobar en aquesta zona. Tot i que cal anar amb precaució, el camí no ofereix cap mena de dificultat amb bon temps i sense neu. 

La situació és molt diferent amb neu, glaç o boira i farem be d’evitar-lo sota aquestes condicions. Es tracta d’un camí molt aeri en alguns punts (treure el cap pel mirador fa autentica impressió) però té poc desnivell i per tant podem estar molt atents a on posem els peus sense patir per perilloses pujades o baixades.


La baixada la fem seguint el curs del Freser encara que a força alçada respecte a ell. Només a la zona de la Paradella ja anirem al seu mateix nivell i és a partir d’aquest punt on podrem agrair la frescor de les seves gorgues.


FITXA TÈCNICA

Pujada acumulada: 1550 m

Alçada mínima-màxima: 1184-2134 m

Distància aproximada: 17,00 km

Temps aproximat sense parades : 6h 00m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5





DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

La sortida que comentem comença a la Central elèctrica de Daió. 

Aquí un pont de fusta que travessa el Freser ens indica el camí a seguir. Tot just passat el pont veiem un rètol que ens indica el camí de Núria pel camí de Daió. Aquest camí enllaça amb el camí vell de Núria i no va al camí dels enginyers, per tant seguim pel camí principal tot seguint els senyals grocs i el rètol que ens indica que el Salt del Grill és a 20 minuts i Coma de Vaca a 3h 10m. 

En aquest camí també veiem senyals blancs i verds i algun punt vermell. De totes formes el camí és clar i no calen gaires senyals. Es tracta d’un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens porta en uns 15 minuts fins el Salt del Grill (salt d’aigua de 38 metres). Per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres a la nostra esquerra tot just passat un petit pont (està indicat i per tant no hi ha posssibilitat de passar de llarg sense adonar-nos). 

Després del Salt del Grill el camí passa a ser empedrat i guanya alçada tot resseguint una pared rocosa i anem guanyant alçada sobre el Freser.


Després d’uns 15 minuts de camí des del Salt del Grill veurem un rètol amb un helicòpter dibuixat i la frase “Perill càrrega sospesa” (suposem que de tant en tant deuen dur material de construcció al canal d’aigua que passa més amunt). Més endavant n’hi ha un altre però és en aquest primer rètol on hem de girar a l’esquerra tot seguint un corriol que inicialment torna enrere per guanyar alçada poc després. En pendre aquest camí veurem una creu verda i blanca que ens indica que aquest no és el camí si seguim aquests senyals però ara ja hem deixat qualsevol senyal i haurem de seguir el corriol més marcat ja que només cap al final de la pujada trobarem alguna fita dispersa.


Seguint el camí arribem a un Filat (obert) i tot seguit a un collet herbós des d’on veiem Queralbs. Una mica més amunt veiem el canal d’aigua que, presa aigues amunt del Freser, alimenta la central del Daió. Aquest collet, on sorprenem un isard solitàri, és la darrer tram planer que trobarem fins arribar al Camí dels Enginyers… 

Així doncs, enfilem camí amunt fins arribar al canal d’aigua (Canal del Freser). Aquest canal està tapat amb taulons de fusta (als mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya està representat com un camí).

  
El camí continua pujant i una mica més amunt ens convida a creuar el torrent del Grill ja a prop del seu naixement. Una vegada creuem el torrent el deixem a la nostra dreta mentre seguim pujant. Si mirem amunt, veurem a dalt de tot la Barraca de les Pedrisses. Pocs metres enllà el corriol gira ara cap al sud fins que veiem (força lluny i a uns 100 per sobre nostre) un sortint amb una senyera. 

En aquest moment girem cap al nord passant a un centenar de metres d’un ramat d’isards. El camí no està molt marcat, però no té pèrdua fins que finalitza força sobtadament en un prat. Els xiscles d’alguna marmota i les esquelles de les vaques que pasturen més amunt és l’únic so que sentim…



Seguim prat amunt amb clara tendència al nordest intentant passar per la zona de mínima pendent fins que (passada una vaca morta de la que ja només queden pell i ossos) arribem a una barraca de pastor. 

Des d’aquí veiem ja clarament el Balandrau darrera nostre i també el Taga. De la barraca en surten dos camins. Un de molt marcat que ens portaria al Camí dels Enginyers més enllà del refugi de les Pedrisses i un altre menys evident que puja per darrera de la cabana i que en pocs metres ens porta directament al GR-11.7 (el Camí dels Enginyers). 

Aquí finalitza la pujada sostinguda que hem hagut de fer gaire be des de que hem iniciat la ruta i començarem a caminar per un terreny més planer. Des d’aquest punt veiem al nord el refugi del Pic de l’Àliga (ja a Núria) amb el Pic d’Eina i el Noufonts darrera seu, el Torreneules al NE, el Balandrau al SE, el Taga i Ribes de Freser al sud, la serra de Montgrony al SO, i el Puigmal a l’oest.



Una placa metàlica, a més dels senyals blancs i vermells que trobarem , ens indica que estem al GR-11.7. Ara només cal pendre el camí a la nostra dfreta (a l’est) per fer el Camí dels Enginyers fins al refugi de Coma de Vaca. 

En un moment passem per sota del refugi de les Pedrisses (totalment en ruines) i travessem torrents que gracies a les darreres plujes porten força aigua. El camí és força planer fins arribar al Collet de la Guilla on el camí gira al nord, aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. 

Una mica més endavant s’han posat dos “ganxos” que fan d’esgraons en un punt on hem de descendir un parell de metres per una roca (de tota manera cal dir que es poden evitar els ganxos passant pel costat de la roca).


Seguim pel camí dels enginyers, ara ja per la seva part més agresta, fins arribar a la zona dels Emprius on trobarem un cable d’acer posat per fer de passamans per ajudar-nos en la baixada. Cal dir que aquest cable (si més no amb bon temps i amb el terra sec) fa una funció més psicològica que real ja que es tracta d’un tram sense problemes. Poc després el camí puja i en el punt més alt del camí trobem un senyal vermell que indica que si girem a la dreta trobarem a 50 metres el mirador. 

Així doncs, només cal que sortim del camí per anar a parar a una balconada d’impressió (si algú amb vertígen ha arribat fins aquí serà millor que no s’apropi al mirador). Es tracta d’un sortint al costat del Roc Verd que en permet posar els peus a uns 350 metres per sobre del Freser sense més protecció que un “stop” pintat al terra… 

Aquí podem veure el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser.


Una vegada que hem gaudit de la vista seguim camí avall fins al refugi de Coma de Vaca on podem aprofitar per descansar una mica. Per fer el camí de tornada, travessem el Freser per una passera metàl.lica que hi ha a prop del refugi (ja fa temps que ve rebre un bon cop de roc però encara aguanta) i seguim els punts vermells que ens posen sobre el camí de tornada. 

Caldrà que encara pugem una mica, però en arribar a l’alçada de 2050 metres ja tot el camí serà de baixada.


La baixada és llarga i les parts més fortes es fan per un camí que fa ziga-zagues mentre s’endinsa entre pins. Mentre baixem hem guanyat alçada sobre el Freser però podem sentir la potència dels salts d’aigua i així, en una mica més d’una hora ja tornem a estar a la seva mateixa alçada i el creuem per un pont de fusta. 

Aquí el riu porta poca aigua ja que una part és desviada una mica més amunt cap a la canal que hem travessat unes hores abans. A partir d’aquí tornem a trobar els senyals grocs. El camí és ara paral.lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues… 

Més endevant, trobem un rètol d’itinerannia que ens indica, entre d’altres, el camí a Ribes de Freser, Pardines… També trobem indicat a la roca del costat que el camí que es desvia cap a l’esquerra ens porta a Fustanyà. 

El nostre camí segueix sense desviar-se en direcció a Queralbs (també indicat al rètol), però podem aprofitar aquest desviament a l’esquerra que passa pel riu per referscar-nos una mica…


Seguim el camí i en poca estona retrobem el corriol pel que hem pujat cap el Camí dels Enginyers, a partir d’aquí es tracta der desfer el camí fet durant la primera part de la ruta.

         DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
#       Localització        Temps        Distància   Alçada
0       Central de Daió  0h 00m      0,00 km     1184 m
1       Salt del Grill        0h 15m      0,90 km     1300 m
2       Corriol (primer rètol helicòpter)   0h 30m      1,70 km     1386 m
3       Filat  0h 45m      2,20 km     1515 m
4       Canal d’aigua     1h 05m      3,00 km     1643 m
5       Torrent del Salt del Grill       1h 15m      3,20 km     1720 m
6       Barraca de Pastor (ruïnes)   1h 45m      4,30 km     2055 m
7       GR-11.7     1h 50m      4,40 km     2091 m
8       Refugi de les Pedrisses (ruïnes)     2h 00m      4,90 km     2102 m
9       Ganxos      2h 45m      7,30 km     2089 m
10     Cable d’acer       3h 10m      8,40 km     2042 m
11     Mirador     3h 35m      9,30 km     2108 m
12     Refugi de Coma de Vaca      3h 55m      10,40 km   1992 m
13     Pont de les Marrades  5h 05m      13,90 km   1555 m
14     Rètol (Palanca de les Ribes) 5h 30m      15,10 km   1396 m
15     Central de Daió  6h 00m      17,00 km   1184 m

No hay comentarios:

Publicar un comentario