CAMÍ DE RONDA ENTRE TOSSA DE MAR I CALA POLA.

CAMÍ DE RONDA ENTRE TOSSA DE MAR I CALA POLA.

El segment de costa entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols és un dels més abruptes de la Costa Brava, la costa cau en picat sobre el mar formant penya-segats imponents. Les vistes impressionen. Les onades espeteguen contra la roques, l'aigua del mar brilla i el verd dels pins embolcalla un panorama de vertigen.

Hi ha un caminet de ronda que transcorre per aquest indret i ens porta a dues cales tranquiles. Primer, cala Bona i, després, cala Pola. L'itinerari surt de Tossa de Mar i va per dalt dels penya-segats entre un curiós bosquet de pins i alzines sureres.

El llibre “Viatge per la Costa Brava” de Xavier Moret diu que l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel” deia que només aquest litoral mereixia el nom de Costa Brava. Ho confirmo. De fet, la carretera litoral que uneix Tossa amb Sant de Guixols és famosa pels seus revolts inacabables.

L’interès de l’excursió no només el té el camí de ronda sinó també les dues cales quals arriba, cala Bona, primer, i després, cala Pola, especialment la segona.

Cala Pola és una cala ampla comparada amb cala Bona, que és molt petita. La primera és la cala d’un càmping però a la qual hi pot accedir tothom. La podem considerar verge si exceptuem l’edificació del càmping i un parell de canonades que desemboquen al mar i que, literalment, sobren. En un dia clar el color de l’aigua de cala Pola és molt semblant al turquesa i el daurat de la sorra hi llueix especialment.

Cala Bona, com hem dit, és una cala petita. És estreta i verge, aquesta totalment. Té molt poca sorra i una gran quantitat de roca. És recomanable banyar-s’hi amb sabatilles de mar per no fer-se mal als peus i les activitats a les quals es presta la cala és a fer busseig amb un tub i unes ulleres i gaudir del silenci i la solitud, en companyia si es vol, en una cala poc freqüentada com aquesta a l’hivern.

I si és estiu, nois i noies, i hi trobeu massa gent, amb bon humor us dic el que suggeria el gran escriptor, Josep Pla, “si en arribar en alguna cala, abans deserta, on passàvem les hores sentint xiular el vent, es troben amb edificacions més o menys afortunades, em facin el favor de dissimular”.

També hi ha, entre Tossa i Giberola, que és la cala posterior a la Pola, una sèrie de coves que constitueixen un altre dels inqüestionables al·licients de l’excursió (això darrer és de Josep Pla). Però nosaltres les vam veure, n’hi ha moltes i són fàcils d’observar des dels penya-segats.

Les coves més interessants són l’Esclafada, la de Pola, la Cateura i la del Bergantí, que és la més gran.

Itinerari lineal, no circular

Durada, de Tossa a cala Pola: 1 hora. Anar i tornar: 2 hores.