Enterrament del Carnestoltes ( o de la sardina ).

Enterrament del Carnestoltes ( o de la sardina ).

Terrassa 18/2/2015.

La darrera fase de la seqüència ritual de molts carnavals catalans és l'Enterrament del Carnestoltes. Es tracta d'una cerimònia que escenifica la fi del regnat del Carnestoltes i la fi de les activitats carnestoltenques.

Comença amb la representació, més o menys elaborada, del judici al ninot o disfressa que personifica el temps carnavalesc i que llegeix el seu testament abans de ser públicament condemnat a mort, enmig dels plors dels seus seguidors.

Una cercavila, coneguda amb el nom de Rua Mortuòria participada per personatges extravagants recorre els principals carrers de la població i acaba amb l'execució sumària del Carnestoltes mitjançant la seva crema o llançament a una foguera.

Del Carnestoltes se'n salva o indulta una part, que es soterra o que es guarda com a record de l'edició de la festa de l'any en curs. D'aquesta manera es dóna per acabat el temps de Carnaval.

També és conegut com l’enterrament de la sardina.

Al final de la festa amb els focs que s’han fet, es fan sardines a la brasa acompanyades de pa amb tomàquet. Tot gratuït.

Sobre l’enterrament de la sardina:

L'enterrament de la sardina és un fet que posa fi al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc. i començar entrar en temps de quaresma i per tant temps d'abstinència i de penitència. 

L’origen de l’enterrament de la sardina, cerimònia que es fa a moltes més poblacions del país, prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. 

El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.

Sobre el perquè es diu "enterrament de la sardina", parla de dues hipòtesis, entre altres possibles. "Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.

Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins a l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. 

En una bóta, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina, i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.