Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

lunes, 23 de marzo de 2015

Banyoles. Voltant l'estany a peu.









Banyoles. Voltant l'estany a peu.



Fitxa Técnica:



Dificultat: Mitjana
Temps efectiu: 1 hora i 30 minuts
Distància: 6.8 km
Punt inici/final: Club Natació Banyoles
Senyalització: Sí
Temàtica: Natura / Cultura



RUTA:

Recorregut pels voltants de l'estany de Banyoles que permet contemplar nombrosos i variats punts d'interès com el bosc de can Morgat, els parcs de la Draga i de Coromina, els estanyols Nou i del Vilar i la bella església romànica de Santa Maria de Porqueres.



Per fer la volta a l'estany és millor aparcar el cotxe i caminar una estona.



El punt de partida pot ser el Club Natació Banyoles, al costat del parc de la Draga, on es pot aparcar.



ITINERARI:



Es deixen enrere les instal·lacions del Club Natació i es camina en direcció nord, entre l'estany i el gran parc de la Draga.



El camí és molt agradable i transcorre sempre a pocs metres de l'aigua, enmig d'una vegetació molt variada: els vells plàtans de la Draga, el bosc de ribera, els canyissos dels aiguamolls i el bosc d'alzines i roures de can Morgat.



Ja a la banda de ponent de l'estany, se surt del bosc de can Morgat i s'agafa durant uns centenars de metres la carretera de circumval·lació.



Abans d'arribar a la riera Castellana, es pot observar, a la dreta, l'estanyol Nou, originat fa pocs anys per un enfonsament de terra.



Més enllà hi ha encara un estanyol que és famós perquè, de tant en tant, agafa una coloració violeta. Al mateix punt de la carretera, però cap a l'esquerra, es va a una plataforma de fusta

que fa de mirador sobre l'estany.

Es torna a la carretera. Després d'una llarga recta es deixa la carretera i s'entra, per l'esquerra, on es troba la font del Rector, a l'anomenat paratge de Coromina.



Tot seguit es passa sota l'església de Santa Maria de Porqueres, joia del romànic, a la qual s'accedeix pujant per un camí a mà dreta una mica més endavant.





FEM CULTURA DEL NOSTRE PATRIMONI:



Església de Santa Maria de Porqueres.



En un llogarret anomenat "Porcarias" situat sobre un turó a la banda occidental de l'Estany de Banyoles, ja a l'any 840 hi havia una capella que, en un pergamí molt vell i ratat, s'esmenta com "…Santa Maria al cap de l'estany". L'any 906 s'en fa menció com a possessió del Monestir de San Joan de les Abadesses i es té notícia que en el 1097 depenia del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.

El 5 d'abril de 1182 el bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), va consagrar l'església de Santa Maria de Porqueres a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30 passes i la va delimitar.Temple i cementiri quedaren sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu". La sagrera la formava el circuït de 30 passes al voltant dels edificis on s'estava salvaguardat de tota violència.

L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional que ha arribat fins els nostres dies amb poques modificacions. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau es separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles semicirculars que, junt amb dues capelles laterals, amplien l'àmbit del presbiteri.



El camí ara entra novament en una zona boscosa, on es pot anar a trobar una altra plataforma per acostar-se a l'estany i, després, es fica entre el llac i l'estanyol del Vilar, passa pel paratge dels Desmais -la pista de ball de les goges- i la font de la Filosa, i ens deixa a l'anomenat Front de l'Estany, zona de bars, pesqueres, restaurants i xalets, on també hi ha l'original oficina de turisme dins una pesquera.



Uns metres més enllà s'arriba novament al Club Natació Banyoles, final del trajecte



FEM CULTURA:


Estany de Banyoles


L'Estany de Banyoles és el primer llac natural més gran de Catalunya (el segon més gran és l'Estany d'Ivars d'Urgell amb una extensió de 126 ha) i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 hm² i la profunditat màxima és de 62 m. 

L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.


Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.


Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'estany, i la població de Banyoles, albergaren la competició de rem.


Formació de l'estany i la conca lacustre

L'estany de Banyoles està situat al costat de la falla de l'Empordà, que separa un bloc de material impermeable, ara elevat a l'est de l'actual emplaçament de l'estany, d'un bloc format per materials calcaris, permeable, que forma el terreny propi on s'ubica el llac. El trencament provocat per la falla hauria elevat una secció del terra, deixant al descobert, i formant una barrera al mateix nivell que la part no elevada, el material impermeable. L'origen del llac es deu a les filtracions del riu Fluvià, més al nord, a través d'un conjunt d'estrats karstificats, sedimentats just a sobre de la capa impermeable. 

Al llarg del temps la karstificació (dissolució) del material calcari, ha creat una xarxa de drenatge que fa circular les aigües d'infiltració cap al sud, fins que troben la falla, entrant en contacte amb el material impermeable, que actua de barrera. No podent continuar la circulació horitzontal, aquesta prossegueix el camí verticalment, obrint-se un camí a través dels estrats permeables (calcari, guixos) fins a aflorar a la superfície formant un llac en forma de "8", resultat de la unió de dos embuts (o dolines d'enfonsament).


El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre del nivell actual.


L'origen de les aigües

Molts autors creien que l'origen de les aigües de l'Estany estava relacionat amb pèrdues dels rius Ter i Fluvià. Els estudis de la segona meitat del segle XX, però, demostraren que l'Estany és alimentat de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l'oest, a la zona de l'Alta Garrotxa.


Entrada d'aigua

Les aigües de l'Estany provenen de l'Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren a través d'una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com a aqüífer confinat. L'aigua surt a l'exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre:


L'Estany de Banyoles, però, també rep aigua superficial, a través de les rieres naturals d'entrada, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d'aigua a l'Estany. Aquestes rieres són:


Sortida d'aigua

La sortida de l'aigua de l'Estany s'efectua, principalment, a través dels seus recs emissaris, els quals aboquen al riu Terri. D'altra banda, per facilitar la sortida d'aigua en moments de molta pluja, l'Ajuntament va construir, a principis dels '90, dos col·lectors que permeten controlar millor el nivell de les aigües.


Els estanyols

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. El darrer estanyol que sorgí, conegut com a Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

Els estanyols són:


Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l'aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d'aigua a poca profunditat. Quan l'aqüífer disminueix el seu volum d'aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d'estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.


Fauna

Hi ha moltes aus que viuen a la zona de l'estany de Banyoles, especialment ànecs. Cal destacar el xarrasclet, xatrac menut, l'Ànec collverd i el cabussó emplomallat.

Hi ha també amfibis que viuen a la vora del llac, com la granota pintada, el tòtil, la reineta, i el tritó verd. Entre els rèptils cal esmentar la tortuga d'estany, la serp d'aigua i la serp de Montpeller.

Entre els peixos del llac hi ha peixos autòctons, com la bavosa de riu, la bagra(Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis), el jonqueter i l'anguila (Anguilla anguilla), així com aquells que pertanyen a la fauna exòtica i que s'han adaptat al llac, com la carpa, el gardí, el peix sol, el black bass i la gambúsia. Hi ha altres espècies de peixos que hom sap que foren introduïdes al llac de Banyoles en el s. XIX i el s. XX, com el luci(Esox lucius), el carpí i el peix gat negre, però que no s'han pogut detectar en els darrers anys.

No hay comentarios:

Publicar un comentario