Assegut a la taula de la calma, de
sobte la tempesta trenca el silenci.
Aigua, trons, llamps, calamarsa i
vent fan un soroll escandalós.
Perdo la concentració del que feia,
durant mitja hora aterradora.
Torna la calma , vaig a la terrassa
i un arc de Sant Martí pinta el cel
de la meva estimada Terrassa.
Quin goig , quina joia , quin espectacle
quan són quasi les set de la tarda.
Jordi Garcia Miguel.
22-3-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario