INTRODUCCIÓ
La sortida
comença més amunt de Tregurà de Dalt. Així, cal travessar aquest
veïnat i seguir pista amunt durant uns 6,5 km fins el Collet de la Gralla.
Tregurà està
constituït per dos nuclis (Tregurà de Dalt i de Baix) i pertany al terme
municipal de Vilallonga de Ter. Per arribar al Collet de la Gralla només cal
travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al
primer trencant a l’esquerra (és una carretera i està perfectament indicada).
Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable
amb qualsevol tipus de turisme.
Per aquells a
qui us agrada caminar per amplis senders aquesta és una bona ruta ja que el
camí es molt clar i ampli fins el Coll dels Tres Pics on el camí passa a ser
una clara senda que ressegueix la carena i que ve del Coll de la Marrana. La
tornada la fem descendint pel Serrat de Granollers que ens porta de nou a la
pista on hem iniciat la marxa. Tot i això, si no us agrada fer patir els
genolls, pot ser és més recomanable fer la tornada seguint la mateixa ruta per
la que hem pujat. A més, tornar per on nosaltres ho hem fet implica caminar una
mitja hora per una pista forestal apte pel tràfic i si el temps és sec la
polseguera dels quads, motos i cotxes que ens podem trobar (pocs en el nostre
cas) pot ser molesta.
FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 675 m
Alçada mínima-màxima: 1952-2583 m
Distància aproximada: 10,20 km
Temps aproximat sense parades : 3h 05m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar al Collet
de la Gralla prenem un camí que surt a la dreta de la pista. Els rètols que
temps enrere hi havia a peu de pista en aquest punt son, en el moment de fer la
revisió de la ruta a finals del 2010, trencats per terra i per tant serveixen
de poc. Tot i això no tindrem gaires problemes en identificar el punt on neix
el camí ja que en dies festius sol haver algun cotxe aparcat aquí.
El camí a
seguir puja lleugerament a la dreta de la pista per la que venim de Tregurà i
és ample (una petita pista) durant els primers metres.
Distingirem aquest camí per la
barrera metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. Si seguíssim per la pista
per on hem pujat amb el cotxe arribaríem a Pardines,
Com hem
comentat el camí comença pujant suaument. Aquest camí porta (si el seguim més
enllà del Coll dels Tres Pics i descendim cap a la Coma del Freser) fins el
refugi de Coma de Vaca, de fet els senyals grocs que trobarem indiquen el camí
fins el refugi.
Al començament
és un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a
Fontlletera. En pocs minuts arribarem a la Collada del Castell dels Moros.
Mentre ens apropem a aquest punt
veiem a la dreta dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una
bassa (la bassa la veurem quan passem la collada).
Aquest és un
coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig
Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels
Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant
perdre’s (amb bon temps) és impossible.
Una mica més endavant trobem una
segona bassa, aquesta a l’esquerra. El següent coll -la Collada de la Fontlletera-
és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada.
Passat aquest suau coll podem veure a l’esquerra Montserrat esmunyint-se entre
el Taga i el Puig Cerverís.
Seguint el camí
arriben a Fontlletera on veiem
una placa malmesa amb el nom de la font.
Molt a prop
d’aquí comença la pujada final que ens porta fins el Coll dels Tres Pics.
La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font.
En arribar al coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la
coma del Freser fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la
nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just
al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i
darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser amb
l’imponent Torreneules a l’esquerra protegint el refugi de Coma de Vaca.
Si volem veure
el refugi de Coma de Vaca, caldrà però que ens enfilem a unes petites roques
que veurem en arribar al coll. Ara deixem els senyals grocs (senyals que de fet
no hem necessitat ja que el camí es evident) i pugem pel camí a la nostra
esquerra. Algunes fites ens indiquen el camí tot i que només cal seguir carena
amunt.
Pugem en
direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí
és també molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant.
Una vegada
sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és
ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Com
moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un
moment ens plantem al cim del Balandrau
El Taga vist des del cim del Balandrau. Més enllà, la plana de Vic coberta per la boira (en aquesta fotografia no s’aprecia clarament però a la dreta despunta la torre de Collserola)
Com a elements
forans al cim tenim el bloc geodèsic una senyera -temporal ja que el vent està
a punt d’endur-se-la muntanya avall- i una maqueta de la zona sobre un petit
pedestal.
La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat
de la resta de cims propers podem gudir d’una àmplia panoràmica…
Com a elements llunyans distingim clarament al
sud Montserrat i també -si el dia ho permet- podem identificar la torre de
Collserola i la costa barcelonina. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i
Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També
podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest
veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí
dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la
vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que
alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord
veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.
Després de
gaudir del paisatge decidim tornar per la vessant SE del Balandrau (el Serrat
de Granollers) i baixar pels seus prats. No el confoneu amb el Serrat de la
Canya que porta fins a Puig Cerverís i que està orientat al sud. Per seguir-lo
només cal que, en arribar al punt geodèsic del cim, feu un gir de 90 graus a
l’esquerra respecte al camí de pujada i que teniu en compte que els Tres Pics
son visibles durant gran part de la baixada pel Serrat de Granollers.
Tot i que la
baixada es fa per prats el pendent al final del serrat no és menyspreable i si
noteu les baixades als genolls potser fora millor tornar per on heu pujat.
També hi ha l’inconvenient que trobem la pista forestal a un parell de
quilòmetres del Collet de la Gralla (on hem deixat el cotxe) i cal caminar per la
pista durant una mitja hora (no gaire agradable si a ple estiu trobes la
polseguera que ha aixecat un quad).
Si decidiu baixar per aquesta banda de la
muntanya només cal baixeu seguint la carena (hi ha algunes fites) i quan el
pendent comenci a ser més gran (algunes grans fites indiquen un lleuger gir a
la dreta ja que porten al refugi forestal de Tregurà) comenceu a girar a
l’esquerra buscant la pista forestal que veureu als vostres peus. No seguiu la
carena pel dret fins el final ja que el darrer tram és impracticable. D’aquesta
manera anirem a sortir a la pista uns metres abans del punt on es creua amb el
torrent de Fontlletera on la pista fa un revolt molt tancat. Ja a la pista
només cal seguir a l’esquerra i seguir-la fins arribar al cotxe.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES
APROXIMADES
|
#
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
0
|
Collet de la
Gralla
|
0h 00m
|
0,00 km
|
1952 m
|
1
|
Collada del
Castell dels Moros
|
0h 20m
|
1,10 km
|
2101 m
|
2
|
Collada de
Fontlletera
|
0h 30m
|
1,70 km
|
2126 m
|
3
|
Fontlletera
|
0h 50m
|
3,00 km
|
2243 m
|
4
|
Coll dels
Tres Pics
|
1h 10m
|
3,90 km
|
2400 m
|
5
|
Tres Pics
|
1h 25m
|
4,50 km
|
2495 m
|
6
|
Cim del
Balandrau
|
1h 40m
|
5,10 km
|
2583 m
|
7
|
Pista
Forestal
|
2h 30m
|
7,60 km
|
2024 m
|
8
|
Collet de la
Gralla
|
3h 05m
|
10,20 km
|
1952 m
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario